Selenita

Selenita

Plantilla:PA Selenita és el gentilici propi dels ficticis habitants de la Lluna. La paraula prové del grec 'sêlenitês' i significa pertanyent a la Lluna. En mineralogia, es coneix a la selenita com una varietat del mineral algeps.

A lo llarc d'este artícul es detallarà l'influència de l'imaginació humana en la creació de la mitologia d'una raça que ha vixcut de moments de gran esplendor en la consciència humana i que finalment va ser condenada a morir en l'oblit quan ya a mitan del sigle XX en el començ de l'era de l'exploració espacial i concloent en l'arribada del ser humà a la Lluna es va fer evident l'inexistència de dits sers.

Les influències de les selenita han creat un món de ciència ficció en diferents obres (sobretot conseguit per la lliteratura i ya despuix gràcies al cine de la primera mitat del sigle XX) comparable en la de sers d'atres planetes del nostre propi sistema solar com són els venusianos del planeta Venus, els marciàs del planeta Mart o els jovianos del planeta Júpiter entre uns atres.

Orige de les selenita

Des de l'antiguetat, es pensava en l'existència de les selenita com a habitants de la Lluna. L'orige es remonta a la civilisació grega, la qual creïa en l'existència d'estos sers i relatava els viages dels primers humans que visitaven l'hui coneguda lluna (cita requerida)

Apogeu de la creència selenita

Des del sigle XVII fins al sigle XIX gran part de la lliteratura de ciència ficció establix els seus orígens en el somi de poder conquistar la Lluna i en ell, el poder establir contacte en la que es creïa una societat desenrollada com era el poble selenita.

Científics de totes les nacions, escritors i músics varen plasmar les seues idees sobre les herències de la mitologia d'époques anteriors sobre el món i la civilisació selenita i varen crear obres dedicades a estos sers que es creïa habitaven el nostre satèlit, de la mateixa manera que varen generar idees i proyectes en l'intenció de poder establir un contacte directe en la civilisació llunar.

Detall d'una de les pàgines del Sidereus Nuncius (Mensager Sideral, 1610), obra en la que Galileo Galilei detalla mapes de la superfície llunar observats en el seu telescopi.

Galileo Galilei i la seua exploració llunar

En l'any 1609 l'astrònom italià Galileo Galilei rep notícies sobre l'existència d'un nou invent que permet vore els objectes lluntans. En esta descripció, Galileo construïx el seu primer telescopi, un telescopi que no deforma els objectes i els aumenta sis voltes incorporant l'utilisació d'una lent divergent en l'ocular.

Galileo va continuar desenrollant el seu telescopi i va anar en el més de novembre d'eixe mateix any quan fabrica un instrument que aumenta vint voltes. Es dedica a observar les fases de la Lluna i descobrix que este astre no és perfecte com ho volia la teoria aristotèlica.

També va observar una zona transitòria entre l'ombra i la llum, el terminador, que no era para res regular, lo que per tant invalidava la teoria aristotèlica i afirmava l'existència de montanyes en la Lluna. Va estimar l'altura d'estos sistemes montanyosos en uns 7000 metros (cal destacar que els mijos tècnics que es disponien en eixa época no permetien conéixer l'altitut ni realisar una estimació segura) per lo que quan Galileo publica la seua Sidereus Nuncius pensa que les montanyes llunars són més elevades que les de la Terra.

D'esta manera Galileo estava per fi donant paisage a un món que per al ser humà fins a aquell llavors havia permaneixcut completament obscur, ya que fins a aquell moment de l'història no s'havien pogut traçar plans detallats de la superfície rocosa de la Lluna i est seria un dels caldos de cultiu que aumentaria l'esperança i el desig del ser humà de poder confiar en una civilisació llunar.

La lliteratura de ciència-ficció francesa

Varis sigles abans que l'escritor francés Juliol Verne creara la seua genial obra De la Terra a la Lluna en la que tracta des del punt de vista tecnològic el llançament d'un proyectil tripulat en direcció cap al nostre satèlit, varen anar varis escritors francesos els que varen somiar en l'arribada d'un ser humà a la Lluna.

