Sarisariñama
El Sarisariñama (Sarisariñama-Jidi en maquiritare) és un tepuy del parc nacional Jaua-Sarisariñama en l'extrem Sur-Oest de l'estat Bolívar en Veneçola, prop de la frontera en Brasil.
Esta replanell és una de les més aïllades del país, trobant-se a centenars de quilómetros de la carretera més propenca. En l'actualitat l'accés es troba restringit a investigadors científics exclusivament.
La característica més distintiva i peculiar d'este tepuy de 2300 metros d'altura és la presència en la seua cim de cavitats pràcticament circulares (alvencs) que encara hui són un misteri per a la geologia. Estes profundes depressió tenen un diàmetro en la boca de 350 metros, i una profunditat vertical de 350 metros igualment. Les parets d'estos pous, completament verticals i per lo tant insuperables per a les criatures que habiten el fondo del precipici, han permés aïllar un ecosistema únic, havent espècies de plantas i animalés que no es troben en cap atra part del planeta (endèmiques). Estos alvencs varen ser documentats i explorades per primera volta en 1974.[1][2][3]
Història i exploració
[editar | editar còdic]El tepuy Sarisariñama es troba a varis centenars de quilómetros de la carretera més propenca. Per esta raó va passar molt temps sense conéixer-se detalls d'este. La primera exploració destacada es va realisar en novembre de 1964, en un pas aéreu pel pilot Harry Gibson (companyer de James Crawford Angel descobridor del Bot Angel) qui va observar els immensos sumideros.[4] El primer aterrisage en èxit en el Sarisariñama ho realisa el ornitólogo William H. Phelps Jr. en març de 1967.[5] En febrer de 1974 una expedició dirigida per Charles Brewer-Carías explora el tepuy i els alvencs o sumideros, acompanyat per varis investigadors científics com el botànic Julian Steyermark,[6] William H. Phelps Jr., els orquideólogos Stalky Dunsterville i la seua esposa Nora.[1] Els seus resultats varen mostrar que abdós sumideros representen un ecosistema únic en molts animals i espècies de plantes.[7]
Biogeografía
[editar | editar còdic]El Sarisariñama és similar a atres tepuyes, es compon de quarsita de la formació Roraima, pertanyent al Paleoproterozoico,[8] l'àrea del cim del tepuy Sarisariñama té 546.88 km² i la pendent té 482 km² d'àrea.
En contrast en molts dels tepuyes en Guyana, Veneçola i Brasil la major part de la superfície de Sarisariñama és molt boscosa, presenta una gran varietat d'espècies forestals de 15-25 metros d'altura que cobrixen la part superior de la mateixa. Este ecosistema aïllat és especialment ric en numeroses espècies endèmiques de plantes i animals.[9]
Senyes d'interés
[editar | editar còdic]- Ubicació: latitut 4°44′59″ N (4.750°), llongitut 64°24′2″ O (-64.401°)
- Superfície: 330.000 ha
- Altura: entre 500 i 2400 m s. n. m.
- Temperatures: entre 12 i 24 °C
- Precipitacions: 2.800 a 3.600 mm per any.
- Flora: falagueres, orquídees, ericáceas, compostes, ciperáceas i bromeliáceas.
- Fauna: Marmosa tyleriana,[10] Stefania riae[11] Steatornis caripensis,[1] danta, jaguar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Brewer Carias, Charles. 1976. Els alvencs de Sarisariñama. Bolletí de la Societat Veneçolana de Ciències Naturals. XXII(132/133):549-624.
- ↑ Brewer Carias, Charles. i Julian A. Steyermark. 1976. Alvencs de Sarisariñama i la seua vegetació. Bolletí de la Societat Veneçolana de Ciències Naturals. XXII(132/133):179-405.
- ↑ Lindsay Elms. "Mount Roraima: An Island Forgotten by Clave". http://members.shaw.ca/beyondnootka/articles/roraima.html.
- ↑ Otto Huber and John J. Wurdack. 1984. History of Botanical Exploration in Territori Federal Amazones, Veneçola. Smithsonian Institution Press, City of Washington, www.sil.si.edu/smithsoniancontributions/botany/pdf_hi/sctb-0056.pdf
- ↑ Stefania riae. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, abgerufen am 7. Januar 2010.
- ↑ Brewer Carias, Charles. i Julian A. Steyermark. 1976. Alvencs de Sarisariñama i la seua vegetació. Bolletí de la Societat Veneçolana de Ciències Naturals. XXII(132/133):179-405
- ↑ David Nott: Into The Lost World. Prentice-Hall, 1975, ISBN 0-13477-190-7.
- ↑ Schubert, Carlos. i Huber, Otto. 1989. La Gran Sabana. Panoràmica d'una regió. Quaderns Lagoven Lagoven, S.A. Caracas. 107p. ISBN 980-259-238-2
- ↑ Roy W. McDiarmid and Maureen A. Donnelly. 2005. The Herpetofauna of the Guayana Highlands: Amphibians and Reptils of the Lost World. University of Chicago Press, http://si-pddr.si.edu/dspace/bitstream/10088/2793/1/chapter_18_new.pdf [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Pérez-Hernández, R., P. J. Soriano & Lew D. 1994. Marsupials de Veneçola. Quaderns Lagoven, Lagoven, S. A. Caracas – Veneçola. 76p. ISBN 980-259-612-4
- ↑ Stefania riae International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, abgerufen am 7. Januar 2010. http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/56032/0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sarisariñama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.