Anar al contingut

Sharpita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sharpite.jpg
Sharpita

La sharpita és un mineral rar d'urani de la classe dels carbonat. Rep el seu nom de Robert Rich Sharp (1881-1960), descobridor del depòsit d'urani en Shinkolobwe, República Democràtica del Congo en 1915.[1]

Composició química i estructura

[editar | editar còdic]

La sharpita és un mineral secundari d'urani en la fòrmula química Ca(UO₂)₆(CO₃)₅(OH)₄·6H₂O. Posseïx un 66,85% d'urani, 1,88% de calcio, 27,71% d'oxigen, 2,81% de carbono i un 0,75% d'hidrogen. Posseïx una radioactividad superior a 70 Bq / gram.[2][3]

L'estructura cristalina és ortorrómbica, en els paràmetros de cela a=4.9032 (4), b=15.6489 (11), c=22.0414 (18) Å, V=1691.2 (2) Å3, Z=4. L'estructura es va definir a partir de 858 reflexos únics observats. L'estructura es basa en làmines infinites de carbonat de uranilo i Ca2+, que són úniques entre els minerals de uranilo i els composts inorgànics.[4]

És comú trobar-li associat a atres minerals d'urani com l'uranofano, la becquerelita, la schoepita, la curita, la masuyita, la vandenbrandeita, l'iantinita o l'uraninita.[5]

Jaciments

[editar | editar còdic]

Va ser descoberta en 1935 en la zona d'oxidació del depòsit d'urani hidrotermal de la mina Shinkolobwe, també coneguda com a mina Kasolo, en la localitat de Shinkolobwe, en la Província d'Alt Katanga (República Democràtica del Congo), a on sol trobar-se associada a atres minerals com l'uranofana, la curita i la becquerelita. També ha segut descrita en Kletno (Baixa Silesia, Polònia), en Ellweiler (Renania-Palatinado, Alemània), i en dos localitats franceses: en la mina Li Brugeaud, que es troba en Bessines-sur-Gartempe (Nova Aquitània) i en el depòsit d'urani de Kruth (Gran Este).[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Sharpite» (en en). Mindat.org.
  2. «Sharpite Mineral Data». www.webmineral.com. Consultat el 2023-03-31.
  3. «Mineralienatlas - Fossilienatlas» (en en). www.mineralienatlas.de. Consultat el 2023-03-31.
  4. Zeitschrift für Kristallographie - Crystalline Materials.233(8)
    579–586.ISSN 2196-7105.doi:10.1515/zkri-2018-2056.Consultat el 2023-03-31.
  5. 5,0 5,1