Anar al contingut

Sen Skyring

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Ubicació del sen Skyring (dalt, al centre)
Erro al crear miniatura:
Detall del sen Skyring en els Mapes Provincials Atles Centenari.

El sen Skyring és un gran sen continental chilé que s'ubica al nort de l'illa Riesco, en la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena. Este curs d'aigua natural ocupa una vall bloquejada per una llengua glaciar que va deixar el retir d'un glaciar durant l'últim periodo glacial. A pesar d'estar localisat a l'est dels Vages, el sen està conectat al Pacífic pel estret de Magallanes, a través de fiorts que entrecortan el massiç andino patagónico. El sen Skyring està també hidrológicamente conectat en el sen Otway a través del canal Fitz Roy. Medix aproximadament 80 km en el seu eix més llarc, el qual està orientat en direcció este-oest, i promedia entre 13 i 16 km d'ample.[1]

La porció oriental del sen està rodejada per parages baixos, de suaus tossals i escassos arbres, mentres la seua porció occidental està caracterisada per un abrupte llitoral profundament tallat per fiorts i baïes, i esguitats per un número important d'illes, sent les majors illa Gran i illa Escarpada.[1]

Rep el seu nom de William George Skyring, oficial de l'Armada Britànica que va tindre un destacat eixercite com a segon comandant, tinent i ajudant de l'oficial hidrógrafo del HMS Beagle entre els anys 1826 i 1830 durant la seua comissió d'alçament hidrogràfic en la part meridional d'Amèrica del Sur.

Jorge Boonen ho cridava en 1897 "Aigües del Rebuge".[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where

Luis Risopatrón ho descriu en el seu Diccionari Jeográfico de Chile de 1924:[3]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where

Skyring (Aigües de) 52° 35' 72° 00' És de fondos moderats i regulars en la secció I, que oferix costes obertes, en grans llanades o lomajes suaus coberts de pastura i mui poc bosc, mentres que la secció W presenta profunditats de fins a 633 m i està retallada per numerosos estuaris, rodejats de montanyes altes i escarpades, que tanquen valls angostes, en els quals, aixina com en les faldes dels cerros, creix un bosc tupido i frondós; no té mariscs en les seues riberes i la diferència de nivell de les seues aigües, és aproximadament de 0,1 a 0,5 m. Es estienden entre el continent i l'illa Riesco i desagua, en la part I pel canal Fitz-Roy, a les aigües d'Otway i en la partix W, pel canal Gajardo, al golf de Jaultegua. Varen ser descobertes pel capità Fitz-Roy el 16 de maig de 1829 i batejades en el llinage del seu tinent William George Skyring. 1, xxii, p. 296; i xxvi, p. 296, 361 i 368; water en 35, i, carta d'Arrowsmith (1839); i sen en 1, v, p. 37, 50 i 54; i xxvi, carta 111; i 156; i golf en 155, p. 764.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 United States, Hydrographic Office (1916). South America Pilot, p. 373.
  2. Jorge Boonen, Ensaig sobre la geografia militar de Chile, Volume 2, 1897
  3. Plantilla:Cita DJCh