Serra de la Torreta
La serra de la Torreta o Torreta-Monastil és una montanya espanyola, situada en el municipi d'Elda, en la província d'Alacant. La formació es troba dins de la Cordillera Prebética. Té una forma allargada en disposició este-oest i tot el seu cim està a una altura mija similar, que ronda els 550 m, sent la seua altura màxima de 563 m s. n. m. A l'oest, la formació gira 90° cap al sur, fins que es talla abruptament per la Rambla de la Melva.
La serra forma un promontori allargat al nort del caixco urbà d'Elda, el qual aplega fins a la base de la montanya, encajonando la ciutat, i que fa de frontera física cap a Sax. La carretera CV-833 té un chicotet port de montanya que la travessa. En l'àngul de 90° es troba el Hospital Verge de la Salut d'Elda, que dona servici a tot el Mig i Alt Vinalopó. En lo alt, també es troben 2 grans antenes de radiodifusió, una d'elles la que utilisa Radi Elda.
La montanya dona nom aixina mateix a un barri d'Elda i a un institut d'educació secundària.
Arqueologia
[editar | editar còdic]L'emplaçament de la montanya, junt al riu i en una posició elevada en gran visibilitat sobre la vall, ha fet que des de les albors de l'història haja segut poblada per distintes civilisacions. En l'extrem est de la serra, es troba El Monastil, un poblat íbero-romà de gran valor arqueològic,[1] del que s'han extret numeroses ceràmiques i escultures. Conta en les ruïnes d'una iglésia paleocristiana de temps visigodo, que provablement va derivar en monasteri. Per això, despuix de l'invasió morisca, estos la varen cridar al-Monastir, que és d'a on procedix el nom d'este sector de la serra, Monastil.
En la part central, es troba La Torreta, que és la que dona nom a la montanya. Una torre vigía de el XIV, declarada BIC, que servia per a enllaçar visualment els castells d'Elda i Sax, aixina com per a vigilància del trànsit dels camins que aplegaven cap a Elda.[2]
Hi ha igualment en el sector occidental un mur de pedra del que es desconeix el seu orige, pero que va ser usat durant la Guerra de l'Independència com parapete contra els qui ascendiren pel port en el seu vertent nort. Existixen aixina mateix moltes atres ruïnes per les ales de tota la serra que estan encara sense catalogar ni determinar.
Aigua
[editar | editar còdic]
En l'extrem est de la serra, junt al Monastil, el riu Vinalopó forma un desfiladero en un meandre, que supon el pas més angost de tota la vall. Es va aprofitar la seua morfologia per a situar en ell el Pantà d'Elda, que encara que hui en desús, és una dels assuts més antics d'Europa.
A principis de XX, La Torreta va ser una zona de producció hidroelèctrica. S'aprofitava la rodalia al riu i la pendent per a pujar i deixar caure aigua des de lo alt del mont per mig de tubos. Existien 2 centrals, cridades fàbriques de la llum, la que tenia l'empresa Llum Elda SA en el parage del Chorrillo, i L'Elèctrica Eldense, en la zona de la Casa Colorá.[3]
Per l'ala sur també discorre un aqüeducte que és el que transporta l'aigua de consum humà a Elda des de la veïna Serra de Salines.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de la Torreta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.