Sapropel
En geologia marina es denomina sapropel (del grec sapros, ‘putrefacció’ i pèls, ‘fanc’) al fanc de color obscur que es forma en els llits oceànics com a conseqüència de la sedimentación de matèria orgànica durant llarcs periodos anóxicos. A partir de sapropel es termina formant —per mig de diferents processos químics— el petròleu.
Composició
[editar | editar còdic]La concentració de carbono orgànic en el sapropel és d'al voltant del 2 % en pes. En ell abunden les molècules en estat reduït, com el metà i el sulfur d'hidrogen; estes substàncies doten al sapropel d'una olor molt desagradable a l'olfat humà.
Formació
[editar | editar còdic]Es pensa que el llent procés de formació del sapropel té lloc durant episodis de baixa concentració d'oxigen en les aigües marines profundes, especialment durant els denominats events anóxicos oceànics. La falta d'oxigen es pot deure a una reduïda circulació de les aigües profundes i/o a un aument de la demanda d'oxigen en les aigües superficials.
Un aument de la producció primària en les aigües superficials provocaria el descens dels nivells d'oxigen a causa d'un aument de la demanda bioquímica d'oxigen, la qual cosa comportaria la mort d'organismes marins i la conseqüent descomposició dels seus restants orgànics, els quals apleguen al llit oceànic per la neu marina. Quan la matèria orgànica depositada en el fondo és molt abundant, pero l'oxigen és escàs, no s'aplega a completar el procés de descomposició i mineralisació del carbono, per lo que este s'acumula com a matèria orgànica junt a atres sediment, formant el cieno sapropélico.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sapropel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.