Segona revolució química
L'idea de revolució científica va ser falcada per Thomas Kuhn en 1962 en la seua obra L'estructura de les revolucions científiques[1] i es referix al moment històric en el que qualsevol àrea científica fa un canvi de paradigma. La segona revolució química es referix a l'interval del temps entre 1855 i 1875 en la qual va canviar la forma d'entendre l'estructura de la matèria en propondre's més models moleculars extensius i auxiliars.[2]
Antecedents
[editar | editar còdic]A principis de el XIX, hi havia una àrdua lluita entre equivalentistas i atomista, ya que encara no es posaven d'acort de cóm estava conformada la matèria, d'esta discussió eixirien victoriosos els atomista. En general els àtoms eren considerats per la física com a partícules inelásticas o punts inerciales, per la seua banda, la química es va adherir a l'hipòtesis de Dalton que els postulava com els components essencials dels elements químics. Molts científics destacats consideraven que l'àtom era un concepte útil que representava a una reacció química, pero negava la seua existència com a partícula material.[3]
Per un atre costat, també existia una gran incertitut sobre la composició exacta de les substàncies conegudes, puix moltes voltes se li assignaven diferents composicions a una mateixa substància i a pesar dels métodos quantitatius proposts des de el XVIII, els experiments eren poc reproduibles i causaven gran cantitat d'errors.[4]
La teoria atòmica
[editar | editar còdic]Ademés dels treballs de Lavoisier, Dalton coneixia els treballs sobre la combinació química de Proust i Richter i en intentar explicar la solubilidad de distints gasos en aigua, va propondre la seua teoria atòmica, construint models atòmics de fusta, açò va permetre observar cóm s'intercanvien els àtoms entre les molècules, permetent primer modelar i després intentar sintetisar noves substàncies.[4]
Les lleis dels gasos
[editar | editar còdic]Gai-Lussac i Cavendish varen observar que l'hidrogen i l'oxigen formaven aigua en una relació volumètrica de 2:1, concloent que tots els gasos sempre es combinaven en la relació més simple quan interactuaven entre sí. Posteriorment el químic italià Avogadro va poder diferenciar entre molècules i àtoms considerant que dos àtoms iguals es poden combinar per a formar una molècula, a la seua volta, va propondre l'hipòtesis de que volums iguals de gasos distints deuen tindre el mateix número de partícules.[5]
Idees electroquímiques de l'enllaç
[editar | editar còdic]
Les primeres nocions de que l'enllaç químic era de naturalea elèctrica es varen obtindre dels resultats dels experiments dels científics anglesos Nicholson i Carlisle quí varen conseguir descompondre l'aigua en hidrogen i oxigen per mig del pas de corrent elèctrica.[4]
Per un atre costat, Berzelius des de 1802 va descobrir que les sals alcalinas es descomponien en àcit i bases utilisant este procés conegut com electrólisis. Berzelius considerava que els àtoms dels diversos elements eren dipols elèctrics en una càrrega predominantment positiva o negativa, d'ahí va sorgir un sistema dualístico que permetia entendre les diverses combinacions químiques. Com a resultat d'estos estudis també va propondre la nomenclatura que es estila actualment en els símbols dels elements químics, la primera lletra dels quals és l'inicial del nom i la segona és la primera consonante del nom en llatí.[4]
El Congrés de Karlsruhe
[editar | editar còdic]En 1860, es va convocar a una reunió internacional de químics per a que discutiren sobre la definició d'idees químiques, aixina com establir una nomenclatura uniforme. El congrés es va portar a terme en la ciutat de Karlsruhe en Alemània del 3 al 5 de setembre. La llista de participants va constar de 127 químics, provinents de 12 països distints.[6]
Els temes que es varen discutir durant la reunió varen ser els següents:[7]
- Diferències entre els conceptes de molècula i àtom.
- La noció de àtom compost.
- La noció de equivalent.
Sobre els temes discutits, es va definir a la molècula com la partícula més menuda que pot participar o resultar d'una reacció química i a l'àtom com la partícula més menuda que pot contindre una molècula; la noció de àtom compost es va canviar pel terme "radical" i el equivalent és un terme independent dels conceptes d'àtom i molècula.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kuhn, Thomas (1962). The structure of scientific revolutions; "Second thoughs in paradigms", the structure of scientific theories (en anglés), USA: University of Chicago Press.
- ↑ Jensen (2011). Alexander Stip (ed.). Química: Història, filosofia i educació (en espanyol), Universitat Pedagògica Nacional de Bogotà, p. 54-63.
- ↑ (2008).Science & Education.17
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Cruz (1986). Estructura atòmica, un enfocament químic (en espanyol), Mèxic: Fondo Educatiu Interamericano.
- ↑ (2010).Chemistry Education.15
- ↑ Leicester, Henry M. (1956). The Historical Background of Chemistry (en anglés), John Wiley and Sons, pp. 191 – 192. ISBN 0486610535.
- ↑ (2009).Revista Eureka sobre Ensenyança i Divulgació de la Ciència.6(3)
- ↑ (1961).Journal of Chemical Education.38(2)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Segunda revolución química» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.