Segona expedició de Cevallos a Riu Gran
La guerra hispà-portuguesa de 1776-1777 va tindre lloc en el llímit entre abdós imperis en la Banda Oriental en Sudamérica. Va ser la continuació del conflicte ocorregut entre 1761 i 1763 durant la guerra dels Sèt Anys. La guerra va concloure en el tractat de Sant Ildefons.
Antecedents
[editar | editar còdic]En la guerra prèvia de 1761-1763 entre abdós països, Espanya va conquistar la Colónia del Sacrament, el Fort de Sant Miguel, la Fortalea de Santa Teresa i la vila de Riu Gran de Sant Pedro. El 12 de maig de 1763 el governador de Buenos Aires, Pedro de Cevallos, va invadir la vila de Riu Gran conquistant el Fort de Jesús, María, José de Riu Gran, retirant-se els portuguesos cap a São José do Nort en la vora oposta a Riu Gran, que també va ser ocupada per Cevallos. Els pobladors portuguesos que no varen fugir cap a Porte dos Casais, varen ser traslladats per Cevallos a Maldonado, donant orige al poble de Sant Carlos.[1]
El 27 de decembre de 1763, Colónia del Sacrament i l'illa de Sant Gabriel varen tornar a mans portugueses pel Tractat de París, pero Sant Miguel, Santa Teresa i Riu Gran de Sant Pedro varen permanéixer en mans espanyoles, aumentant la frustració dels portuguesos. Estos varen escomençar a reunir tropes i a acossar als espanyols des de 1767, aplegant a reunir un eixèrcit de 6000 hòmens, molt més que els 1450 soldats espanyols en la zona. Contaven ademés els portuguesos en una flota de dos corbetes, dos bergantines i dos zumacas, al mando de Jorge Hardcastle.
Campanya de Vértiz
[editar | editar còdic]En maig de 1767 uns 500 soldats portuguesos al mando del coronel Figueiredo varen atacar la banda nort del riu Gran, que va ser abandonada en juny pel destacament espanyol que la defenia. Es varen apoderar també d'un lloc alvançat sobre el riu Camacuá. Despuix de reclamar infructuosament, el 7 de novembre de 1773, el governador de Buenos Aires, Juan José de Vértiz i Salcedo, va eixir de campanya des de Montevideo en destí a la Cuchilla Gran duent soldats de les següents unitats:[2]
- Regiment d'Infanteria de Buenos Aires i Assamblea d'Infanteria (344 hòmens)
- Regiment de Dragons de Buenos Aires (160 hòmens)
- Assamblea de Cavalleria (25 hòmens)
- Assamblea de Dragons (25 hòmens)
- Companyia d'Artilleria (20 hòmens)
- Milícies de Cavalleria de Santa Fe i Blandengues de Santa Fe (200 hòmens)
- Milícies de Cavalleria de Corrents (240 hòmens)
En aplegar als contraforts de la Serra Geral a principis de 1774, va manar construir el Fort de Santa Tecla per a evitar que els portuguesos seguiren arriando ganado vacú de la regió. La fortificació va ser construïda per l'ingenier Bernardo Lecocq i li va assignar una guarnició de 50 hòmens de les tropes veteranes manats pel capità Luis Ramírez i un atre oficial. Lecocq també va reforçar les fortificacions del Fort Sant Miguel i de la Fortalea de Santa Teresa en 1775.
Vértiz va marchar després a sitiar el Fort Jesús, María, José de Riu Pardo, defés per Figueiredo i 400 hòmens del Regimento de Dragõés do Rio Pardo. El 2 de giner de 1774, els portuguesos de Riu Pardo, al mando de Rafael Pinte Bandeira, utilisant una tàctica de guerrilles per a impedir l'alvanç de 600 soldats espanyols que anaven a reunir-se en Vértiz, varen atacar el Fort de Santa Bàrbara, varen dispersar a 400 indígenes misionero i varen prendre presoner al capità Antonio Gómez de Velasco en 80 soldats, 1200 cavalls, 300 mulares, 100 bous, municions i el pla complet de l'invasió del governador Vértiz.[3] Vértiz va conseguir ocupar la Guàrdia de Piquirí, derrotant al capità Miguel Pedroso. El 14 de giner de 1774, es va produir el Combat de Tabatingaí, quan les forces reunides de Rafael Pinte Bandeira, Cipriano Cardozo i el capità José Carneiro dona Fontoura, varen emboscar i varen derrotar a forces espanyoles. Esta derrota va precipitar la retirada de Vértiz a Riu Gran i després més al sur.
El 10 de novembre de 1774 va aplegar a Montevideo una flota espanyola que va salpar de Càdis el 3 d'agost de 1774 al mando del capità de navío Martín Lastarría, duent com a reforç als dos batallons del Regiment d'Infanteria Galícia. La flota estava composta per el navío Sant Dumenge, les fragates La nostra Senyora de l'Asunción, Santa María Magdalena i Santa Rosalía, les urcas Santa Florentina i Anònima. La flota es va sumar al bloqueig de la Colónia del Sacrament.
Desencadenant de la guerra
[editar | editar còdic]L'alemà tinent general Johann Heinrich Böhm (João Henrique Böhm) va ser nomenat comandant de les forces portugueses del sur del Brasil. Des de l'illa de Santa Catalina es varen desplegar tropes portugueses que en giner de 1775 es varen establir en São José do Nort, Porte dos Casais i Riu Pardo, convocant-se també a les milícies.
