Santabarbaraíta
La santabarbaraíta és un mineral de la classe dels minerals fosfat. Va ser descoberta en l'any 2000 en el districte miner de Santa Bàrbara -per la patrona dels miners Santa Bàrbara- del municipi de Cavriglia, en la regió de Toscana (Itàlia),[1] sent nomenada aixina pel lloc a on es va descobrir. Sinònims poc usats són: IMA2000-052, bosforita o azovskita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un fosfat hidroxilado i hidratado de ferro, sense aniones adicionals. En formar-se a partir de l'alteració per oxidació de la vivianita, forma una espècie de cristals en arracades que presenten pseudomorfismo en els monoclínics d'este mineral, encara que estructuralment és amorfa.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix en forma de concrecions reblint cavitats en jaciments de lignit i en basalts,[1] formada per oxidació de la vivianita en una seqüència clástica.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: goethita, vivianita i atres fosfat de ferro.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Santabarbaraíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.