Semna

Dibuix de la fortalea de Semna oest.

Plantilla:Coord/display/title</noinclude> Semna va ser un establiment de caràcter militar egipcíac en Nubia, situat uns 50 km al sur de la segona catarata del Nilo i de Buhen, i a uns 30 km de la fortalea menor de Mirgissa. Estava en la ribera occidental del Nilo, a on actualment es troba Batn al-Hajjar, una població del Sudan. Ací, en l'extrem sur del Antic Egipte, es trobava el barranc Semna, la part més estreta de la vall del Nilo. En esta ubicació estratègica, els faraons de la dinastia XII (1985-1795 a. C.) varen alçar un grup de quatre fortalees construïdes en atobó: Semna, Kumma, Semna Sur i Uronarti (totes cobertes per les aigües del llac Nasser despuix de la finalisació de l'assut de Asuán en 1971). Semna va ser l'assentament més meridional dominat pels egipcíacs en Nubia durant l'Imperi Mig, i en ella es portaven a terme funcions administratives d'aduana i comercials.

Va començar a utilisar-se en el regnat de Sesostris I (1965-1920 a. C.) en la vora oest del Nilo, i va ser fortificada per Sesostris III cap a 1850 a. C., o poc temps despuix. Va ser evacuada durant l'invasió dels hicsos, cap a 1650 a. C.

Fortalees de la segona catarata del Nilo.

Esta fortalea estava protegida per les dos fortificacions erigides en Kumma i Semna Sur al objeto de assegurar el control de la frontera meridional del regne. Enfront, junt a la catarata de Semna es va edificar la fortalea de Kumma, i un quilómetro més al sur va ser construïda la fortalea coneguda com Semna sur. Ya que en la pràctica tot el tràfic entrava en Egipte per el Nilo, est era el lloc ideal per a una estació de aduana. Es controlava els barcos i als treballadors que desijaven entrar en Egipte:

Cap negre pot sobrepassar esta posició llevat quan duga en si bous, cabres o ovelles.

Estela de Sesostris III

Semna i Kumma també varen servir com a assentament militar, a on Sesostris III va acantonar les tropes en les que va invadir Nubia. En abdós fortalees hi ha restants de temples, cases i necròpolis que daten del Imperi Nou (1550-1069 a. C.), lo que hauria segut més o menys contemporàneu en ciutats de Nubia com Amara i Sesebisudla, quan la regió de la segona catarata s'havia convertit en part de l'Imperi egipcíac en lloc de llimitar-se a una zona fronteriça.

La fortalea rectangular Kumma, la de Semna en forma de L i la menor Semna Sur varen ser investigades pel arqueòlec americà George Reisner en 1924 i 1928.

Els temples de Dedun i Sesostris III varen ser salvats i reconstruïts en el Museu nacional de Sudan.

Referències

• Reisner, George Andrew (1925). Excavation in Egypt and Ethiopia, pp. 18-28, Editorial.
• Dunham, D; Janssen, J.M.A. (1960). D. and Second cataract forts I: Senna, Kumma, pág. 112, Boston.
• Kemp, Barry J. (2006). Ancient Egypt: anatomy of a civilization, Ed. Routledge. ISBN ISBN 0-415-23549-9.
• Shaw, Ian; Nicholson, Paul (2003). The Dictionary of Ancient Egypt, Ed. Harry N. Abrams. ISBN ISBN 0-8109-9096-2.
• Aldazabal, Verónica (2005). La frontera, Editorial Dunken. ISBN ISBN 950-692-065-6.