Seguritat per obscuritat

Encara que els propietaris creuen que l'amagatall és segur perque no és visible a simple vista, els atacants en coneiximent d'amagatalls comuns podrien trobar-la fàcilment.

En criptografia i seguritat informàtica, la seguritat per obscuritat o per ocultació és un controvertit principi d'ingenieria de la seguritat, que intenta utilisar el secret (de disseny, d'implementació, etc.) per a garantisar la seguritat. Este principi es pot plasmar en distints aspectes com per eixemple: Mantindre el secret del còdic font del software. Mantindre el secret d'algoritmes i protocols utilisats. Adopció de polítiques de no revelació pública de l'informació sobre vulnerabilitats.

Un sistema que es recolza en la seguritat per ocultació pot tindre vulnerabilitats teòriques o pràctiques, pero els seus propietaris o dissenyadors creuen que els seus punts dèbils, pel secret que es manté sobre els entrevills del sistema, són molt difícils de trobar, i per tant els atacants tenen molt poques provabilitats de descobrir-los.

Introducció

Un eixemple pràctic de seguritat per obscuritat és amagar una còpia de la clau de la casa baix el felpudo de l'entrada per a evitar quedar atrapat fòra per oblit o pèrdua de la clau principal. En este cas, la seguritat es basa en l'ocultació, ya que els propietaris assumixen que, al no ser visible, la clau està protegida. No obstant, esta mida presenta una vulnerabilitat: els lladres solen conéixer amagatalls comuns, lo que fa que la protecció siga poc efectiva.

Per un atre costat, la seguritat per obscuritat no deu confondre's en mides ineficaces que no mitiguen un problema real. Per eixemple, una organisació que bloqueja el Protocol de transferència de notícies a través de la ret (NNTP) dels enrutadores de vora per a evitar que els empleats lligguen grups de notícies pero que permeta el shell segur (SSH) eixint no es considera seguritat per obscuritat. Degut a que SSH pot obrir-se pas en cada protocol, el problema no està amagat; la mitigació implementada no pot fer res més que evitar que els usuaris llegítims conseguixquen realisar tasques llegítimes sense infringir les directives de seguritat. Dites mides no són seguritat per obscuritat.

Arguments contra la seguritat per obscuritat

Molts argumenten que la seguritat per obscuritat és dèbil. Si la seguritat d'un sistema depén única o principalment de mantindre oculta una debilitat, llavors, clarament, si eixa debilitat és descoberta, la seguritat es compromet fàcilment. S'argumenta que mantindre amagats els detalls de sistemes i algoritmes àmpliament utilisats és difícil. En criptografia, per eixemple, hi ha un bon número d'eixemples d'algoritmes de sifrat que han passat a ser de coneiximent públic, be per ingenieria inversa (ej. A5/1), be per una fuga d'informació (ej. RC4).

Per un atre costat, la seguritat per obscuritat implica portar a terme alguna mida que no detinga el vector d'atac sino que simplement ho oculte. Per eixemple, pot decidir moure el servidor web al port 81 en lloc del 80, de manera que tan sol els usuaris que saben a on trobar el seu servidor web ho podran fer. A lo manco, eixe és l'argument. En realitat, en moure el servidor web al port 81, solament es detenen alguns atacs i, en la majoria dels casos, solament causa inconvenients a l'usuari final. Un intrús tan sol tindrà que eixecutar un escanege de ports, i un captador de pancartes web contra un gran número de ports per a descobrir servidors web en ports no estàndar. En trobar un, es podrà aprofitar de la vulnerabilitat d'un servidor degut a que en realitat no es va eliminar el vector d'atac, sino que tan solament es va ocultar (temporalment)

Vore també

• Principis de Kerckhoffs
• Seguritat informàtica
• Esteganografía
• Criptografia