Semyazza
Semyazza (hebreu: שמיחזה, grec: Σεμιαζά; també Semihazah, Shemyazaz, Sêmîazâz, Semjaza, Samjâzâ, Shemihaza, Shemhazai) és un àngel caigut, cap dels doscents àngels caiguts segons el epigrafico Llibre de Enoc 6:3 i pertanyents als Grigori, els àngels "Vigilants".
Els pecats de Semyazza i els seus associats
[editar | editar còdic]En el Llibre de Enoc o "1 Enoc" (III-I) se li presenta com el líder d'un grup d'àngels cridats "Grigori" (en grec: egrḗgoroi, en arameo עִיר ‛irín, els que "òbrin els ulls", "desperten", "observen", "vigilen"[1]) que pel seu desig i passió per dònes es varen convertir en els àngels caiguts.
- Semyaza, el seu cap, els va dir: "Tem que no vullgau que tal acció aplegue a eixecutar-se i siga yo només qui pague per tamany pecat". Li varen respondre tots: "Jurem i comprometam-nos baix anatema entre nosatres a no canviar esta decisió i a eixecutar-la certament". Llavors, varen jurar tots de consuno i es varen comprometre a això baix anatema. Eren doscents els que varen baixar a Ardis, que és el cim del mont Hermón, al que varen cridar aixina perque en ell varen jurar i es varen comprometre baix anatema. (Llibre de Enoc, 6: 3-6)[2]
El Mont Hermón va ser cridat Senir pels amorreos i Sirión pels fenicios (Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia), noms que apareixen en els texts ugaríticos trobats en Ras Shamra, Síria, i en els documents procedents de Bogazkoi, Turquia. La montanya es va considerar com el llímit septentrional en la montanya coneguda com el "Mont Ba'al Hermón" (Plantilla:Bíblia), situada a uns 30 quilómetros al suroest de Jerusalem i a més de 900 metros sobre el nivell del mar. També és cridat "Mont Siyón" en Plantilla:Bíblia.
Una llista completa dels líders del grup es poden trobar en el Llibre de Enoc 6:7. Segons el llibre de Enoc Semyazza va convéncer a atres Grigori a unir-se a ell per a fornicar en les dònes. Com a resultat, ell i els atres Grigori pecadores varen engendrar jagants "de tres mil colzes de talla cada u" (Enoc 7:2), cridats en el Génesis Nephilim paraula que significa "els caiguts", o "els que fan caure" (del hebreu נָפַל "nafál": caure, derribar[3]), que varen dominar i es varen menjar, tant a bésties com a humans (Enoc 7:3-5). Un atre pecat dels Vigilants va ser ensenyar a varis humans arts creatives i ciències amagades - sobretot Asael, que els va ensenyar els secrets de la guerra, la qual cosa va omplir la terra de violència i va causar l'ira de Deu (Enoc 8:1).
Deu va manar a l'àngel Gabriel a causa dels Jagants per a fer la guerra en ells:
- I a Gabriel va dir el Senyor: Veu ells, a eixos bastardos, réprobos i naixcuts de fornicaació, i aniquila d'entre els hòmens a estos i als fills dels vigilants. Trau-los, azúzalos uns contra uns atres, que ells mateixos es destruïxquen lluitant, puix no han de ser llarcs els seus dies. I tots et pregaran pels seus fills, mes res es concedirà als seus pares, puix varen esperar viure casi eternament; que hauria de viure cada u d'ells cinccents anys. (Llibre de Enoc, 10:9, 10)
- Ara, els jagants naixcuts dels esperits i de la carn seran cridats mals esperits en la terra i sobre ella tindran la seua morada. Mals esperits han eixit de la seua carn, perque de dalt varen ser creats i de sants vigilants va ser el seu principi i el seu primer fonament. Mal esperit seran sobre la terra, i mals esperits seran cridats. Els esperits dels cels en el cel tindran la seua morada, i els esperits de la terra, que han naixcut sobre la terra, en ella tindran la seua morada. Els esperits dels jagants, els nefilim, oprimixen, corrompen, ataquen, barallen, destrossen la terra i duen pesar; res de lo que mengen els basta, ni quan tenen set queden ahítos. I s'alcen eixos esperits contra els fills dels hòmens i sobre les dònes, puix d'ells varen eixir. (Llibre de Enoc, 15:8-12)
Per últim, la sentència dels associats de Semyazza és descrita.
- I a Miguel va dir el Senyor: "Veu, informa a Semyaza i els atres que estan en ell, els que es varen unir a les dònes per a corromperse en elles en tots els seus torpors. I quan tots els seus fills hagen segut aniquilats i hagen vist la perdició dels seus predilectes, nuga'ls per setanta generacions baixe els collados de la terra fins al dia del seu juí definitiu, fins que es complixca el juí etern. En eixe dia seran enviats a l'abisme del fòc, al tormento, i seran encadenats en presó eternament. Llavors, des d'eixe moment, ardirà ell i es desfarà juntament en ells, i quedaran nugats fins a la consumaació de les generacions. (Llibre de Enoc, 10:11-16)
Despuix de la destrucció dels Jagants, Deu va causar el Diluvi Universal per a destruir als humans que s'havien corrompido. A excepció de Noé, la seua família i les sèt individus de cada espècie d'animals i aus «kosher» (ritualment "apropiats" en la llei hebrea) i un parell de cada espècie d'animals i aus «no-kosher» (és dir "no apropiats" en la llei ritual hebrea).
Vinculació en Satanás
[editar | editar còdic]Alguns sugerixen que Semyazza seria un atre nom per a Satanás (Heb: 'adversari'), que segons la teologia cristiana era originalment un àngel creat en el servici de Deu, pero que més vesprada va caure en apostasía i, segons algunes tradicions, va ser expulsat del cel. Jesús afirma que va vore Satanás caure del cel com un raig en Lucas 10:18.
En el judaisme en canvi "Satán" (opositor, resistidor) és solament un nom genèric en que es cridaria en la Tanaj (Antic Testament) als àngels que oficien de fiscals o "opositors" dels pecadores. En el judaisme jamai ha ocorregut una expulsió primigènia de satanás des del cel i el llibre de Enoc és vist com un llibre seudoepigráfico fora del cànon i sense inspiració divina.
Alguns comentaristes diuen que Semyazza no deu ser confòs en un atre nom per a Satanás, que alguns creuen que va ser "expulsat" dels cels prèviament segons una interpretació de Apocalipsis 12 (per eixemple, vore William Barclay, Comentari del Nou Testament, Editorial Clie, 1995). Segons la versió musulmana la raó de l'exili de Satanás hauria segut la seua negativa a inclinar-se davant Adán (Al-Curen Taa-Haa: 116). En lo que per als teòrics es tractaria de dos caigudes separades des del cel, un de Satanás, un atre dels "Vigilants" que havien volgut baixar a la terra per a prendre esposes humanes.
En els cults satànics, es considera un dels dimonis principals que conforma una trinitat demoníaca junt a Lucifer i Samael.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Strong, james. “New Strong’s Complete Dictionary of the Biblical Words” (Nou Diccionari Complet de Paraules Bíbliques de Strong). עִיר H5894
- ↑ "Llibre de Enoc". II "El llibre dels Vigilants" 6:3-6. Traducció a l'Espanyol de Federico Corrent i Antonio Piñero, Madrit, 1982. [1]
- ↑ Diccionari Strong: נְפִיל H5303
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Semyazza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.