Schwalbea americana

Archiu:Schwalbea americana.jpg

Schwalbea (Schwalbea americana)

Schwalbea és un gènero monotípico de plantes fanerógamas pertanyent a la família Orobanchaceae, anteriorment classificada en Scrophulariaceae. La seua única espècie: Schwalbea americana, és originària d'Estats Units.

Descripció botànica

Schwalbea americana és una planta perenne herbàcea, erecta i subramosa en tallos densament pubescentes. Fulls aterciopeladas dispostes en forma alterna, disminuint de tamany pel talle, elíptiques o lanceoladas, en una vora sòlida. Les flors es produïxen en panícules en l'extrem del talle, en dos llavis (el llavi inferior molt més gran en la part superior), en dos bràctees. Cáliz pubescencia glandular, tubular, acanalado, vert. La corolla crema o groc pàlit, en els llavis morats a sovint tacades. La fruta és una càpsula, dividida en quatre compartimento, dehiscente quan està madura.

La planta és un paràsit de les raïls de plantes com el acebo, Vaccinium, herba de Sant Joan, i unes atres.

Hàbitat

Es produïx com a poblacions aïllades en els estats costers de la Florida, Geòrgia, Luisiana, Nova Jersey, Carolina del Nort i Carolina del Sur.

Taxonomia

Schwalbea americana va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 606. 1753.

Etimologia

Schwalbea: nom genèric otorgat en honor del botànic holandés Georg Christian Schwalbe (1691-1761).