Shedim
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Els Shedim (hebreu : שֵׁדִים) són esperits o dimonis en la mitologia judeua. No obstant, no són necessàriament equivalents a la connotació moderna dels dimonis com a entitats malvades. Mentres que en el judaisme antic es creïa que els esperits malignes eren la causa de les malalties, els shedim són conceptualment diferents mentres que no són semidioses malvats, sino més be es referixen als deus estrangers mateixos.[1][2] En tal sentit, els shedim són malvats simplement en el sentit de que no són Deu.[3]
Apareixen mencionats solament dos voltes (sempre en plural) en el Tanaj, en el Salm 106: 37 i Deuteronomio 32:17, en abdós ocasions, en referència a sacrificis de chiquets o animals.[4] Encara que la paraula es deriva tradicionalment a partir de la raïl swd (hebreu : שוד Shud) que transmet el significat de "actuar en violència" o "pel que els residus" va ser possiblement una paraula préstam d'Acadia en la que la paraula shedu es referia a un esperit que podia ser protector o malévolo. En la traducció de texts hebreus al grec, baixe l'influència del dualisme zoroastriano, shedim varen ser traduïts a daimonia en negatividad implícita. De lo contrari, més vesprada en la cultura judeo-islàmica, shedim es va convertir en la paraula hebrea per a Jinn en una actitut moralment ambivalent.[5][6]
Orige
[editar | editar còdic]Segons una llegenda, els ___protected_title_8___ són descendents de serps, o de dimonis en forma de serps, aludint a la serp en l'Edén com es relata en el Génesis. Segons una opinió comuna, són descendents de Lilit, de la seua unió en Adán o atres hòmens.[7][8]
Una atra llegenda diu que Deu havia començat a fer-los, en l'intenció de que anaren humans, pero no va completar el seu creació perque estava descansant durant el dissabte . Inclús despuix del dissabte, els va deixar cóm mostra de que quan aplega el dissabte, tot el treball deu ser vist com a complet.[9]
El Zohar els descriu com a descendents d'Azazel i Naamá.[7][10]
Traces
[editar | editar còdic]El Talmud descriu als Shedim com a posseïdors d'algunes traces dels àngels i algunes traces dels humans.[11]
De tres maneres són com a àngels ministradores: tenen ales com a àngels ministrantes; i volen d'un extrem del món a l'atre com a àngels ministrantes; i saben lo que serà en el futur com ministrar àngels. I de tres maneres són similars als humans: mengen i beuen com els humans; es multipliquen com els humans; i moren com a humans.
Poden causar malalties i desgràcies seguir als morts i volar al voltant de les tombes. Supostament, persones pecadoras varen sacrificar a les seues filles al shedim, pero no està clar si el sacrifici va consistir en l'assessinat de les víctimes o en la satisfacció sexual dels dimonis.[12]
Hi ha moltes coses que s'aconsella no fer per a evitar invocar shedim, com chiular o inclús dir la paraula "shedim". Judá ben Samuel de Regensburg va escriure en el seu testament que no es deuen tancar les finestres per complet perque atrapa als shedim en la casa.
Els shedim no sempre són vists com a criatures malicioses i també es consideren útils per als humans. Es diu que inclús poden viure d'acort en la Torá, com Asmodeo.[13]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dorian Gieseler Greenbaum The Daimon in Hellenistic Astrology: Origins and Influence BRILL 2015 ISBN 9789004306219 page 128
- ↑ Benjamin W. McCraw, Robert Arp Philosophical Approaches to Demonology Routledge 2017 ISBN 978-1-315-46675-0 page 9
- ↑ Dorian Gieseler Greenbaum The Daimon in Hellenistic Astrology: Origins and Influence BRILL 2015 ISBN 9789004306219 page 127
- ↑ (2005) על בריאה ועל יצירה במחשבה היהודית: ספר היובל לכבודו של יוסף דן במלאת לו שבעים שנה, Mohr Siebeck, p. 29. ISBN 978-3-16-148714-9.
- ↑ W. Gunther Plaut, ___protected_title_6___ (Union for Reform Judaism, 2005), p. 1403 online; Donen Burton and David Grandy, ___protected_title_7___ (Indiana University Press, 2003), p. 120 online.
- ↑ «Old Testament Hebrew Entry for Strong's # - שֵׁד». Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2020. Consultat el 8 de març de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 The Encyclopedia of Demons and Demonology - Rosemary Guiley - Infobase Publishing, May 12, 2010 = p. 21 [1]
- ↑ Altschuler, David (1740 - 1780). Metzudat Zion on Isaiah, pp. Chapter 34:14.
- ↑ Encyclopedia of Spirits: The Ultimate Guide to the Magic of Fairies, Genies, Demons, Ghosts, Gods & Goddesses - Judika Illes - HarperCollins, Jan 2009 - p. 902 [2]
- ↑ Zohar, pp. Zohar 3:76b-77a.
- ↑ Babylonian Talmud, pp. Chagigah 16a.
- ↑ Maureen Bloom Jewish Mysticism and Magic: An Anthropological Perspective Routledge 2007 ISBN 978-1-134-10329-4 page 128
- ↑ Raphael Patai Encyclopedia of Jewish Folklore and Traditions Routledge 2015 ISBN 978-1-317-47170-7
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shedim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.