Señorío de la Vicaría de Serón

El señorío de Serón és un títul nobiliario associat al marquesado de Poza, creat a raïl de l'anexió de la Vicaría de Serón al bisbat de Osma en 1288. El seu nom es referix al municipi castellà-lleonés de Serón de Nágima, en la província de Soria.

Història

La Vicaría de Serón va ser una de les dos històriques Vicarías. Junt en Monteagudo, Serón està lligat en el XII directament al rei, que eixercia el dret de Vicaría sobre estes fortalees, dret que delegava en algun clerc de confiança (vicari).

Va ser conquistada per Alfonso I el Batallador entre 1120 i 1125, i com hi havia molts musulmans encara vivint allí, la donó al bisbe de Sigüenza en 1138 per a que la repoblara, pero li la va tornar en 1140. D'este passat musulmà queda com a testic el castell, construït en tapial, al modo àrap.

Sent bisbe de Osma don Agustín (1261-1286), la parròquies de Serón i Monteagudo que pertanyen a este bisbat, constituïxen una espècie de Vicariato episcopal de Patronat Regio. Este Patronat serà cedit el 23 de maig de 1288 pel rei Sancho IV al bisbe de Osma, don Juan Álvarez; «...damosle en ofrena el Padronazgo i els drets que nos avemos i devem aver en les Eglesias de Seron et Monteagudo i de les seues terminos...Esta mercé i onra facemos en tal maniera que Ferrato Martines, canonigo de Toledo, que les ovo per presentació del Rei D. Alfonso(X), el nostre pare, que Deu perdone, i per otorgamiento i institució del Bisbe D. Agustin, que era a la sazon, i que les aia lliures i quetes en tota la seua vida»

Este patronat era lo que constituïa el dret de Vicaría que va donar el seu nom en plural a esta comarca per recaure sobre les dos viles citades. La vicaría de Serón comprenia els llogarets de Cañamaque, Torlengua i Valtueña i la de Monteagudo les de Chrecoles i Fuentelmonge.

En el XIV la plaça de Serón passa a ser vila i señorío. Fernando IV li dona Fur en 1312. Els llogarets agrupats entorn a la vila de Serón eren: Cañamaque, Torlengua i Valtueña i es coneix un despoblado, ara pertanyent a Bliecos pero propietat en el seu dia de la Vicaría de Serón, de nom Torre de Serón. Va tindre que lluitar durant l'Edat Mija en el Concejo de Soria que considerava seues les terres de les Vicarías i arrasava els sembrats, si ho havien fet sense el seu consentiment. En 1588 era señorío del marqués de Poza.

Senyors de Serón

Primers senyors de Serón:

• Juan Núñez
• Alfonso de la Cerda
• Juan de la Cerda
• Álvaro Pérez Guzmán
• Pedro I 1357-1359
• Diego García de Padilla (maestre de Calatrava) 1359
• Enrique de Trastámara 1369-1370
• Bertrand du Guesclin 1370-1375

Sancho de Rojas, arquebisbe de Toledo, va anar el primer senyor de Serón, fundador del Mayorazgo.

	Titular	Periodo
I	Sancho de Rojas	? –1414
II	Juan de Rojas	1414–1441
III	Sancho Rojas Enríquez	1441–1500
IV	Diego de Rojas	1500–1525
V	Juan de Rojas	1525–
VI	Sancho de Rojas	–
VII	Francisco de Rojas	–
VIII	Mariana de Rojas	?–1630
IX	Juana de Còrdova i Rojas	– 1630–1680
X	Gaspar de Mendoza i Moscoso	-1664
XI	Luis de Moscoso Osorio Mendoza i Rojas	1664 - 1705
XII	Antonio Gaspar de Moscoso Osorio i Aragó	1705-1725
XIII	Ventura Osorio de Moscoso i Guzmán Dávila i Aragó	1725-1734
XIV	Ventura Osorio de Moscoso i Fernández de Còrdova	1734 -1776
XV	Vicente Joaquín Osorio de Moscoso i Guzmán	1776-1816
XVI	Vicente Isabel Osorio de Moscoso i Álvarez de Toledo	1816 -1837
XVII	Vicente Pío Osorio de Moscoso i Ponce de León	1837-1864
XVIII	María Eulalia Osorio de Moscoso i Carvajal	1864-1892
XIX	Fernando Osorio de Moscoso i Fernández de Còrdova	1892-1867
XX	Alfonso Osorio de Moscoso i Osorio de Moscoso	1867-1901
XXI	María Rafaela Osorio de Moscoso i López	1901-?
XXII	Alfonso de la Cierva i Osorio de Moscoso	?-1968
XXIII	Gonzalo de la Cierva i Moreno	1968-Actualitat

Història dels Senyors de Serón

• Sancho de Rojas, Arquebisbe de Toledo, I senyor de Serón, senyor de Cavia i V senyor de Monsó i atres heredades. Creador del mayorazgo, va renunciar a favor del seu germà per a entrar com a Cavaller de l'Orde de Calatrava.

