Seegrotte
La Seegrotte (del alemà see, «llac» + grotte, «gruta» o «cova») és bàsicament una antiga mina d'algeps situada en la Baixa Àustria, prop de la menuda localitat d'Hinterbrühl i a uns 17 quilómetros al suroest de la ciutat de Viena.
El llac subterràneu en qüestió té una superfície de 6200 m² (lo que ho convertix en el més gran del seu tipo en Europa) i una profunditat d'1,2 m. En carir de drenages naturals, diàriament es bombegen al riu Mödlingbach més de 50 000 litros d'aigua a fi de mantindre un nivell constant. Durant tot l'any, presenta una temperatura invariable d'entre 9 i 12 °C.
Senyes històriques
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que els de Preinsfeld (Heiligenkreuz), els depòsits d'algeps de Seegrotte es coneixen des de el XVIII.
Pero és en 1912 quan al fil d'una série de voladures rutinàries es produïx l'abocada incontrolada d'uns 20 000 m³ d'aigua que inunden les zones més baixes de la mina, conseqüentment abandonada.
En 1918, és adquirida per un tal Friedrich Fischer (1876-1955), un productor de licors vienés que tracta de convertir-la en una espècie de centre recreatiu, primer, i, més tart, un criadero de bolets que tampoc aplega a funcionar per les baixes temperatures. Finalment, en l'escàs equipament d'un antic pontón militar i un menut pot elèctric, s'obri al públic el 8 de juny de 1932. Entre 1937 i 1938 –ya en mans d'un nou propietari– visiten la gruta unes 50 000 persones.
II Guerra Mundial
[editar | editar còdic]«[A la memòria de les] 36 persones que varen perdre la vida durant els bombardejos de l'antiga fàbrica d'avions de Seegrotte».
Des de principis de 1943, el Govern de l'Alemània nazi venia utilisant la cova com a almagasén de greixos comestibles (lo que va fracassar per l'alta humitat en l'ambient) i bens culturals, tenint en conte que els seus particulars característiques la feyen un lloc altament segur en casos, sobretot, d'atacs aéreus. Aixina, cal destacar que el bombardeig aliat del 24 de maig de 1944 no va produir cap dany.
També per estes dates, comença la fabricació en el seu interior de diversos components de l'avió de caça a reacció Heinkel He 162 (conegut com a «Cheu» o «Salamandra»), per a lo que es va procedir al buidat complet del llac. Varen ser amprats en els treballs més de dos mil presoners provinents dels camps de concentració de l'Alemània nazi (solament en decembre de 1944 varen aplegar al voltant de siscents), baix l'estricta supervisió d'uns 170 treballadors qualificats.
Del final de la guerra a l'actualitat
[editar | editar còdic]Ya en l'autumne de 1945, comença el desmantellament del material acumulat, aixina com la detonació de les numeroses bombes almagasenades durant la lluita.
A principis de 1946, la gruta és ocupada per les tropes soviètiques. Mig any despuix, s'autorisa la seua reconstrucció, sent oberta al públic en la primavera de 1949.
En 1984, els descendents del seu antic propietari, Friedrich Fischer, es fan de nou en la mina, esta volta a modo d'empresa privada.
En 1993, es roden en el seu interior vàries escenes de la película Els tres mosqueteros, dirigida per Stephen Herek.
En 2013 –junt en el castell de Kreuzenstein– és elegida per la cadena de televisió nortamericana American Broadcasting Company per al rodage del seu reality show The Quest.
En l'actualitat, és un dels atractius turístics més coneguts d'Àustria, en una mija anual de 250 000 visitants.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Seegrotte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.