Segona ofensiva de Quneitra

Erro al crear miniatura:

Segona ofensiva de Quneitra

La Segona ofensiva de Quneitra va ser iniciada per les forces del Eixèrcit Lliure Siri (ELS), en el marc de la Guerra civil síria, en l'objectiu de capturar els últims bastions del govern en la governació de Quneitra, aixina com conectar a les parts del sur del país en mans dels rebels en l'oest de Ghouta.

Desenroll

El 16 de juny, l'ofensiva va ser llançada sense aclarir-se quí era el seu principal ejecutor. Segons alguns informes, l'operació va ser iniciada pel Front del Sur de el ELS, mentres que uns atres afirmaven que es tractava d'una nova coalició denominada Jaish al-Haramoun, establida pel Front al Nusra. Segons un vocero del Front del Sur, la participació del Nusra estava prohibida, ya que «no compartix la visió d'una Síria lliure per la que lluitem.»

Al sendemà, els rebels varen rodejar la ciutat drusa d'Hadar, després de fer-se en Tulul al-Hamar, incloent l'estratègic tossal de Tal Hamr, al nort de la ciutat. Una font opositora va assegurar que el tossal de Tal Shaar i el poblat de Jaba havien segut capturades, mentres que una atra ho va negar, pero va afirmar que es trobaven en poder del tossal de Tal Bezaq. Per un atre costat, l'eixèrcit va assegurar haver repelit l'ofensiva tant en Tal Shaar i Tal Bezaq, aixina com haver matat a 200 rebels.

El 19 de juny, el OSDH va informar que els rebels s'havien fet en grans cantitats d'armes i municions durant els combats de Tulul al-Hamar, mentres que el govern va enviar reforços per a ajudar a les milícies drusas en Hader. Eixe mateix dia, la 9va Divisió recapturó el tossal de Tal Hamr, posant fi al sege en Hader. en resposta al contraatac governamental, els rebels també varen fer dur reforços.

El 20 de juny, el Eixèrcit de la Conquista en la regió austral del país va ser establida, i immediatament va començar a prendre part en la campanya de Quneitra, mentres que el ELS va anunciar el començ de la batalla per a lliberar la ruta que conduïx a l'oest de Ghouta. Al sendemà, el 1er Eixèrcit, pertanyent a el ELS, va sostindre que no cooperaria en el Eixèrcit de la Conquista.

Per al 23 de juny, els combats continuaven en les localitats de Beit Jinn, Jabatha Al-Khashab i Ufaniyah. Els rebels varen tornar a capturar vàries posicions en Tulul al-Hamar, i l'Eixèrcit va intentar recuperar-les durant els següents dies.

Reaccions

• Erro al crear miniatura: — El país hebreu, que conta en una important població drusa, va mantindre tota la seua atenció en l'ofensiva. La BBC va reportar que «mils de drusos varen protestar en localitats a lo llarc d'Israel, reclamant-los al govern i la comunitat internacional que acodixquen en ajuda dels seus germans en Síria». El govern israelita va declarar que no s'enviarien tropes a àrees drusas en Síria, encara que sí varen pressionar a Estats Units per a que aumente l'ajuda enviada a les mateixes. No obstant, Gadi Eizenkot, comandant en cap de les FDI, va afirmar que «___protected_title_0___»

• Erro al crear miniatura: — Les reaccions ent els polítics drusos libanesos varen ser variades, encara que totes varen expressar la seua preocupació per les poblacions d'eixa ètnia en Síria. Walid Jumblatt, líder del Partit Socialiste Progressiu, «va demanar als drusos de Síria que recolzen la rebelió en el seu país, argumentant que la verdadera amenaça per a ells provenia d'un govern que matava a decenes de persones cada dia.» Per un atre costat, Wiam Wahhab, del Moviment per l'Unificació Libanesa i defensor del president Bashar Al Assad, es va mostrar en desacort en Jumblatt i «va realisar una crida per a 'diners, voluntaris i armes' per a ajudar a aquells en Suweida a defendre's a sí mateixos.»