• Juan de Rojas (1390-1441), II senyor de Serón, senyor de Cavia i VI senyor de Monsó, Valdespina, Villalónquejar i Villavieja de Muño. Va participar en la Tala de la Vega de Granada. Doncel de Juan II de Castella que li va otorgar el mayorazgo com a hereu del bisbe de Palència, el seu tio, Sancho de Rojas en 1419.

1. Casat en María Enríquez, filla de l'Almirant Alfonso Enríquez i de Juana de Mendoza. senyora de Amusco i Treviño.

• Sancho de Rojas (Palència,1430-Monsó, 1500), III senyor de Serón, senyor de Cavia i VII senyor de Monsó, Manquillos, Santiago de la Pobla, Villavieja de Muñó i Mazuelo.

1. Casat en primeres nupcias en 1454 en María Pereira, criada i parienta de la reina Isabel de Portugal dòna de Juan II.
2. En segones en Elena de Valdivielso, filla del Senyor de Torrepadierna i Torquemada.

• Diego de Rojas i Pereira (1460-1525), IV senyor de Serón, senyor de Cavia i VIII senyor de Monsó, Valdespina i Santiago de la Pobla. Governador i capità general de Galícia.

1. Casat en Elvira de Rojas, senyora de Poza de la Sal i de Rojas, Villaquirán, Loma i Villaescusa.

• Juan de Rojas i Rojas, V senyor de Serón, I marqués de Poza, senyor de Cavia i IX senyor de Monsó, Valdespina, Santiago de la Pobla i atres llocs.

1. Casat en María Sarmiento filla de l'I Comte de Salines.

• Sancho de Rojas Sarmiento, VI senyor de Serón, II marqués de Poza, senyor de Cavia i X senyor de Monsó, Valdespina, Santiago de la Pobla i atres llocs. Va morir abans que el seu pare.

1. Casat en Francisca Enríquez de Almanza i Ulloa.

• Francisco de Rojas Enríquez, VII senyor de Serón, III marqués de Poza, senyor de Cavia i XI senyor de Monsó, Valdespina, Santiago de la Pobla i atres llocs. Va fundar un mayorazgo a favor de la seua filla en 1598.

1. Va contraure primeres nupcias en Francisca Enríquez Cabrera.
2. En segones en Juana Manrique de Lara, marquesa de Valéncia i senyora de Sant Leonardo.

• Mariana de Rojas Enríquez (Valladolit, 1577-Madrit, 1630), VIII senyora de Serón, IV marquesa de Poza, senyora de Cavia i XII senyor de Monsó, Valdespina, Santiago de la Pobla i atres llocs.

1. Casada en Luis Fernández de Còrdova i Aragó, VI duc de Sessa, VII duc de Cardona, duc de Baena, V duc de Soma, i VIII comte de Cabra.

• Juana de Rojas i Còrdova (?-Madrit, 1680), IX senyora de Serón, V marquesa de Poza, senyora de Cavia i XIII senyor de Monsó, Valdespina, Santiago de la Pobla i atres llocs.

1. Casada en primeres nupcias en Francisco de Còrdova i Cardona I Príncip de Moratea.
2. En segones en Lope de Moscoso i Mendoza VII Comte i Monteagudo i IV Comte de Almazán i primogènit de Comtat de Altamira.
3. I en terceres nupcias en Diego Messia Felipez de Guzmán, I Marqués de Leganés. Li succeïx un fill del segon matrimoni.

• Gaspar de Mendoza i Moscoso (1631-1664), X senyor de Serón, V marqués de Almazán, IX comte de Monteagudo de Mendoza i VI marqués de Poza.

1. Va casar en Inés Mesía de Guzmán, filla de Diego Mesía Dávila I marqués de Leganés que varen tindre un fill, Luis, que va anar l'hereu.

• Luis de Moscoso Osorio Messía de Guzmán Mendoza i Rojas (1657-1698),XI senyor de Serón, VII comte de Altamira, VI marqués de Almazán, X comte de Monteagudo de Mendoza, VII marqués de Poza, VI comte de Lodosa. Va ser embaixador d'Espanya en Roma.

1. Va casar, en primeres nupcias, en Mariana de Benavides Ponce de León, filla de Luis de Benavides i Carrillo de Toledo, V marqués de Frómista, marqués de Caracena, comte de Pinte i de Catalina Ponce de León i Aragó, filla de Rodrigo Ponce de León IV duc d'Arcs.
2. I en segones nupcias va casar en Ángela Folch d'Aragó, Cambrera major de palau, filla de Raimundo Fotch de Cardona i Aragó, VII duc de Cardona, VI duc de Segorbe, V marqués de Comares, VII marqués de Pallars, XXXVII comte d'Empúries, XII comte de Prades, vescomte de Villamur i baró de Entenza. Li va succeir, del seu segon matrimoni, el seu fill Antonio.

• Vore història dels comtes de Altamira
• Vore història dels Marquesos de Poza