Anar al contingut

Scleronema mate

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Scleronema mat és una espècie del gènero de peixos d'aigua dolça Scleronema, pertanyent a la família dels trichomictéridos. Habita en ambients aquàtics subtropicales en el centre-este de Sudamérica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2020 pels ictiólogos Juliano Ferrer i Luiz Roberto Malabarba.[1]

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “Venâncio Aires, en les coordenades {{ |dms-lat=29°33′S |dms-long=52°17′O |dec-lat=-29.55 |dec-long=-52.283 |param=29_33_S_52_17_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, riera tributària de la riera Castelhano, conca del riu Taquari, hoya de l'estany dels Ànets, estat de Riu Gran del Sur, Brasil”.[1]

Holotip

L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: MCP 54183, el qual va medir 49,3 mm de llongitut estàndar. Va ser capturat el 14 d'octubre de 1994 per J. F. P. Silva, C. A. S. Lucena i Z. M. Lucena. Va ser depositat en la colecció d'ictiologia del Museu de Ciències i Tecnologia (MCP), de la Pontifícia Universitat Catòlica de Riu Gran del Sur, ubicada en la ciutat gaúcha de Porte Alegre, Brasil.[1]

Etimologia

Etimológicamente, el terme genèric Scleronema es construïx en dos paraules del idioma grec, en a on: skleros significa 'dur' i nema és 'filament'.[2] L'epítet específic mate és un sustantiu en aposició, el qual fa referència a l'herba utilisada en l'infusió del mateix nom, una beguda tradicional en el sur de Brasil, Paraguay, tota l'Argentina i Uruguay. Ademés, a la localitat tipo de S. mate, Venâncio Aires, li la coneix també com la “Terra del Chimarrão”, paraula en la que es denomina a l'infusió susodicha en idioma portugués.[1]

Relacions filogenético i característiques

Dins del gènero Scleronema, S. mate pertany al grup d'espècies Scleronema minutum. Scleronema mat guarda una gran semblança en S. guapa, pero diferix d'esta en les taques del lateral del cos, les quals són negres i redonejades (marrons, difusas i disperses en S. guapa); també diferix que la llínea infraorbital del sistema sensorial posterior conté poros i10 i i11 i ademés conta en poros adicionals associats (sense poros adicionals associats en S. guapa). Posseïx una llongitut estàndar d'entre 18,4 i 50,1 mm.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Scleronema mat es distribuïx en la conca de la estany dels Ànets, estat de Riu Gran del Sur, Brasil, específicament en 4 afluents del riu Yacuí (els rius Vaig caure, Pardo, Taquari i dos Sinos). Habita en llits d'arena i grava de rius i rieres, en companyia de S. macanuda.[1]

Ecorregionalmente, Scleronema mat és endèmica de la ecorregión d'aigua dolça estany dos Ànets.[3]

Conservació

[editar | editar còdic]

Els autors varen recomanar que, segons els lineamientos per a discernir l'estatus de conservació dels tàxons —els que varen ser estipulats per la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN)—,[4] en l'obra Llesta Roja d'Espècies Amenaçades Scleronema mat siga classificada com una “espècie casi amenaçada” (NT) i, baix els criteris B1b (iii), acostant-se a “en perill” (EN). Les raons es troben que la riera Castelhano, en l'àrea de Venâncio Aires, ha sofrit el depòsit de sedimentación en el seu llit i es veu fortament afectat per l'abocada d'aigües residuals, tant domèstiques com a industrials, aixina com per l'excés de fertilisants i pesticidas en els cultius situats en la seua conca. S'ha observat també una disminució de la calitat d'hàbitat en atres biòtops ocupats per l'espècie, els quals són afectats per denses urbanisacions i activitats agrícoles.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Ferrer, Juliano and Luiz R. Malabarba (2020). Systematic revision of the Neotropical catfish genus Scleronema (Siluriformes: Trichomycteridae), with descriptions of six new species from Pampa grasslands.Neotropical Ichthyology, vol.18 (2), Maringá. Print version ISSN 1679-6225, On-line version ISSN 1982-0224.
  2. Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
  3. Worldwildlife: freshwater ecoregions.
  4. International Union for Conservation of Nature (IUCN). Standards and Petitions Subcommittee. Guidelines for using the IUCN Ret List Categories and Criteria. Versió 14. Gland; 2019. DOI: 10.1002/joc.3480.