Cyrano de Bergerac

L'escritor francés Cyrano de Bergerac (que serviria d'inspiració per a la creació de la clàssica obra de teatre creada per Edmond Rostand Cyrano de Bergerac) va ser un dels primers en donar orige a una nova corrent de selenita en la seua magistral obra L’autre monde (L'Atre Món, 1657-1662). Esta obra es dividix en dos parts:

• Histoire comique dones États et empires de la Lune (Història còmica dels Estats i imperis de la Lluna, 1657)

• Histoire comique dones États et empires du Soleil (Història còmica dels Estats i imperis del Sol, 1662)

A continuació passarem a estudiar l'obra de Cyrano de Bergerac Història còmica dels Estats i Imperis de la Lluna i vorem els elements que nos oferix l'autor sobre la cultura selenita.

Cyrano de Bergerac

Història còmica dels Estats i Imperis de la Lluna

Cyrano al començ de la seua obra Història còmica dels Estats i imperis de la Lluna contempla la Lluna despuix d'una reunió a la que retorna a la seua llar acompanyada per uns amics. Junts fantasean sobre les diferents hipòtesis sobre l'orige de la Lluna:

Estava la Lluna en el ple i el Cel rebujat, i ya havien sonat les nou de la nit quan, retornant de Clamart, prop de París (que el seu actual mayorazgo, el senyor Cuigy, nos havia obsequiat als meus amics i a mi), els múltiples pensaments que eixa bola de safrà nos va sugerir va ser divertint-nos durant el nostre caminar; perque en els ulls anegados en eixe gran astre, ya ho considerava algú com una buhardilla del cel; ya uns atres asseguraven que era la plancha en que Diana trau lluentor a la pechera d'Apolo, i uns atres creïen que be podria ser el Sol, que havent-se despullat dels seus rajos per la vesprada mirava per un forat lo que passava en el món quan ell no estava allumenant-ho.

Pero Cyrano es mostra molt més sério en tractar d'imaginar un món igual al nostre planeta, establint un sistema Terra-Lluna en el que la Terra seria el satèlit natural de la Lluna, i davant la burla dels seus companyers tracta d'aclarir la seua postura basant-se en els estudis dels hòmens de ciència que havien tingut idèntiques teories:

En aplegar a casa, se sorprén en trobar un llibre obert sobre el seu escritori del filòsof al que ell crida Cardán (Gerolamo Cardano, el quin va començar per ser astrólogo i mac, es va revelar després com a geni de les matemàtiques i de les ciències i va ser nomenat doctor en medicina en Pàdua. Va obtindre en Milà la càtedra de matemàtiques a la que només podien aspirar verdaders i lluents experts en la matèria, i com a curiositat, va predir la data exacta de la seua pròpia mort). En este llibre es conta una història en la que el filòsof manté una breu trobada en dos vells selenita:

Quan vaig aplegar a la meua casa, vaig pujar al meu estudi i vaig trobar sobre la taula un llibre obert que yo no havia deixat allí. Era el de Cardán, i encara que no tinguera el propòsit de llegir, vaig deixar caure els ulls, com si anara per força, sobre una història d'este filòsof que diu que estudiant una vesprada a la llum d'una canela va vore entrar, filtrant-se per les portes tancades, a dos grans vells, els quals, despuix de molta preguntes que ell els va fer, varen contestar que eren habitants de la Lluna, i varen desaparéixer en dient açò.

Prenent este fet com un mensage d'eixos vells que es varen aparéixer al filòsof, Cyrano escomença a barallar la possibilitat de ser l'elegit per a realisar un màgic viage a la Lluna en la finalitat de poder demostrar que es troba en lo cert, que la Lluna és un món igual que la Terra:

¡Cóm -em dia yo a mi mateixa -, despuix d'estar parlant tot el dia d'una cosa, un llibre que acàs és l'únic en el món a on estes matèries es tracten tan detalladament vola de la meua biblioteca a la meua taula, per a obrir-se precisament per les pàgines de tan inaudita aventura, i arrastra als meus ulls, com en una força secreta, fins a ell, i després suministra a la meua fantasia les reflexions i a la meua voluntat els propòsits que yo he format! Sense dubte -vaig continuar dient-me al meu mateixa - els dos vells que es varen aparéixer al gran Cardán no eren uns atres que els que han agarrat el meu llibre i ho han deixat en la meua taula obert per eixes pàgines per a aforrar-se en mi l'arenga que a Cardán li varen fer. ¿Pero - pensava yo - no sabré resoldre este dubte si no puge fins a allà? ¿I per qué no? - em replique després -. Prometeo en un atre temps va ser al Cel i va furtar el fòc. ¿Acàs yo soc menys gosat que ell? ¿I tinc motius per a no confiar en un èxit tan favorable com el seu?

