Scaif
.jpg)
El scaif o "scaife"[1] és una ferramenta de poliment de diamants utilisada en l'indústria de tall d'este mineral, que consistix en un disc de poliment impregnat d'una mescla de pols de diamant i oli d'oliva. Va ser inventat en 1456 pel joyer flamenc, Lodewyk van Berken.
L'invenció del scaif va permetre polir totes les facetes del diamant simétricamente en ànguls que reflectien molt més la llum. Esta tècnica va revolucionar l'indústria de tall de diamants i en conseqüència, la popularitat de dita pedra.[2]
El scaif consistix en un disc dur, paralel al sol. El disc s'assembla i gira en la mateixa direcció que un torne de alfarero. En la superfície superior, es coloca una capa d'oli d'oliva i pols de diamant. Un marc circular, al voltant del disc, arreplega l'oli que es desprén en girar el disc.
Situat just per damunt de la superfície del disc, un braç mecànic subjecta el diamant que s'ajusta en precisió per a colocar el diamant en la posició necessària exacta per al poliment de les facetes. A mida que les cares es polixen, es genera més pols de diamant i es repon este fi material, a mida que l'atre s'ha gastat.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Scaif» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.