Anar al contingut

Sastrugi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

]]

Sastrugi
Sastrugi en la replanell antàrtic, en una motonieve al fondo
El vent esculpió la neu prop de l'Estació South Pole, formant característiques sastrugi
Sastrugi en la superfície del oceà Àrtic (noroest de Rússia, 2006)

Una sastrugi o zastrugi és un accident glaciar que es formen principalment per erosió d'una superfície nevada per l'acció del vent. Com resultat la superfície presenta moltes irregularitats topogràfiques, modelada per regates agudes i irregulars. Ademés de l'erosió del vent, colaboren la saltación de partícules de neu i la pròpia deposición de la neu caiguda.[1] Es troben en regions polars i en àrees nevades assotades pel vent de regions templades, com a llac gelats o cordilleres.[2]

Els sastrugi es distinguixen pels punts orientats cap al vent, que s'assemblen a encluses, que es mouen a favor del vent a mida que la superfície s'erosiona.[3] Estos punts generalment es troben a lo llarc de crestes perpendiculars al vent predominant;[4] són empinades en el costat de barlovent i inclinades cap al costat de sotavent.[5] Les irregularitats més chicotetes d'este tipo es coneixen com ripples (menudes, 10 mm d'altura) o crestes de vent.

Es diferencien de les dunes d'arena en que les crestes són paraleles als vents dominants.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Les paraules sastrugi i zastrugi varen ser importades del rus i s'utilisen generalment en plural; el singular és «sastruga» o «zastruga». La forma sastruga va començar com una transliteración en alemà de la paraula russa заструга (plural: заструги).[5] Un atre singular anàlec de tipo llatí, «sastrugus», va ser utilisat en diversos escrits relacionats en les exploracions polars, com els diaris de l'expedició de Robert Falcon Scott i en The Heart of the Antarctic [El Cor de l'Antàrtida],[6] d'Ernest Shackleton.

Classificació

[editar | editar còdic]

Classificades pel seu tamany creixent, estes irregularitats són conegudes com a ones o ondulacions (10 mm d'alt), crestes de vent, barjanes i sastrugi (fins a 1 metro d'altura). Les més grans són especialment molestes per als esquiadors ya que els desplaçaments sobre la superfície irregular de les sastrugi poden ser molt agotadores, en el risc de trencament dels esquins. Les ondulacions i les ones són a sovint inferiors, encara que la superfície és dura i no perdona en els seus constants canvis entre les crestes i les valls.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (en anglés) D. M. Grey et D. H. Male (2004). Handbook of Snow: Principles, Processes, Management and Use, Blacburn Press. ISBN 1932846069.
  2. “Statistical classification of self-organized snow surfaces” . Geophysical Research Letters 45 (13): 6532–6541. doi:10.1029/2018GL077616.
  3. “The evolution of snow bedforms in the Colorat Front Range” . The Cryosphere 13: 1267–1281. doi:10.5194/tc-13-1267-2019.
  4. “Depositional origin of snow sastrugi” . AGU Fall Meeting Abstracts 2006: C21C–1170. Bibcode2006AGUFM.C21C1170L.
  5. 5,0 5,1 C. Fitzhugh Talman: The singular of “sastrugi”, Monthly Weather Review 43, February 1915, p. 85–86
  6. (en francés) Sir Ernest Henry Shackleton (1900). The Heart of the Antarctic: Being the Story of the British Antarctic Expedition, 1907-1909. ISBN ISBN 978-0-7867-0684-6.