Anar al contingut

Semicontinuïtat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En anàlisis matemàtic, la semi-continuïtat és una propietat de la funcions reals més dèbil que el concepte de continuïtat. Coloquialment, una funció real es diu semi-contínua superiormente en un punt x0 si els valors de la funció en punts propencs a x0 són pròxims a f(x0) o menors que f(x0). Similarment, si els valors de la funció en dit entorn són "majors que" en lloc de "menors que", es diu que la funció és semi-contínua inferiormente en x0.[1]

Eixemples

[editar | editar còdic]
Funció semi-contínua superiorment. El punt blau es referix a f(x0).

Considerem la següent funció definida per trams, f(x) = –1 si x < 0 i f(x) = 1 si x ≥ 0. Esta funció és semi-contínua superiorment pero no inferiorment.

Funció semi-contínua inferiorment. El punt blau es referix a f(x0).

La funció de part sancera, f(x)=x, que assigna a cada número real el sancer menor o igual a dit número és semi-contínua superiorment en tot el seu domini, similarment f(x)=x, que assigna a cada número real el sancer major o igual a dit número, és semi-contínua inferiorment en tot el seu domini.

Una funció pot ser semi-contínua inferiorment o superiorment sense necessàriament ser contínues per la dreta o per l'esquerra com podem vore en el següent eixemple:

f(x)={x2si 0x<1,2si x=1,1/2+(1x)si x>1,

una funció que és semi-contínua superiorment en x = 1 pero que no és contínua per la dreta o per l'esquerra. El llímit per la dreta és 1 mentres que el llímit per l'esquerra és 1/2. Similarmente:

f(x)={sin(1/x)si x0,1si x=0,

és semi-contínua superorment en x = 0 pero els seus llímits per la dreta o per l'esquerra no existixen per a dit punt.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2001) Diccionari de matemàtica. ISBN 84-8055-355-3.
  • Spivak, Michael (1970). Calculus. Càlcul Infinitesimal, Barcelona: Reverté.