Shirván
Shirván (شروان), també escrit Sharvān, Sherv(w)an, Šervān, Shirwān o Şirvan, és una regió històrica a l'est del Caucas i part de l'actual República d'Azerbaiyan. La regió es troba entre la vora occidental del mar Caspio i la vora septentrional del riu Kurá.
Shirván és coneguda per la calitat de les seues estores.
Història
[editar | editar còdic]El nom apareix per primera volta en l'época sasánida per a denominar a lo anteriorment cridat Albània caucásica o Arran.
Despuix de la conquista islàmica els governadors ho varen transformar en una possessió hereditària; aixina, entre 799 i 1538, el territori va ser governat pels Shirvanshahs (Shah equival a 'rei' en persa). La seua capital va ser Shamakha.
En el XVIII, Shirván va ser un khanato vassall de Pèrsia. Els russos ho varen ocupar breument despuix de la guerra rus-persa de 1722-1723 i despuix del tractat de Gulistan de 1813, la regió va ser incorporada al Imperi rus.
Despuix de la revolució russa, Shirván junt en atres territoris, va formar la República d'Azerbaiyan.
Població
[editar | editar còdic]La població shirvaní consta de varis grups etnolingüísticos de llengües caucásicas nororiental (lezguinos, ávaros, udi, kryz) i grups de llengües iranias (tats) que varen ser en la seua gran majoria turquizados a partir d'el XI. Aparte d'hunlar, xəzərlər, masagetas entre uns atres.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shirván» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.