Sant Agustín (1768)
El Sant Agustín va ser un navío espanyol de dos ponts i 74 canons, construït en les Reals Drassanes de Guarnizo, Cantàbria, per Francisco Gautier i el asentista D. Manuel de Zubiría segons el contracte firmat en 1763. Pertanyia a la mateixa série que el Sant Joan Nepomuceno, del que este últim era cap de la seua classe.
Botat en 1768,[1] va prestar trentasset anys de servicis a l'Armada, El Sant Agustín va estar present en numeroses campanyes i en no menys de quatre combats navals, tenint la condició de haver segut capturat en dos ocasions per l'enemic, encara que va ser retingut per molt escàs temps.
Historial
[editar | editar còdic]Entre el 26 de juliol i el 5 d'agost de 1769 va realisar les seues proves de mar, aplegant a la base del Ferrol a finals de 1769, quedant en espera de ser artillado. En octubre de 1770 va quedar enquadrat en els navío Sant Isidoro i Ferm, realisant patrulles de vigilància pel llitoral gallec i mar Cantàbrica.[2]
En agost de 1771 se li va realisar un nou carenat parcial. Posteriorment va quedar en l'Atarassana de Cartagena, a on la matinada del 26 de novembre va entrar i va eixir del dic sec, operació molt arriscada i que va causar admiració en la ciutat. Va salpar novament el 17 de decembre de Cartagena al mando del capità de navío Don Vicente Doz i Funes, junt en els navío Sant Julián, Sant Just, Sant Lorenzo i Sant Genaro, aplegant al Ferrol en giner de 1774. A finals de 1776 va ser somés a un nou reacondicionamiento, quedant allistat per a participar en el seu primer combat, fet que va ocórrer a l'any següent. Va salpar de Ferrol a finals de setembre de 1776, quedant assignat en Càdis a la floteta de Don Miguel José Gastón de Iriarte, totalisant cinc navío de llínea i dos fragates. La seua missió va consistir en patrullar les Illes Canàries i retindre les mercaderies sense declarar. Prèviament, navegant pel Veta Santa Vicente, es va reunir en el navío de registre Gallardo, procedent de Llima, per a escoltar-ho a Càdis.[2]
El 14 de decembre de 1776 abandona la ciutat gaditana per a dirigir-se a Montevideo, baix el mando del capità de navío Don José Joaquín Teachain, junt en el navío Sério i la fragata Santa Gertrudis, arribant el 22 de febrer de 1777. El seu carregament va consistir en pertrechos, armemento i munició per a les forces espanyoles en lluita contra la colónia portuguesa de Brasil. Va retornar a Espanya junt en els mencionats Sério i Santa Gertrudis per a escoltar a sèt bucs mercants per a abastir a l'esquadra espanyola destacada en l'Illa de Santa Catalina.[2]
Durant la travessia, el 19 d'abril de 1777, despuix de haver-se separat d'un comboi a causa d'un temporal, es va topar en una esquadra portuguesa de nou navío que patrullava per a tallar els suministraments espanyols al mando del capità irlandés Robert McDouall. Va entaular combat en la fragata Nossa Senyora del Pilar de 26 canons i en el navío de 70 canons Prazeres. Despuix d'una nit de persecucions es va rendir i va ser incorporada a l'esquadra portuguesa en el nom de Sant Augustinho.
Finalment retornaria a l'Armada espanyola en firmar-se el tractat de pau de Sant Ildefons de l'1 d'octubre de 1777.[3]
En giner de 1780, durant la Guerra d'Independència d'Estats Units, va formar part d'un esquadró d'onze navío de llínea baix el mando de l'almirant Don Juan de Lángara que va partir de patrulla front al Veta de Sant Vicente per a interceptar un esperat comboi britànic cap a Gibraltar. Pero, quan va aparéixer, la flota britànica, al mando de Sir George Rodney, superava en créixens en número a l'esquadra espanyola, en 18 barcos de llínea. El resultat va ser la Batalla de la Veta Santa Vicente, front als tormentosos i obscurs penya-segats del Veta Santa María durant la vesprada i la nit del 16 de giner de 1780. Es varen capturar sis barcos espanyols de llínea i un va resultar destruït. El Sant Agustín i el Sant Genaro varen ser els únics barcos espanyols de llínea que varen escapar ilesos.
El buc va estar al mando en 1797 de Juan José Ruiz, qui va conseguir burlar la persecució britànica en Veta Santa Vicente i Vigo.
Durant les guerres napoleòniques, va lluitar en la Batalla d'Algecires en 1801 i en la Batalla de Trafalgar en 1805. En 1805 es va unir a l'esquadra del tinent general Dumenge Pérez de Grandallana.
Trafalgar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de Trafalgar.
En la Batalla de Trafalgar estava al mando Felipe de Jado i Cagigal i a bordo del mateix es trobaven 711 hòmens. Va formar a la coa de la flota hispà-francesa, la qual en tornar-se per l'aguaite dels navío anglesos, ho va deixar situat en la vanguarda de l'atac aliat. Aixina, la seua coberta va partir al primer cañonazo en la batalla, quedant rodejat per varis bucs de l'esquadra manada per Nelson: el Leviathan, el Conqueror, el Africa i el Britannia.
Va combatre durant hores repelint dos abordages. En el tercer, en els supervivents atrincherats en popa i veent els anglesos l'irrecuperable situació de la nau, desarbolada i en vies d'aigua, varen estimar més convenient propondre la terminació del combat. Esta solució només va ser acceptada per Jado i Cagigal quan se li va garantisar que el pabelló espanyol no seria arriado en tant no es produïra l'afonament de la nau. Per a llavors el balanç de baixes en el Sant Agustín era de 180 morts i 200 ferits. El restant dels hòmens varen ser capturats i traslladats a Gibraltar en el propi comandant. Va ser tirat a pique el 29 d'octubre despuix de ser incendiat pels anglesos davant l'impossibilitat de poder remolcar-ho a Gibraltar en condicions acceptables, sense haver aplegat a arborar l'ensenya britànica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Goodwin The Ships of Trafalgar, the British, French and Spanish Fleets October 1805. (en en), p. 208.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Agustin, Sant - Todoavante.és». www.todoavante.es. Consultat el 2024-12-08.
- ↑ V (2005). «6», Arthur Phillip Defensor de Colónia, Governador de Nova Gales do Sul (en portugués), pp. 339-349.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Veta Trafalgar, d'Arturo Pérez-Reverte, Alfaguara, 2004.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «San Agustín (1768)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.