Senna alexandrina
.jpg){kind=link}
El sen d'Aleixandria[1] (Senna alexandrina) és una planta medicinal pertanyent a la família de les fabáceas. És usada en el herbalismo. És originària d'Egipte, especialment de la regió de Nubia, i prop de Jartum (Sudan), a on es cultiva comercialment. També es cultiva en molts llocs, notablement en la Índia i Somàlia.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta arbustiva que alcança un tamany de 0,5-1 m, rarament dos metros d'altura en un porte ramificat, en talle erecto de color vert pàlit i propagació de llargues branques que duen quatre o cinc parells de fulls. Els foliolos varien de 4 a 6 parells, totalment esmolats, en una en l'àpiç. Les nervaduras centrals es dividixen per igual en la base dels foliolos. Les flors en forma d'arracada en grans flors de color groc que tendixen al marró. El seu llegum en forma de banyes, àmpliament oblongos, comprimits i plans conté prop de sis llavors.
Cultiu
[editar | editar còdic]Quan es cultiven les plantes es tallen dos voltes a l'any, se sequen al sol, i es embalan en bosses de fulls de palma. Després són enviats en camellos a Essouan i Darao, després pel Nilo aplega al port d'El Caire o be als ports del Mar Rojo. Per als nómades Ababda, el comerç de senna és una font important d'ingressos.
Propietats
[editar | editar còdic]Històricament, de Senna alexandrina s'utilisen les baïnes, com una tisana feta de fulls, com laxante. Igualment la medicina moderna ha utilisat extractes, per lo manco des de la década de 1950,[2] a modo de laxante.[3][4] Si s'ingerix accidentalment pels chiquets, pot causar efectes secundaris tals com la dermatitis del culer severa.[5] Els principis actius són varis glucósidos de senna[6] que interactuen en les cèlules immunes en el còlon.[7]
Els derivats antraquinónicos li donen efecte colagogo i laxante, a dosis baixes i purgante a dosis majors. La major part dels heterósidos, apleguen directament al còlon a on, per l'acció dels enzimas de la flora bacteriana, lliberen les agliconas produint un irritament de les terminacions nervioses de la paret intestinal, determinant una secreció d'aigua i un aument de peristaltismo intestinal. La droga actua 10-12 hores despuix de la seua ingesta. Els fruts, pel seu menor contingut en derivats antraquinónicos produïxen un efecte laxo-purgante més suau que els foliolos. No obstant s'ha comprovat que l'aigua calenta extrau en major facilitat els senósidos A i B dels fruts.[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Senna alexandrina va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary:... eighth edition no. 1. 1768.[9]
Encara que podria semblar un nom científic, Cassia Officinalis és en realitat el nom de herbario per a esta planta, i per lo tant Officinalis un adjectiu latino que significa composts mèdics, s'escriu en mayúscula inicial, a diferència dels epítets específics, que sempre s'escriuen en una lletra minúscula inicial.
- Cassia acutifolia Delile
- Cassia alexandrina (Garsault) Thell.
- Cassia angustifolia M. Vahl
- Cassia lanceolata Collad.
- Cassia lenitiva Bisch.
- Cassia senna L.
- Senna acutifolia (Delile) Batka
- Senna alexandrina Garsault
- Senna angustifolia (Vahl) Batka[10][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Duncan, As«Standardized Senna as a Laxative in the Puerperium».British Medical Journal.1(5016)
- 439–41.ISSN 0007-1447.
- ↑ Spiller, Ha; Winter, Ml; Weber, Ja; Krenzelok, Ep; Anderson, Dl; Ryan, Ml«Skin breakdown and blisters from senna-containing laxatives in young children».The Annals of pharmacotherapy.37(5)
- 636–9.ISSN 1060-0280.doi:10.1345/aph.1C439.
- ↑ Kinnunen, O; Winblad, I; Koistinen, P; Salokannel, J«Safety and efficacy of a bulk laxative containing senna versus lactulose in the treatment of chronic constipation in geriatric patients».Pharmacology.47 Suppl 1
- 253–5.ISSN 0031-7012.
- ↑ Spiller, Ha; Winter, Ml; Weber, Ja; Krenzelok, Ep; Anderson, Dl; Ryan, Ml«Skin breakdown and blisters from senna-containing laxatives in young children».The Annals of pharmacotherapy.37(5)
- 636–9.ISSN 1060-0280.doi:10.1345/aph.1C439.
- ↑ Hietala, P; Marvola, M; Parviainen, T; Lainonen, H«Laxative potency and acute toxicity of some anthraquinone derivatives, senna extracts and fractions of senna extracts».Pharmacology & toxicology.61(2)
- 153–6.ISSN 0901-9928.doi:10.1111/j.1600-0773.1987.tb01794.x.
- ↑ Lemli, J«Mechanism of action of sennosides».Bulletin de l'Academie nationale de médecine.179(8)
- 1605–11.ISSN 0001-4079.
- ↑ «Senna alexandrina». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2013. Consultat el 23 de maig de 2013.
- ↑ Senna alexandrina en Tròpics
- ↑ Senna alexandrina en PlantList
- ↑ ILDIS (2005)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Senna alexandrina.- Senna alexandrina profile at botanical.com
- Este artícul conté una traducció derivada de «Senna alexandrina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.