Anar al contingut

Semianillo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En àlgebra, un semianillo[1][2] és una estructura algebraica més general que un anell.

Definició

[editar | editar còdic]

Semianillo

[editar | editar còdic]

Donat un conjunt A i dos operacions binarias + i ·, cridades adició i multiplicació, la 3-tupla (A,+,·) és un semianillo si satisfà les següents condicions:

(A,+) és un semigrupo conmutativo; és dir:

  1. (a + b) + c = a + (b + c) para tot a, b, c en A (asociatividad)
  2. a + b = b + a para tot a, b en A (conmutatividad)

(A,·) és un semigrupo:

  1. (a · b) · c = a · (b · c) para tot a, b, c en A (asociatividad)

La multiplicació distribuïx sobre l'adició; és dir:

  1. a · (b + c) = a · b + a · c per a tot a, b, c en A (distribució per l'esquerra)
  2. (a + b) · c = a · c + b · c per a tot a, b, c en A (distribució per la dreta)

Si l'operació "·" és conmutativa el semianillo es diu semianillo conmutativo o abeliano.

Semianillo unitari

[editar | editar còdic]

Dau un conjunt A i dos operacions binarias + i ·, cridades adició i multiplicació, la 3-tupla (A,+,·) és un semianillo si satisfà les següents condicions:

(A,+) és un semigrupo conmutativo; és dir:

  1. (a + b) + c = a + (b + c) para tot a, b, c en A (asociatividad)
  2. a + b = b + a para tot a, b en A (conmutatividad)

(A,·) és un monoide en 1 com a element neutre; és dir:

  1. (a · b) · c = a · (b · c) para tot a, b, c en A (asociatividad)
  2. a · 1 = 1 · a = a para tot a en A (element neutre)

La multiplicació distribuïx sobre l'adició; és dir:

  1. a · (b + c) = a · b + a · c per a tot a, b, c en A (distribució per l'esquerra)
  2. (a + b) · c = a · c + b · c per a tot a, b, c en A (distribució per la dreta)

Si l'operació "·" és conmutativa el semianillo unitari es diu semianillo unitari conmutativo o abeliano.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. García Rua, J., (1977). «3», Ministeri d'Educació (ed.). Matemàtica bàsica elemental (en espanyol), pp. 56. ISBN 9788436902167.
  2. Fernandez Nvoa (1991). «1», Anàlisis matemàtic I, 4 edició (en espanyol), UNED, pp. 15. ISBN 978-84362-1668-4.
  • François Baccelli, Guy Cohen, Geert Jan Olsder, Jean-Pierre Quadrat, Synchronization and Linearity (online version)
  • Archivat el 4 de novembre de 2016 archivat en Wayback Machine., Wiley, 1992, ISBN 0 471 93609 X
  • Golan, Jonathan S., Semirings and their applications. Updated and expanded version of The theory of semirings, with applications to mathematics and theoretical computer science (Longman Sci. Tech., Harlow, 1992, Plantilla:MathSciNet. Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, 1999. xii+381 pp. ISBN 0-7923-5786-8 Plantilla:MathSciNet
  • (1985) Theory of codes, Academic Press. ISBN 9780120934201.


Referències

[editar | editar còdic]