Sec Daedalus
El sec Daedalus (en àrap: أبو قيزان, romanizado: Abu Kizan) és un sec coralino oceànic aïllat situat en el Mar Rojo egipcíac, a uns 90 quilómetros a l'est de Marsa Alam i aproximadament 100 quilómetros al surest d'Hurghada, en les coordenades 24°55′24″N 35°51′30″E.[1] La plataforma del sec emergix d'un fondo marí situat a uns 550 metros de profunditat i alcança en superfície aproximadament 1075 metros de llongitut per 300 metros d'esgambi, vorejada en tots els seus flancs per parets casi verticals densament colonisades per corals.[2] En el seu extrem nort s'eleva el Far del Sec Daedalus, en funcionament ininterromput des de la seua primera construcció en 1863.[1]
El sec és internacionalment reconegut com un dels enclavaments de major biodiversitat pelágica de la mar Rojo i un dels principals llocs d'albirament de taburons de la regió, en fins a huit espècies documentades per mig de censos sistemàtics.[3] Forma part de la ret d'àrees marines protegides d'Egipte, reforçada més recentment pel Decret del Primer Ministre N.º 4419 de 2025, que va otorgar protecció íntegra al Gran Sec Franjeante de la mar Rojo.[4]
Descripció general i ubicació
[editar | editar còdic]El sec Daedalus es troba en plena mar Rojo egipcíac, ben adinsat en aigües obertes, llunt de la llínea costera de la Governació de la Mar Rojo. El seu aïllament oceànic ho convertix en un dels accidents geogràfics més remots de les rutes de navegació de la mar Rojo meridional. En el sigle XIX, els sondejos realisats junt al sec varen alcançar 260 braces —uns 475 metros— sense tocar fondo,[5] lo que reflectix la brusca transició entre la plataforma arrecifal i les aigües profundes circumdants, hui estimades entorn als 550 metros.[2]
La morfologia del sec és característica dels atolones oceànics de la mar Rojo: una plataforma somera vorejada per parets exteriors casi verticals i sense un estany central definit. L'extrem nort, expost a les corrents predominants, concentra la major activitat de fauna pelágica, mentres que l'extrem sur, més resguardat, alberga comunitats de corals blans i major diversitat de peixos de sec.[6] Una descripció de 1864 senyalava, ademés, que el banc d'arena que ocupava el centre del sec era periòdicament arrastrat per la mar durant episodis de vents forts, ho queevidencia el caràcter dinàmic i expost de l'enclavament.[5]
Per a la navegació internacional, el arrecifefigura registrat en l'identificador Admiralty D7296 (també D7296.1, anteriorment E6048) de la Oficina Hidrogràfica del Regne Unit, i baixe el còdic NGA 30492 de la Agència Nacional d'Inteligència Geoespacial dels Estats Units.[2] Estes referències constituïxen els identificadors oficials empleats en les publicacions d'ajudes a la navegació destinades a la marina mercant i a atres usuaris professionals de l'mar.