És llavors quan Cyrano pel seu propi desig és elevat al cel fins a equipat en flascos d'aigua de rocío que va trencant per a poder ascendir més ràpidament:

I encorajat per eixa esperança em vaig tancar en una casa de camp prou solitària, a on despuix d'afalagar els meus somis en alguns mijos proporcionats al meu intent, he ací cóm vaig conseguir pujar al Cel. [...] Pero com eixa atracció m'elevava massa ràpidament, i com en lloc d'aproximar-me a la Lluna, com era el meu desig, encara em semblava estar més llunt d'ella que al principi, vaig ser trencant alguns dels meus flascos fins que vaig observar que el meu pes sobrepujaba l'atracció de la calor i anava descendint sobre la terra. No va ser falsa la meua opinió, ya que en aquella em vaig trobar poc temps despuix.

Archiu:Cyrano Mond.jpg

Un gravat de l'obra de Cyrano de Bergerac L’autre monde (L'Atre Món).

El paisage que troba Cyrano en aplegar és molt similar al nostre, trobant-se prop d'una barraca, a la que va començar a dirigir-se quan es va vore rodejat per una multitut de hòmens nuets (pero encara no es troba en la Lluna, si no que Cyrano ha aplegat a Canadà):

I tal com estava equipat vaig encaminar els meus passos cap a una espècie de barraca en la que apercibí fum; i ya estava d'ella a un trecho de pistola quan em vaig vore rodejat per una cantitat numerosa de hòmens completament nuets.

Cyrano recorre al fet que es troba suspés en una espècie de gravitació sobre la superfície:

I per a alterar encara més tots els pensaments que ells pogueren tindre sobre este hàbit meu, encara estava el vore que en anar a penes sí tocava yo en el sol.

Quan es dirigix a la multitut tots fugen despavoridos llevat un d'ells mes vell al que conseguix agarrar. Cyrano li pregunta que part de França es troba, tractant d'aclarir la seua situació:

Era un vell aceitunado que molt temerós es va estacar en seguida de fenolleres davant mi i juntant les mans cap a lo alt per darrere del seu cap va quedar en la boca oberta i va tancar els ulls. Llarc temps va estar murmurant entre dents sense que yo poguera entendre res de lo que dia; aixina que vaig donar en pensar que el seu llenguage era solament el ceceo quijarroso d'un mut.

Cyrano és llavors sorprés per un grup de soldats, els quals li someten a una série de preguntes a les que Cyrano respon. Els soldats li informen que es troba en França, pero és llavors quan per una série de senyes Cyrano comprén que es troba en Canadà:

Em varen dur cap a les seues files i en ella em vaig donar conte de que realment estava en França, pero en la Nova; de manera que al poc temps de tot açò vaig ser presentat al virrey. [...] Va ser una gran dita per a mi trobar un home en tan altes opinions i que no s'estranyara quan yo li vaig dir que era necessari que la Terra haguera girat durant la meua ascensió, ya que, havent començat a elevar-me a dos llegües de París, havia caigut, seguint una llínea casi perpendicular, en les terres de Canadà.

Eixa mateixa nit, quan Cyrano és conduït a la seua habitació, abans de gitar-se és visitat pel propi virrey quí, sorprés que l'ardit del viage de Cyrano, comença a fer-li preguntes i entra en debat sobre principis filosòfics en el nostre protagoniste.

De tota esta conversació caldria destacar les influències de la revolució científica que s'havia dut a lo llarc del sigle XVI per iniciativa del seu precursor Nicolás Copérnico.

Cyrano mostra estar d'acort, no només en la teoria heliocéntrica, si no aportant un toc molt més atractiu a les teories de l'época entorn als possibles sistemes d'atres estreles:

Afiggau a açò l'orgull insoportable dels hòmens que estan persuadits de que la Naturalea ha segut feta solament per a ells, com si fora possible que el Sol, un gran cos quatrecentes trentaquatre voltes més gran que la Terra, no s'haguera encés per a una atra cosa sino per a madurar els seus nyispros i sazonar les seues cols. Segons yo cree, res dispost a tolerar les seues insolències, els planetes són móns situats en torno del Sol, i les estreles fixes, a la seua volta, són atres sols que tenen planetes en torno d'ells, és dir, móns que nosatres no veem perque la seua llum reflectida no podria aplegar fins a nosatres.

