Goethita
La goethita o goetita és la forma mineral del oxihidróxido de ferro (III), la fòrmula del qual és LLEIG2H. Dins de la classificació de Strunz està enquadrat en el grup 04 (òxits i hidròxits). Johann Georg Lenz, en 1806, va assignar el nom de goethita a este mineral en honor al poeta, noveliste, filòsof i naturaliste alemà Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832).[1][2]
Propietats
[editar | editar còdic]La goethita és un mineral entre subtranslúcido i opac, de coloració parda, pardo rojosa, pardo groguenca o groc ocre. Mostra una lluentor adamantino o sedoso. És fràgil, en una durea d'entre 5 i 5,5 en la escala de Mohs, i una densitat de 4,28 g/cm³. Posseïx un contingut del 63% en ferro i pot contindre fins a un 5% de manganeso.[3][4][5][6]
Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal. Presenta un marcat pleocroísmo: groc o incoloro (X), pardo groc o taronja rojós (I) i taronja groc o taronja obscur (Z). La feroxihita i la lepidocrocita són polimorfos d'este mineral, puix tenen igual composició pero cristalizan en sistemes cristalins diferents.[2] Aixina mateix, la goethita forma part del grup de la diàspora (M3+O(OH)).[7] Per una atra part, la seua varietat alumínica, (Fe,Al)OOH, rep el nom de alumogoethita.[2]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]
La goethita no sol presentar-se com a cristals ben formats, solament en estriaciones o cristals d'hàbit acicular.[8] La seua morfologia és variada, abundant les masses reniformes, fibrorradiales, compactes, hojosas i estalactíticas.
És un producte de meteorización comú de numerosos minerals de ferro en ambients oxigenados. És, per tant, un component habitual de sols, estant especialment concentrat en lateritas. No obstant, apareix també com precipitat primari en ambients hidrotermales, marins i pantanosos despuix de l'oxidació d'aigües que continguen Fe2+. Pot aparéixer associada a lepidocrocita, hematita, pirita, siderita, pirolusita i manganosita.[4]
S'ha descobert que la goethita també pot ser generada en els processos d'excreció de certs tipos de bactèrias.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Goethite (Fe(OH)O)» (en en). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. Consultat el 2023-04-26.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Goethite (Mindat.org)
- ↑ Goethite mineral data (Webmineral)
- ↑ 4,0 4,1 Goethite (Handbook of Mineralogy)
- ↑ Hurlbut, Cornelius S.; Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, ISBN 0-471-80580-7
- ↑ Mineral galleries
- ↑ Diaspore group (Mindat.org)
- ↑ «Crista-Mine, Curs de Cristalografia i Mineralogia de la UNED. Espanya.». Archivat des d'el original, el 18 de novembre de 2011. Consultat el 22 de novembre de 2009.
- ↑ “Biomineralization of lepidocrocite and goethite by nitrate-reducing Fe(II)-oxidizing bactèria: Effect of pH, bicarbonate, phosphate, and humic acids” (2010). Geochimica et Cosmochimica Acta 74 (13): 3721–34. doi:. Bibcode: 2010GeCoA..74.3721L.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Goethita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.