Shringasaurus

Shringasaurus

Shringasaurus ("fardacho cornudo", del sánscrito शृङ्ग (śṛṅga)= "banya", i grec Antic σαῦρος (sauros)= "fardacho") és un gènero extint d'arcosauromorfo alokotosaurio que va viure durant el Triásico Mig (Anisiense) en lo que hui es coneix com l'Índia. Es coneix una única espècie, S. indicus. l'espècimen del qual prové de la Formació Denwa en l'estat de Madhya Pradesh. És un tàxon germà de Azendohsaurus. De la mateixa manera que els dinosauris ceratópsidos, Shringasaurus tenia dos banyes frontals que poden haver utilisats per a exhibició.

Descripció

Reconstrucció del cràneu (a), comparat en el de Arrhinoceratops (b).

Shringasaurus era un animal cuadrúpedo en una apariència massiça, acostant-se als 3 metros de llongitut. El cràneu era rectangular en dos banyes relativament curts; estes banyes tenen una forma cònica. El seu cintura escapular és molt robusta i, com en Azendohsaurus, les seues dents tenien forma de full. Shringasaurus posseïa una série de característiques que diferixen dels d'uns atres arcosauromorfos troncals per la següent combinació de traces: marines externes confluentes; el parell de banyes supraorbitales orientats en sentit anterior-dorsal; dents marginals i palatinos de tamany i forma similars en grans dentells; vèrtebres cervicals, dorsals i del sacre en articulacions accessòries del hiposfeno-hipantro, les vèrtebres cervicals medials-posteriors, dorsals i a lo manco les dos primeres cabals en processos mamilarios en les espines neurales; cervicals 2-5 en epipófisis (es desconeix en la sexta cervical); vèrtebres dorsals en làmines espinoprezigapofisial i espinopostzigapofisial; dorsals 1-12 en fulls espinodiapofisiales; dorsals anteriors en espines neurales el doble de gran que els seus respectius centres vertebrals. Shringasaurus indicus tenia un cràneu relativament chicotet en un hocico curt i redonejat i narius confluentes. El premaxilar no té un procés davanter i el procés postnarial té forma de làmina i una regata anteroventral lateral en la seua base, com ocorre en Azendohsaurus madagaskarensis. El premaxilar té quatre alvéolos dentals. El nassal té un procés llarc anterior ventricular.

Shringasaurus

Shringasaurus baix un ambient plujós; els individus coneguts provablement varen morir en una inundació.

Les corones en els màrgens de les dents són a penes desenrollades, en una base alguna cosa bulbosa i numerosos dentells en abdós màrgens, que s'assemblen als de Pamelaria dolichotrachela. Els ossos prefrontal i postfrontal són grossos i casi exclosos del front de la vora de l'òrbita ocular. Els ossos prefrontal, nassal, frontal i postfrontal de cada costat del cràneu estan fusionats entre sí en els individus madurs (és dir, els ossos permaneixien sense fusionar en el seu contraparte a lo llarc de la llínea sagital). La volta craneana té una banya anterior curvada i cònic, d'altura casi igual a la del restant del cràneu en els individus grans. La superfície de la banya està decorada en regates i rugosidades tangencials, característiques que han segut identificades com a marcadors osteológicos de cobertes còrnees. El parietal té una fossa supratemporal molt estreta la qual està separada de la seua contraparte per una superfície àmplia i plana, carent d'una cresta sagital. El quadrat té un extrem dorsal en forma de gancho, com ocorre en atres alokotosaurios. Les corones en el vómer són més lanceoladas que aquelles de la dentadura marginal. El parabasfenoides té un eix principal oblicuo, anteroventrural.

Els centres vertebrals de les cervicals anteriors-medials de Shringasaurus són aproximadament 1.5 voltes més llargues que altes, lo que indica un coll relativament llarc, pero proporcionalment més curt que en A. madagascariensis i Pamelaria dolichotrachela. Adicionalment, les espines cervicals neurales són proporcionalment majors que en les últimes dos espècies. Les vèrtebres dorsals de la primera a la duodècima tenen fulls paradiapofisiales, centrodiapofisiales, prezigodiapofisiales, espinodiapofisiales i espinoprezigapofisiales que es conecten en fosses profundes de forma similar als dels saurópodos basals. Hi ha epipófisis en les vèrtebres anteriors cervicals i estan absents en les cervicals sèptima a novena. Els processos mamilarios (un parell d'expansions travesseres en la part distal de la columna vertebral que no convergixen en la columna vertebral no estan desenrollats, estenent-se lateralment i descollant abans de l'extrem distal anteroposterior de la columna vertebral en la menys des de la quinta fins a novena vèrtebra cervical, totes les vèrtebres dorsals recuperades i les dos primeres cabals. La primera vèrtebra del sacre és lleument més llarga que la segona i abdós tenen costelles de tamany similar. Es conserva un intercentro entre les dos vèrtebres cabals anteriors.

Recreació artística.

La clavícula es troba constreñida prop del seu extrem ventral i la interclavícula té forma de lletra T en un breu procés anterior i un procés posterior llarc en forma de paleta com ocorre en A. madagaskarensis. El omóplato té un distintiu marge anterior cóncau, com en A. madagaskarensis, i diferent al omóplato casi rectangular de P. dolichotrachela. El omóplato té un extrem distal moderadament expandit anteroposteriorment. El coracoides és part d'una fossa glenoidea i té un procés postglenoideo curt. L'húmer és molt estret en la seua zona mija i posseïx una cistella que ocupa la mitat de l'os. El cúbito té un procés del olecranón a penes desenrollat.

El ilion té un procés semicircular ben desenrollat i un procés postacetabular llarc i dorsoventralmente poc profunt. L'acetàbul està tancat per complet i es troba delimitat anteriorment per una cresta supra-acetabular baixa i grossa. El pubis té un apron transversalmente ample que es contacta en els seus contraparte i, té un contacte extens proximalmente en l'ísquion. El fèmur és sigmoide en un trocànter intern prominent que no convergix en el cap femoral com en A. madagaskarensis i Trilophosaurus buettneri. L'extrem distal del fèmur és transversalmente més ample que l'extrem proximal i el còndil fibular és lleument més estés en sentit distal que el còndil tibial.

Història

Erro al crear miniatura:

Mapes mostrant la procedència geogràfica i geològica de Shringasaurus.

Els ossos de fòssil de Shringasaurus varen ser recuperats d'un depòsit de lutita roja en la part superior de la Formació Denwa. A lo manco sèt individus de diferents edats varen ser enterrats en un àrea de 25 metros quadrats. La majoria d'ells estaven desarticulats, llevat un esquelet parcialment articulat. L'holotip consta d'un cràneu parcial (prefrontal, frontal, postfrontal i parietal) en un parell de grans banyes supraorbitales.