Satyrium ilicis

querquera serrana (Satyrium ilicis)

La querquera serrana (Satyrium ilicis) és una chicoteta palometa marró de la família Lycaenidae que habita en les rouredes i encinares de l'occident euroasiàtic. Va ser descrita per Eugenius Johann Christoph Esper en 1779 com Papilio ilicis.

Descripció

Vore també: Terminologia de les ales

Són menudes, de casi 3 a 3,5 cm d'envergadura, ales anteriors entre 14 i 16 mm, més grans les femelles que els machos. L'anvers de les ales dels machos presenta un color marró obscur, en una chicoteta taca androconial obscura casi inapreciable en les ales anteriors i en les posteriors una taca taronja en el vèrtiç anal i un apèndix cabal blancuzco en V2. Les anteriors de les femelles sol posseir una gran taca postdiscal taronja o ocre. El revers en abdós sexes és també de color marró, encara que més clar, en una llínea discontínua bicolor —blanc i marró— en la zona postdiscal de les ales anteriors. En les posteriors, ademés d'eixa mateixa llínea en la zona postdiscal, posseïx cinc #lúnula anaranjadas submarginales vorejades de negre.

Com el restant d'espècies de la seua família les orugas són alguna cosa aplanadas, en fins pèls, cap retràctil i aspecte de bavosa. Els imagos presenten en els seus caps palpos llarcs i blancs, ulls grans i obscurs i antenes anellades en blanc. Abdós sexes posseïxen tres parells de pates funcionals per a caminar o agarrar-se, en ales fortes i ben proporcionades que els permeten volar ràpidament, posant-se en bebederos o charcas en els calorosos dies d'estiu.

Cicle biològic

És una espècie univoltina, superant la diapausa en estat d'ou. Les larves eclosionan al principi de la primavera i comencen a alimentar-se dels fulls de carrasca o roure, des de la nervadura central cap a la perifèria. També es poden alimentar d'espino cerval o de cerezo d'arracades. És mirmecófila en l'espècie Camponotus aethiops. A finals de la primavera es transforma en crisálida. Els imagos volen al principi de l'estiu, en els mesos de juny i juliol, quan es reproduïxen i depositen els ous.

Distribució i hàbitat

Poden ser vistes en poblacions disperses pero abundants en encinares, rouredes i mont baix, aixina com en eriales secs coberts de maleza i en ales abruptes entre rouredes, des de baixa altitut fins als 1500 m.

Té una distribució eurasiática occidental. Ocupa tota Europa, des dels països bàltics i sur de Suècia fins a la península ibèrica, Àsia Menor i Líban; faltant de les illes, tant mediterrànees com a atlàntiques; en la península ibèrica és més abundant en els encinares i rouredes dels Pirineus i rebanc Cantàbric, nort del Sistema Ibèric, nort i suroest de Portugal i nort del Sistema Penibético, encara que pot ser trobada també en zones intermiges.

Sinonímia

• Papilio ilicis Esper, 1779;
• Papilio lynceus Fabricius, 1787
• Thecla caudatula Zeller, 1847
• Thecla bischoffii Gerhard, 1850
• Thecla bischoffii cilicica (Holtz, 1897)
• Thecla syra Pfeiffer, 1932
• Thecla syra pinoptas (Zerny, 1932)

Pero la espècie també pot vore's escrita com Fixenia ilicis o Nordmannia ilicis.

Bibliografia

• Aguado Martín, O. L. (2007). Les palometes diürnes de Castella i Lleó (Lepidòpters ropalóceros) Espècies, biologia, distribució i conservació, Valladolit: Junta de Castella i Lleó, pp. 1041.

• Esper, Eugenius Johann Christoph. «Schmetterlinge in Abbildungen nach der Natur (Palometes en les ilustracions de la naturalea)» (en alemà). Consultat el 6 de giner de 2011.
• Higgins, L. G. i N. D. Riley (1980). Guia de camp de les palometes d'Espanya i Europa, Barcelona: Omega, pp. 452.
• Leraut, Patrice (2007). Insectes d'Espanya i Europa, Barcelona: Lynx Edicions, pp. 528.
• Savela, Markku. «Lepidoptera and some other life forms» (en anglés). Consultat el 6 de giner de 2011.