Shorea robusta
El sal o sala (shorea robusta) és un arbre originari del subcontinent indi, que s'estén al sur del Himalaya. Té gran importància en l'economia, per les seues variades aplicacions. Atres noms locals pels que se li coneix són kandar, ral, sakher, sakhu, sakwa, salwa i shal.[1] El nom de l'arbre procedix del sánscrito शाल (sal, shaal, shala), que lliteralment significa “casa”, lo que apunta a l'us de la seua fusta en la construcció de vivendes. Atres noms en sánscrito són ashvakarna, chiraparna i saria, entre uns atres.
Descripció
[editar | editar còdic]El sal o sala és un arbre de creiximent mig a llent, que pot aplegar a viure cent anys. Alcança una altura de 30 a 35 m i el tronc pot tindre un diàmetro de 2 a 2.5 m. Posseïx una fusta dura, de color clar de recent tallada, que en el temps es va enfosquint a un color pardo. És rica en resina i duradora. La corfa dels arbres jóvens té una gruixa de 2 a 5 cm, és blana i està travessada per chicotetes regates. La corfa dels arbres adults és rojosa-parda o grisa. Les branques jóvens són velludas.
En les regions humides el sal conserva les fulls tot l'any. En les regions més seques pert gran part del fullage entre febrer i abril. Entre abril i maig tira fulls nous, entre oblongas i ovales, de 5 a 15 cm d'ample i de 10 a 25 cm de llarc. Els brots són velludos i medixen entre 2 i 20.5 cm de llarc. Els fulls es disponen en dos rencs i són coriáceas, en el fes lluent (en les més riuades) i l'envés de color vert pàlit. El full té un nervi central del que partixen a cada costat prop de 12 nervis laterals, en una base acorazonada o redonejada i l'àpiç puntagut. Els fulls secundaris són allargades i cauen pronte.
El temps de floració va de febrer a maig. Les florés es disponen en mechons arracimadas de fins a 25 cm de llarc. Els pétals són de color crema a groguenc i poden tindre a voltes estrías miges de color rosa. Tenen un tamany de 0.5 x 1 o 1.5 cm i estan llaugerament retortillades. Els sàpia'ls són ovales, tupidos densament de pelussa i del color del cuiro. En la madurea, creixen 3 dels 5 sépals, com a ales allargades d'1.5 x 8 cm. Els atres dos sépals són més menuts, de 0.5 x 3 cm. La flor posseïx molts fulls de polen. Té un sol pistil.
El frut és una anou de 0.5 a 1.2 cm de llarc i té en la punta un restant de pistil d'1.2 cm. Està rodejat de cinc sépals, dels quals tres creixen en forma d'ales que servixen per a que la propagació pel vent (anemogamia). Els fruts maduren entre fins de maig i juliol. Les llavors germinen a sovint en la planta mare (viviparidad) i creixen molt ràpit sobre el sol regat pel monsó de primavera.
Hàbitat
[editar | editar còdic]És una espècie important en el nort del subcontinent indi. Allí forma boscs (salales) i, per tant, una forma de boscs monsònics. El sal creix al sur del Himalaya, en Birmània, Bhután, Nepal, Bangladés i Índia. En Nepal, sobretot en el Terai, d'est a oest, especialment en els tossals Shivalik (cordillera de Churia) fins a l'est del riu Yamuna, en la zona de clima subtropical. En l'Índia, en els estats d'Arunachal Pradesh, Assam, Bengala occidental, Sikkim, Orissa, Jharkhand i Hariana (a l'est del riu Yamuna). També es troba en els Ghats orientals i en les cadenes montanyoses de Vindhya i Satpura, en el centre de l'Índia.
Es troba en gran varietat de boscs: en els boscs humits de full caduc de les altures orientals de l'Índia; en els boscs secs caducifolios de l'altiplà de Chota Nagpur en Jharkhand; en els boscs subtropicales del Himalaya; en els boscs de full pseudoperenne de la vall del Brahmaputra i en els boscs secs de full perenne de les zones orientals del replanell de Decán.
És, a sovint, l'espècie arbòrea predominant en els boscs en que es troba.
Hi ha numeroses àrees boscoses protegides densament poblades per sals, entre atres espècies arbòrees, com els parcs nacionals de Chitwan, Bardia (estos dos en el Terai nepalí) i Shukla Phat.
Els sals creixen sobretot en sols arenencs (50 % arena, 30 % sediment i 20 % argila). Preferixen els llocs més secs, a on no es produïxquen inundacions prolongades, ya que estes els perjudiquen. Cal distinguir entre els salales humits, més pròxims a la costa, i els salales més secs en l'interior. Els sals necessiten molta llum i no soporten les umbrías. Els seus copes formen una techumbre mullida, de modo que el tronc pot rebre molta llum.
En els salales es produïxen freqüents incendis, provablement d'orige humà en la seua majoria. Els eixemplars adults poden resistir al fòc, mentres que els arbres més jóvens solen resultar danyats segons l'intensitat de l'incendi, en sofrir l'infecció de les seues ferides per foncs.[2] Aixina que, és controvertit l'efecte beneficiós o perjudicial dels incendis, puix caldria considerar l'efecte del fòc en la fixació de substàncies nutritives en el sol, com en atres ecosistemes com el Fynbos en Suràfrica. El creiximent intens de coberta vegetal despuix d'un incendi pot favorir al salal. La proliferació de foncs poden perjudicar als sals més jóvens. Ademés dels incendis, l'escarabat Hoplocerambyx spinicornis, un insecte que perfora el cor de la fusta de l'arbre, supon una amenaça per al sal.
Un últim perill per al sal és la sobreexplotació, donades les numeroses aplicacions de l'arbre sala en la vida humana. Per a defugir-ho en necessària una gestió silvícola sostenible.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://infochangeindia.org/environment/stories-of-change/a-rakhi-for-trees.html i http://bjmirror0112.wordpress.com/
- ↑ Oudhia P., Ganguali R.N. (1998). Is Lantana camara responsible for Sal-borer infestation in M.P.? Insect Environment. 4 (1): 5 ["¿És Lantana camara responsable de l'infecció que perfora al sal en M.P.? Mig ambiente de l'insecte"]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shorea robusta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.