Anar al contingut

Sedeinga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sedeinga
Estàtua de la reina Tiy. Museu del Louvre

Sedeinga (en àrap سيدينقا) és un jaciment arqueològic en el nort de Sudan, en la vora occidental del ric Nilo, a aproximadament a 100 km al nort de la tercera catarata i a 30 km al sur de l'illa de Sai.

El lloc era conegut per les ruïnes del temple de la reina Tiy, esposa del faraó Amenhotep III (XIV), ademés d'una chicoteta iglésia cristiana de el X. En 2009 es va descobrir una necròpolis coneguda com la "Ciutat dels Morts" en al voltant de 80 diferents piràmides de rajola i tombes que daten del Regne de Kush, la majoria nubias i meroíticas. Actualment és la més gran necròpolis conservada de l'antiga Nubia en una extensió de més de 25 hectàrees.[1]

A 720 km al noroest de Meroe, la capital del periodo meroítico del Regne de Kush, i en una posició aïllada, Sedeinga es troba en el desert a lo llarc d'una antiga ruta comercial que conectava el Regne de Kush directament en l'Egipte Mig, lo que sugerix que Sedeinga va poder haver segut un assentament comercial. Situada no llunt de la frontera en Egipte, Sedeinga hauria tingut accés prioritari als bens transportats pels comerciants egipcíacs, lo que podria explicar l'orige de la riquea demostrada en les piràmides funeràries.[2]

Piràmides

[editar | editar còdic]

El lloc consta de mils de cambres funeràries que inclouen les bases d'a lo manco 80 chicotetes piràmides que daten del periodo meroítico tardà del Regne de Kush.[3]

Les piràmides varen ser construïdes de blocs de pedra sobre una cambra de mampostería redona, símbol de l'antiga tradició kushita de túmulos funeraris. A diferència de les piràmides que es troben en Meroe, que estaven reservades a la realea, les piràmides de Sedeinga varen ser construïdes principalment per als ciutadans més rics. Podien medir entre 5 i 10 m de costat, de rajoles sense còure o més rarament en elements de pedra.

Encara que es va considerar sacrílego que qualsevol persona, llevat la realea, fòra sepultada d'esta manera durant el periodo meroítico primerenc, en el pas del temps i l'aïllament de Sedeinga respecte a Meroe, la tradició es va estendre als rics. Les piràmides de Sedeinga reflectixen també una major influència egipcíaca que les de Meroe, tipificades per albardillas que representen pardals o lotos que emergixen de discs solars. Si be l'excavació de Sedeinga no està completada, existixen indicis de que pot contindre més piràmides que qualsevol atre lloc descobert fins al moment.[2]

Un temple estava dedicat a la reina Tiy durant l'última part del regnat d'Amenhotep III. Tiy representa el 'ull de Ra' i el seu temple és la contraparte femenina d'un temple major propenc dedicat a Amenhotep III. Tiy va ser venerada com a deesa vivent Hathor-Tefnut en el seu temple de Sedeinga i com tal li la representa en un tocat hathórico en elaborada peluca coronada en l'uraeus real, banyes i disc solar.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Nubian Stone Tablets Unearthed in African 'City of the Dead'». Live Science. Consultat el 30 de maig de 2018.
  2. 2,0 2,1 Powell, Erica A., Miniature Pyramids of Suen, Archaeology, juliol-agost de 2013.
  3. «Ancient Nubia (present-day Suen): In the footsteps of the Napata and Meroe kingdoms - CNRS Web site» (en francés). CNRS. Consultat el 30 de maig de 2018.
  4. «Queen Tiye». Consultat el 30 de maig de 2018.


Referències

[editar | editar còdic]