Seqüència conservada

Els residus conservats entre els diversos receptors acoplats a proteïna G, estan resaltats en vert.

Seqüències conservades són seqüèncias biològiques similars o idèntiques que poden trobar-se en àcits nucleicos, proteïnas o polisacàrits, dins de múltiples espècies d'organismes o dins de diferents molècules produïdes pel mateix organisme. En el cas de conservació creuada entre espècies, indica que una seqüència particular podria haver segut mantinguda per l'evolució a pesar de l'especiación. Açò assegura que, en un arbre filogenético, es troba en major freqüència una regió en particular quant més altament conservada està (també s'utilisa l'expressió regions conservades).

Ocorren dins d'àcits nucleicos (tal com seqüències de ADN i ARN), seqüència de proteïnes, estructura de les proteïnes o carbohidrats polimèrics a través de les espècies (seqüències ortologas) o dins de diferents molècules produïdes pel mateix organisme (seqüències paralogas).

En el cas de conservació d'espècies creuades, açò indica que una seqüència particular pugues haver segut mantinguda per l'evolució a pesar de l'especiación. Quant més dalt en l'arbre filogenético una particular seqüència conservada puga produir-se, més altament conservada es diu que és.

Ya que l'informació de seqüència normalment es transmet dels pares a la progenie per mig de genés, una seqüència conservada implica que hi ha un gen conservat.

És àmpliament acceptat que una mutació en una regió "altament conservada" conduïx a una forma de vida no viable, o una forma que és eliminada a través de selecció natural.

La seqüència promotor "caixa TATA" és un eixemple d'una regió o seqüència altament conservada del ADN, que es troba en la majoria dels eucariotas.

Paper biològic de la conservació de regions o seqüències

Les similituts entre regions o seqüències servixen com a evidències de conservació estructural i funcional, ademés de posar de manifest les relacions evolutives entre seqüències. D'esta forma, l'anàlisis comparatiu és el método primari per mig del qual s'identifiquen els elements funcionals.

Entre les regions més conservades es troben els llocs actius de les enzimas i els llocs d'acoplament dels receptors proteics.