El far Daedalus
[editar | editar còdic]El Far del Sec Daedalus —també conegut com a Far d'Abu Kizan— és una ajuda a la navegació que es manté en funcionament continu des de la seua entrada en servici en 1863. El seu procés constructiu, condicionat per les dificultats d'edificar en un sec oceànic aïllat, constituïx un dels episodis més singulars de l'ingenieria de fars del sigle XIX.[1][5]
Història de la seua construcció
[editar | editar còdic]La decisió de construir un far en el sec Daedalus responia a la necessitat de balizar les rutes de la mar Rojo, una qüestió de creixent urgència davant l'imminent obertura del Canal de Suez, que es produiria en 1869. Les obres varen córrer per conte i iniciativa britànica.[1][5]
La primera estructura es va erigir en 1863 baixe la direcció de l'ingenier W. Parkes i el mando nàutic del capità Kirton.[5] No es tractava d'una torre massiça sobre la roca del sec, sino d'una construcció de tipo offshore: una armassó de ferro forjat sustentada sobre díhuit pilotes de teca de Malabar, assentats en una base de formigó de ciment Portland mesclat en aigua de mar i arena de coral extreta del propi sec. L'elecció de la fusta de teca sobre el ferro fos o forjat va respondre a raons pràctiques: era més econòmica, més fàcil de nivellar sobre l'irregular superfície del coral i la seua flotabilitat facilitava el transport des del barco fins al punt d'instalació, en un enclavament a on les operacions es portaven a terme en un màxim de dotze hòmens al mateix temps, cada u a un cost superior a quatre lliures esterlines diàries.[5]
Les condicions llogístiques eren extremes. El sec es trobava a unes 350 milles de Suez —la base d'operacions més pròxima— i a 45 milles de la costa més propenca, sense possibilitat de fondege per a cap tipo d'embarcació. El vapor de respal, noliejat a la Companyia Peninsular i Oriental, costava al voltant de 1200 lliures al més. El cost net d'ingenieria de la torre, descontats les despeses de transport marítim, es va estimar en unes 10 000 lliures esterlines. L'òptica instalada va ser una lent fixa de segon orde fabricada per l'empresa britànica Chance Brothers.[1][5]
A pesar de les dures condicions de l'enclavament, l'estació del far va resultar ser, segons els propis faroleros europeus que la varen habitar durant l'estiu de 1863, la més soportable de les tres alçades en la mar Rojo, sense registrar-se cap dia de malaltia durant tota eixa temporada.[5]
En 1931 l'estructura original va ser demolida i reemplaçada per la torre actual, construïda per l'empresa francesa Barbier, Bénard et Turenne en aproximadament un any i quatre mesos sobre els fonaments originals. La nova torre, de mampostería de pedra, alcança 30 metros d'altura. La reconstrucció va incloure un nou embarcadero dotat de via de carril per al transport de materials. En 1993 el far va ser somés a un programa de manteniment i renovació.[1]
Característiques tècniques
[editar | editar còdic]La torre activa és de planta cilíndrica, construïda en mampostería de pedra, en bandes horisontals alternes blanques i negres. Emet tres centelleigs/centellejos blancs cada 12 segons, en un alcanç nominal de 15 milles nàutiques.[7] Els seus identificadors internacionals vigents són: ARLHS EGY-010, Admiralty D7296.1 (anteriorment E6048) i NGA 30492. Les coordenades precises de l'estructura són 24.9328043347°N, 35.8702740112°E.[1]
Administració
[editar | editar còdic]El far està operat per l'Autoritat Egipcíaca de Seguritat Marítima (EAMS), l'organisme governamental responsable de les ajudes a la navegació en aigües egipcíaques. La EAMS és successora institucional de l'Administració de Ports i Fars, creada en 1919, que va supervisar els fars de la mar Rojo des de 1905. Va ser constituïda com a autoritat independent pel Decret Presidencial n.º 399 de 2004.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Daedalus Reef Lighthouse» (en en-us). Chance Heritage Trust. Consultat el 2026-03-19.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «ADMIRALTY List of Lights and Fog Signals» (en en). ADMIRALTY. Consultat el 2026-03-19.
- ↑ Shawky, A.M.; De Maddalena, A. (2013). "Human Impact on the Presence of Sharks at Diving Sites of the Southern Ret Siga, Egypt". Bollettino del Museu vaig donar Storia Naturale vaig donar Venezia. Vol. 64, pp. 51–62.
- ↑ «Egypt’s Great Fringing Reef Hope Espot to Receive Full Government Protection» (en en-us). Mission Blue. Consultat el 2026-03-19.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Parkes, W. (1864). «Ret Siga Lighthouses» [Discussion]. Minutes of Proceedings of the Institution of Civil Engineers, vol. 23, pp. 24–44. DOI: 10.1680/imotp.1864.23277.
- ↑ «Daedalus Reef · Oasis de vida en la Mar Rojo.» (en és). Rojo Dive Safari. Consultat el 2026-03-19.
- ↑ «Lighthouses of Egypt: Ret Siga Governorate». www.ibiblio.org. Consultat el 2026-03-19.
- ↑ «- EGYPTIAN AUTHORITY FOR MARITIME SAFETY». www.eams.gov.eg. Consultat el 2026-03-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arrecife Daedalus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.