Shimao
.jpg)
Shimao ( Chinenc: 石峁; pinyin: Shímǎo) és un lloc neolític en el comtat de Shenmu, Shaanxi, China. El lloc està ubicat en la partix nort de la replanell de Lloes, en l'extrem sur del desert de Ordos. Està datat al voltant de l'any 2000 a. C., prop del final del periodo de la Cultura de Longshan, i és el lloc amurallado més gran conegut d'eixe periodo en China, en 400 ha.[1][2] Originalment es creïa que les fortificacions de Shimao eren una secció de la Gran Muralla China, pero el descobriment de peces de jade va provocar una investigació arqueològica.
La ciutat estava rodejada per murs de pedra interiors i exteriors, en contrast en els murs de terra apisonada típics dels llocs de Longshan en la planura central i Shandong. Els murs tenien una gruixa promig de 2,5 metros, en perímetros d'aproximadament 4200 m i 5700 m respectivament, i conten en portes, torreones i torres de vigilància. El lloc més antic, el "centre del palau", era una gran piràmide escalonada basada en un tossal de loess que havia segut reelaborada per a fer 11 plataformes, en una altura de 70 m. Cada u d'ells estava reforçat en contraforts de pedra. En la part alta d'esta piràmide es varen construir palaus de terra apisonada.[2] El centre de la ciutat contenia una plataforma de parets de pedra, interpretada com un complex palatí, i zones residencials, cementeris i tallers artesanals densament poblats. Les característiques inusuals inclouen jade incrustat en les muralles de la ciutat, possiblement per a proporcionar protecció espiritual, escultures en relleu de serps i mònstruos, i pintures de patrons geomètrics en les parets interiors. Aproximadament 80 cràneus humans es varen trobar baix la porta de la ciutat, principalment de chiquetes, lo que sugerix un sacrifici ritual.[1][3][4]
Desenrolls com el treball del bronze, el blat, l'ordi, les ovelles, les cabres i el ganado semblen aparéixer ací abans que en atres parts de China, lo que demostra que els seus habitants es comunicaven en els pobles de les estepas euroasiàtiques a través d'extenses rets comercials.[5] Ademés, s'han trobat materials provablement del sur de China, com a tambors de pell de cocodril, lo que indica un comerç nort-sur en lo que ara és la Chinenca moderna.[6] Es creu que els prims ossos curvos descoberts en Shimao són l'evidència més antiga coneguda del arpa de mandíbula, un instrument que s'ha estés a més de 100 grups ètnics diferents, lo que sugerix possibles orígens chinencs.
El hipòtesis predominant sobre l'abandó de Shimao està lligada a un canvi ràpit a un clima més fret i sec en la replanell de Loess, des de 2000 fins a 1700 a. C. Este canvi ambiental provablement va dur a les poblacions a traslladar-se a la planura central (China), deixant el lloc per a ser oblidat fins a el XXI.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Sun. «Shimao: A Stone-Walled Settlement of the 2nd Millennium BC in Northern Chinenca». Institute of Archaeology, Chinese Academy of Social Sciences.
- ↑ 2,0 2,1 Antiquity.92(364)
- 1008–1022.ISSN 0003-598X.doi:10.15184/aqy.2018.31.
- ↑ «Neolithic city ruins shed light on the dawn of Chinese civilization». China Central Television. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 2016-04-09.
- ↑ «Shaanxi skull find shows women were sacrificed in ancient China». South China Morning Post. Consultat el 2016-04-09.
- ↑ Archaeology.
- 34–37.
- ↑ Larmer. «Mysterious carvings and evidence of human sacrifice uncovered in ancient city». National Geographic.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shimao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.