I expon clara la seua postura revolucionària en la creència de vida en atres móns:

¿Cóm si no, de bona fe, podríem imaginar que eixos globos tan espaciosos foren solament camps deserts i que en canvi el nostre, només perque nosatres vivim en ell, haja segut creat per a una dotzena de gentecillas soberbes?

Despuix de la conversació el virrey es marcha. Transcorren els dies i Cyrano seguix en l'idea de poder aplegar a l'ansiada Lluna. Construïx un artefacte de fusta en el que realisa un intent en la vespra de la nit de Sant Joan per a conseguir elevar-se des d'un cim, pero falla en l'intent i queda malferit despuix de la caiguda.

Archiu:Cyrano Sonne.jpg

Un gravat de l'obra de Cyrano de Bergerac L’autre monde (L'Atre Món).

Quan es dispon a realisar un segon intent, descobrix que la seua màquina ya ha segut capturada pels soldats i que ha sofrit modificacions per a que servixca com a gran espectàcul en la foguera d'eixa nit, havent-li colocat i nugat una série d'eixides a la seua entorn que la màquina s'elevara quan anara incendiada en la foguera:

Vaig tornar en busca de la meua màquina; pero ya no la vaig trobar, puix certs soldats que havien segut enviats al bosc a tallar llenya per a encendre les fogueres de Sant Joan, com toparen en ella casualment, el havien dut al fort, en a on despuix d'algunes explicacions de lo que poguera ser, i havent descobert el mecanisme del resort, alguns varen dir que calia nugar-los moltes eixides voladores, perque havent-los alçat molt alt, en la seua rapidea i agitant el resort les seues grans ales, ningú deixaria de prendre esta màquina per un dragó de fòc.

Quan Cyrano troba la màquina i descobrix que els soldats el han dut per al centre de la plaça i pretenen cremar-l'en el restant de fusta que han arreplegat, nugant-li a l'artefacte les mencionades eixides.

Cyrano es dispon a introduir-se en ella, pero ho fa en el moment que els soldats capcionen fòc a les meches de les eixides i l'artefacte comença a elevar-se en Cyrano dins d'ell.

És en l'últim moment quan Cyrano conseguix elevar-se i escapar del seu aparat quan este cau des de lo més alt que ha pogut aplegar en el moment que s'han consumit totes les eixides que duya acoplats:

En el mateix instant en que la flama va devorar part de les eixides que estaven disposts en grups de sis per mig d'una lligaça que reunia cada mija dotzena, atres sis es varen encendre i després atres sis, de tal modo que el salitre, en encendre's, al mateix temps que acrecía el perill ho alluntava. No obstant, quan ya varen estar consumits totes les eixides, el artificio va faltar, i quan ya somiava yo deixar-me el cap pegat a qualsevol montanya, vaig sentir sense moure'm casi que la meua elevació continuava i que llibertant-se de mi la màquina tornava a caure sobre la terra.

Quan Cyrano cau sobre la Lluna ho fa caent sobre un arbre en el que queda atrapat. Ha realisat un viage de dos dies fins a poder aplegar al nostre satèlit i se sent famolenc. Ha descendit de l'arbre i està admirant el paisage llunar que se li presenta, el quin li recorda molt al nostre:

Tan pronte com em vaig alçar i vaig vore el més gran dels quatre rius que formen un llac en reunir-se [...] Vaig vore despuix una estrela de cinc puntes de les quals naixien uns arbres que per la seua altura enorme semblaven alçar fins al Cel el replanell d'una alta montanya. [...] Per doquier les flors ací, sense els contes d'un atre jardiner que la lliure Naturalea, en tan dolç alé respiren, que encara sent salvages desperten i afalaguen el sentit; [...] El blau claríssim d'una violeta sobre el herba no deixen llibertat a la que tenen els sentits per a triar, i de tal modo rivalizan en bellea, que no se sap quin d'elles és la més bella; [...] La confusa mescla de colors en que la Primavera adorna a cent flors diminutes. [...] Moltes voltes es creuria que esta praderia és un Oceà, perque, com la mar, no oferix a la vista llímit; [...] Els animals que fins a la seua vora venien per a satisfer la set, més raonables que els de el nostre món, mostraven quedar-se suspensos en contemplar la llum de ple dia en el horisó, mentres vea el Sol en els antípodes.

És quan caminant a través d'un bosc de jazmines es troba en la primera selenita. Comença a explicar-li a Cyrano que abdós són producte del mateix Deu que ha creat tot