La Guàrdia de Sant Martín va ser presa per sorpresa per les tropes portugueses al mando del major Rafael Pinte Bandeira el 31 d'octubre de 1775. Els atacants eren 205 hòmens del Regimento dos Dragõés do Rio Gran i un grup de 150 guerrillers de Riu Pardo. La guarnició de la guàrdia estava al mando d'un tinent, en 3 suboficials i 20 soldats del Regiment de Dragons de Buenos Aires. Va ser conduïda presonera al Fort Jesús, María, José de Riu Pardo.[4] La construcció va ser arrasada pels portuguesos, els qui es varen apoderar d'armes i arrearon 150 mules, 1100 cavalls, 150 bous, 200 egües, 2 rucs i 6000 caps de ganado vacú.[5] A conéixer este atac, Vértiz va enviar reforços des de Montevideo que varen aplegar a Santa Tecla el 28 de decembre de 1775.
El 15 de giner de 1776 les corbetes La nostra Senyora d'Atocha i La nostra Senyora dels Dolors, junt en 3 saetías, varen aplegar en reforços espanyols a Riu Gran i es varen sumar com a defensa entre els forts, embarrancando la primera.[1]
A principis de febrer de 1776 va arribar a la zona una flota portuguesa al mando de l'almirant irlandés Robert MacDouall, composta per el navío Sant Antonio, 2 fragates, 2 paquebotes, un bergantín, una balandra i tres zumacas, sumant-se als barcos al mando de Hardcastle (que ya no tenia un bergantín). Les dos flotes portugueses varen desembarcar l'artilleria que transportaven en els seus cellers i el 19 de febrer varen ingressar en el riu Gran en busca de la flota espanyola.
La flota espanyola estava al mando del capità de fragata Francisco Javier Morales contant en la corbeta La nostra Senyora dels Dolors (al mando del alferes de navío José Emparán), el bergantín Santiago (al mando de Morales), el bergantín Nostra Senyora de la Pastoriza (al mando del tinent de fragata Juan José de Iturriaga), i les saetías: Sant Francisco d'Assís (al mando del tinent de navío Felipe López Carrizosa) i Misericòrdia (al mando de Francisco Idiaquez de Borja). Les bateries dels forts varen iniciar el cañoneo de la flota portuguesa, que va perdre una zumaca i un paquebote que va quedar varat. Els portuguesos varen atacar als barcos espanyols intentant abordar-los sense èxit, pero despuix de 3 hores de combat es varen retirar. Els espanyols varen tindre 16 morts i 24 ferits. L'intent portugués de desembarcar tropes en l'illot de Landino també va fracassar.
El 28 de febrer de 1776 Pinte Bandeira i 700 hòmens varen sitiar Santa Tecla. El capità Ramírez i 200 hòmens varen abandonar el fort el 24 de març, sent destruït eixe dia pels portuguesos.
En la nit del 31 de març a l'1 d'abril de 1776, Böhm va atacar per sorpresa els forts de Santa Bàrbara i Trinitat (o Mosquit) que protegien als barcos espanyols. L'atac va ser en 4 companyies de granaders, 2 comandadas pel sargent major Manuel Soares de Coimbra, i 2 pel sargent major José Manuel Carneiro, protegides per 8 companyies d'infanteria, 4 comandadas pel brigadier José Raimundo Chichorro i les atres pel coronel Sebastião Xavier dona Veiga. Els barcos espanyols tenien el vent en contra i no varen poder eixir, un d'ells va encallar i els atres dos varen ser incendiats. Bohm va prendre la vila de Riu Gran i el Fortín de Mangueira després de que els espanyols es retiraren rumbo a Santa Teresa incendiant els almagasens. Els portuguesos varen tindre 4 morts, pero varen conseguir fer alguns presoners i prendre artilleria i municions.[6][7]
Després de 26 dies de sege, les forces portugueses de 1500 hòmens al mando del sargent major Rafael Pinte Bandeira, varen conseguir rendir als 200 espanyols del Fort de Santa Tecla el 23 de març de 1776, sent incendiat i arrasat al sendemà.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Guerres entre Espanya i Portugal en la conca del Riu de l'Argent
- ↑ Recueil Complet Dones Traits. Pág. 98. Escrit per M. Carlos Calvo. Publicat per BiblioBazaar, LLC. ISBN 0-559-60258-8, 9780559602580
- ↑ Dicionário dones batalhas brasileiras. Autor Hernâni Donato. pág. 498
- ↑ Catàlec de documents de l'Archiu d'Índies en Sevilla: referents á el història de la República argentina. pp. 241. Escrit pel Ministeri de Relacions Exteriors i Cult, Argentina, Francisco Centeno, Archiu General d'Índies. Publicat per Taller tipogràfic de la Penitenciaría Nacional, 1903
- ↑ Fortalees [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ GARRIDO, Carlos Miguez. Fortificaçõés do Brasil. Separata do Vol. III dos Subsídios para a História Marítima do Brasil. Pág. 149. Rio de Janeiro: Imprensa Naval, 1940.
- ↑ «Ric Gran - Pàgina do Gaúcho». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2011. Consultat el 24 d'octubre de 2010.
- ↑ Augusto Fausto de Sousa. Fortificaçõés no Brazil. RIHGB. Rio de Janeiro: Tom XLVIII, Part II, 1885. p. 132
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Segunda expedición de Cevallos a Río Grande» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.