Serra del Castañar
La Serra del Castañar és una alliniació montanyosa pertanyent al sistema dels Montes de Toledo, situada al sur del municipi de Mazarambroz, en la província de Toledo, molt pròxima al llímit en la província de Ciutat Real, en la comunitat autònoma de Castella-la Mancha, Espanya. S'estén a lo llarc d'aproximadament 8,5 km de llongitut i alcança fins a 2 km d'esgambi en el seu tram més ampli. L'altitut varia entre els 748 metros en les zones més baixes i els 1.344 metros en el seu punt més elevat, el Pique Amor, que ademés és el cim més alt de la província de Ciutat Real. [1][2]
Mig físic
[editar | editar còdic]La serra s'ubica a uns 10 km al sur de Sonseca i a uns 13 km de Mazarambroz.
Presenta un substrat compost majoritàriament per roques paleozoicas cuarcíticas i pizarrósicas, corresponents a les formacions cámbricas i ordovícicas dels Montes de Toledo i metamorfizadas durant l'orogènia hercínica en el Pérmico Superior.[3][4] El relleu, en traces pròpies del model apalachense, exhibix plecs i sinclinals de gran continuïtat lateral. La ret hidrogràfica respon a un règim mediterràneu pluvio-estacional, en escorrentías que drenan cap a les conques del Tajo pel nort i Algodor, pel sur.[5][6] Durant els periodos de pluja intensa, estos caixers generen profundes vaguadas i barrancs, que poden superar els 50 m de desnivell i configuren un paisage marcat per cárcavas i hondonadas.[7] La vegetació de ribera es concentra en els llits encajonados, mentres que les ales acullen xara mediterrànea i boscs de carrasca i roure albar.
S'ubica a uns 10 km al sur de Sonseca i a uns 13 km de Mazarambroz.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]La Serra del Castañar presenta un mig natural dominat per un bosc de castany en les seues zones més elevades, acompanyat per extenses formacions d'encinares i un sotobosque característic de xara mediterrànea a on abunden espècies com la jara pringosa, el madroño i el labiérnago.[8]
Este entorn constituïx un hàbitat privilegiat per a espècies emblemàtiques en perill d'extinció, com el gat cerval ibèric, la població del qual ha alcançat sifres récort en Castella-la Mancha en els últims anys.[9] També habiten l'espai l'àguila imperial ibèrica, el buitre negre i la cigonya negra.[10][11]
La fauna més comuna inclou al javalí, el cabirol i, en menor mida, el cérvol, visibles sobretot en zones de umbría o pròximes a cursos d'aigua.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «el_Casta%C3%B1ar Serra del Castañar». mirador.cat. Consultat el 25 May 2025.
- ↑ «La comarca toledana de la Sisla: catàlec d'espais naturals». Ajuntament de Ajofrín. Consultat el 25 May 2025.
- ↑ (2018) Mapa Geològic d'Espanya, escala 1:50.000. Full 732 Mazarambroz, Institut Geològic i Miner d'Espanya.
- ↑ (1975).«Estudi geotectónico del Paleozoico inferior en els Monts de Toledo surorientales».
- ↑ «Pla Hidrològic de la Demarcació del Guadiana». Confederació Hidrogràfica del Guadiana. Consultat el 2025-05-25.
- ↑ «Pla Hidrològic de la Demarcació del Tajo». Confederació Hidrogràfica del Tajo. Consultat el 2025-05-25.
- ↑ Rodríguez, J. (2002). “Morfologia de barrancs estacionals en la conca mija del Tajo”. Revista de Geomorfología 34: 45–58.
- ↑ «cervals-en-el-castanar-i-fondena/ La finca El Castañar, refugi de l'àguila imperial i el gat cerval ibèric» (en és). Terabithia. Consultat el 25 de maig de 2025.
- ↑ «cerval-alcança-els-2400-eixemplars-en-2024-un-19-mes-que-el-ano-anterior.html », El País. Consultat el 25 de maig de 2025.
- ↑ «Proyecte LIFE: Conservació de l'àguila imperial, buitre negre i cigonya negra». Fundació CBD-Hàbitat. Consultat el 25 de maig de 2025.
- ↑ «Montes de Toledo: paraís del gat cerval ibèric i l'àguila imperial». El Plural. Consultat el 25 de maig de 2025.
- ↑ «Atles dels mamífers terrestres d'Espanya». Fauna Ibèrica. Consultat el 25 de maig de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra del Castañar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.