Semicontinuïtat
En anàlisis matemàtic, la semi-continuïtat és una propietat de la funcions reals més dèbil que el concepte de continuïtat. Coloquialment, una funció real es diu semi-contínua superiormente en un punt x0 si els valors de la funció en punts propencs a x0 són pròxims a f(x0) o menors que f(x0). Similarment, si els valors de la funció en dit entorn són "majors que" en lloc de "menors que", es diu que la funció és semi-contínua inferiormente en x0.[1]
Eixemples
[editar | editar còdic]
Considerem la següent funció definida per trams, f(x) = –1 si x < 0 i f(x) = 1 si x ≥ 0. Esta funció és semi-contínua superiorment pero no inferiorment.

La funció de part sancera, , que assigna a cada número real el sancer menor o igual a dit número és semi-contínua superiorment en tot el seu domini, similarment , que assigna a cada número real el sancer major o igual a dit número, és semi-contínua inferiorment en tot el seu domini.
Una funció pot ser semi-contínua inferiorment o superiorment sense necessàriament ser contínues per la dreta o per l'esquerra com podem vore en el següent eixemple:
una funció que és semi-contínua superiorment en x = 1 pero que no és contínua per la dreta o per l'esquerra. El llímit per la dreta és 1 mentres que el llímit per l'esquerra és 1/2. Similarmente:
és semi-contínua superorment en x = 0 pero els seus llímits per la dreta o per l'esquerra no existixen per a dit punt.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Espinosa dels Monteros, 2001, p. 130.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2001) Diccionari de matemàtica. ISBN 84-8055-355-3.
- Spivak, Michael (1970). Calculus. Càlcul Infinitesimal, Barcelona: Reverté.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Semicontinuidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.