Serratula tinctoria

Serratula tinctoria (Serratula tinctoria)

Serratula tinctoria és una espècie de plantes en flors del gènero Serratula, família Asteraceae.

Descripció

És un planta herbàcea perenne, rizomatoser, d'un color vert intens, glabrescente, en tallos de fins a de 120 cm, erectos, usualment ramificats en la part superior, en costelles llongitudinals molt marcades i fulls en tota la seua llongitut. Dites fulls medixen fins a 40 per 15 cm, les basals en roseta, pecioladas, sanceres, dentadas, pinnatífidas o pinnnatipartidas, el restant sésiles, no decurrentes, menors cap a la part superior del talle, pinnatipartidas o pinnatisectas, en 5-10 parells de lòbuls laterals de oblongo-lanceolados a lineares, en marge incís-dentado o serrat, en la fes i envés glabrescentes, les distales lineares, sanceres o de pinnatífidas a pinnatisectas, en 1-7 parells de lòbuls laterals, i les immediates a les inflorescèncias lineares o oblongas, laxamente dentadas o dentado-subespinulosas. Els capítuls són terminals, solitaris, casi sempre reunits en inflorescèncias corimbiformes o paniculiformes, més o menys pedunculados, homógamos, hermafroditas o funcionalmente femenins. El involucre, d'1-2 per 0,2-1 cm, és ovoide-cilíndric en bràcteas imbricadas i més o menys adpresas, dispostes en 5-8 séries, gradualment majors de fòra cap a dins del capítul; les externes i miges ovadas o ovado-oblongas, de verdosas a violetas, a sovint en 3-5 nervis destacats i espais intercostales d'un violeta intens, en marge pelut i mucrón distal; les internes llineals o linear-lanceoladas, en àpiç papiráceo, de color rosa, púrpura o violeta, débilmente escábrido sobre l'esquena. Les florés, hermafroditas o funcionalmente femenines, tenen corola pentamera glabra, centimétrica, purpúrea, violeta o molt rara volta blanca. El estil és de color purpúreo-violeta, més clar cap a la base. Les cipselas són homomomorfas, glabras, fusiformes o oblongoobovoides, més o menys parduscos en la madurea, en costelles llongitudinals tènues d'un pardo més clar o més obscur i la placa apical té un nectario central; el fil és lateral, de orbicular a ovado o elíptic. El vilano és blanquecino, persistent, en pèls escábridos.

Hàbitat i distribució

Prospera en boscs caducifolios, linderos de bosc, xares, praderies etc., en sols preferentment àcits o neutres, més rara volta en calcàrees, des de 50 fins a 2000 m d'altitut. S'estén per Europa, fins al centre de Rússia i Àfrica del nort (Argèlia). En la península ibèrica està llimitada a la seua mitat septentrional.

Taxonomia

L'espècie va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum, vol. 2, p. 816, 1753[1].

Tàxons infraespecíficos acceptats

• Nota: és una espècie molt polimorfa en el seu hàbit i morfologia foliar, lo que ha propiciat el reconeiximent de táxones infraespecíficos, la major part dels quals es consideren sinònims.

• Serratula tinctoria subsp. monticola (Boreau) Berher

Sinonímia

• Carduus argutus Sweet
• Carduus tinctorius Scop.
• Serratula inermis Poir.
• Serratula inermis Gilib. nom. inval
• Serratula tinctoria subsp. tinctoria

Noms comuns

• Castellà: serradella, serratela, serrátula, serrátula dels tintorers, yerba

groga.