Sant Telmo (1788)

Sant Telmo (1788)

El Sant Telmo va ser un navío de llínea de 74 canons construït en els Reals Drassanes de Esteiro de Ferrol en 1788 i entregat a la Real Armada a l'any següent. Va desaparéixer en el veta de Forns en setembre de 1819 en una dotació de 644 mariners, soldats i infants de marina.

Construcció

Dissenyat per l'ingenier naval Romero de Landa, seguint la tradició constructiva de Jorge Juan, incorporava numeroses solucions constructives desenrollades per les drassanes angleses en els trenta anys precedents. El Sant Telmo era un navío de dos ponts i 74 canons, tenia una eslora de 190 peus (52 m), una mànega de 52 peus (14,5 m) i 25 peus de puntal (7 m). El seu desplaçament aproximat era de 2750 tonellades i contava en una tripulació de 640 hòmens.

Formava part de la série de sis navío començada en el Plantilla:Barco (i cridats per això Ildefonsinos), en els quals Romero de Landa va succeir a l'ingenier naval francés Gautier com a principal dissenyador de bucs per a l'Armada Espanyola. Els navío de Gautier, típicament francesos, feyen émfasis en una major velocitat a costa de la mànega, convertint-los aixina en plataformes marineres inestables. De fet, la seua tendència a ficar baix l'aigua la bateria baixa per la banda de sotavent tindria conseqüències nefastes durant la batalla de Trafalgar.

Romero Landa buscarà una solució intermija, proporcionant una major mànega al Sant Ildefons, pero sense aplegar a les proporcions típiques de les drassanes angleses. D'esta forma, els Ildefonsinos varen presentar un afinado equilibri entre condicions marineres i velocitat, que els va convertir en un dels millors dissenys navals de finals de el XVIII.

El Sant Telmo, com el restant de la série (composta pel ya mencionat Sant Ildefons i els seus bessons Plantilla:Barco, Plantilla:Barco, Plantilla:Barco i Plantilla:Barco) va demostrar ser un buc mariner, ràpit i maniobrable, gràcies a una popa rebaixada que permetia rebre un timó adequat per a això.

Construït sobre una quilla de roure, montava un total de 74 peces (14 canons de 24 per banda en la bateria baixa i 15 de 18 en la segona, ademés d'atres 16 de 8 en el castell i la toldilla), alcançant una velocitat màxima d'uns 14 nucs —10 navegant de bolina— en la carena neta.

Historial

El Sant Telmo va tindre la seua base inicial en Ferrol, adscrit a la «Esquadra de l'Oceà». Despuix de la batalla de la Veta de Sant Vicente, en la que no va participar, va ser transferit a la «Esquadra del Mediterràneu» en base en Cartagena, a on es trobava fondejat a causa de reparacions, quan va tindre lloc la batalla de Trafalgar. Va permanéixer bloquejat en port fins a l'invasió napoleònica i després va eixercitar servicis en el Mediterràneu en coordinació en l'esquadra anglesa. L'navío Sant Telmo va quedar estacionat en el port de Maó des de 1813 en necessitat de ser reparat fins a la seua posada a punt en 1819.