Si convenit

Si convenit (del llatí: «Si és convenient») va ser una bula otorgada pel papa Alejandro VI en data de 19 de decembre de 1496 en favor de Fernando i Isabel, reis de Castella i Aragó. Esta bula és principalment coneguda per otorgar el títul de Reis Catòlics als monarques espanyols, títul que va ser heretat pels descendents en el tro, tant Austrias com Borbones, posseint-ho actualment el rei Felipe VI d'Espanya.

L'iniciativa per a concedir a Fernando i Isabel el títul de «Reis Catòlics» va partir d'Enrique Enríquez, que era tio de Fernando i també consuegro del papa d'orige valencià Alejandro VI.

En una carta datada el 27 de maig de 1494, el nuncio Francisco Desprats aconsellava al papa Alejandro VI que acceptara la petició d'Enrique Enríquez de donar als reis el títul de «Molt Catòlics» (molt catolichs en l'original). Finalment, el títul de «Reis Catòlics de les Españas» va ser concedit oficialment per Alejandro VI a favor de Fernando i Isabel en la bula Si convenit, expedida el 19 de decembre de 1496.

Dita bula va ser redactada despuix d'un debat en el colege cardenalicio, realisat el 2 de decembre de 1496, en el consell directe de tres moraduraés (Oliverio Caraffa, de Nàpols-; Francisco Piccolomini, de Siena-; i Jorge de Costa, de Lisboa) els qui varen enumerar els mèrits dels dos reis per a que se'ls concedira un títul que ningú havia posseït, debat en el que es varen barallar i varen descartar atres possibles títuls.

Contingut

Archiu:Pope Alexander Vi adj.JPG

El papa Alejandro VI, en la bula Inter caetera va cridar als esposos Fernando II d'Aragó i Isabel I de Castella «verdaders reis i príncips catòlics».

La bula enumera els mèrits d'estos reis que els fan, a ulls del Consistori, dignes del títul de ___protected_title_2___. El papat va fonamentar la seua concessió en sis causes fonamentals: les virtuts personals que posseïen abdós Reis manifestades en l'unificació, pacificació i robustecimiento dels seus regnes; la reconquista de Granada de mans de l'islam; l'expulsió dels judeus en 1492; la lliberació dels Estats Pontificis i del feu papal del regne de Nàpols invadits pel rei Carlos VIII de França; i els esforços realisats i els proyectes per a dur la guerra als infels en Àfrica.Segons Miguel Ángel Ladero Quesada, ___protected_title_4___. Una valoració que és compartida per Rafael Narbona Viscaí: ___protected_title_6___.

La concessió del títul va generar protestes de l'embaixador francés, que vea incompatible el nou títul en el de Cristianísimo que ostentava el rei de França des de 1464; i de l'embaixador de Portugal, que es queixava de que el terme «les Españas» incloïa al seu país, que havia format part de la Hispania romana.

Text de la bula

Alejandro, Bisbe, siervo dels siervo de Deu, als nostres car fills en Crist, Fernando i Isabel, Rei i Regna Catòlics de les Españas: Salut i bendició apostólica:

Si és convenient que esta Santa Sèu Apostólica, Mare i Mestra de tots els fidels, a la que per voluntat divina vàrem governar tenint en conte els mèrits i la virtut de qualsevol principe, li recompense com corresponga, en apostólica largueza, ocurresenos davant tot, com a dignes de ser recordades en ànim agraït i de ser guardonades en senyalats favors les accions de les vostres Majestades, la justícia de les quals, religió, pietat, grandea d'ànima, clemència per a en la fe ortodoxa, celosia insigne i devoció perenne a l'Iglésia Romana fulguró sempre en vosatres sobre tots els Príncips cristians.

ya que havent empunyat en edat encara florida les regnes de tants pobles i reiros, que afligits i destrossats per discòrdia intestinas es extinguian llavors en diverses parcialitat, vàreu procurar en tot interés i increible vigilància i destrea renovar-los i consolidar-los i otorgar davant tot la pau, aixina als vostres compatriotes com als vostres veïns.

Aixina, puix, en el apaciguamiento de totes les coses, és increible cuán breument Les vostres Serenitat han reduït com a un sol cos tota la robustea d'Espanya.
En mig de tan gran fortuna, en lloc d'entregar-vos a l'oci i a les delícies i contents en la glòria dels vostres majors, vàreu acometre en no menor ànim que forces una guerra fidelísima en la Bètica; no a impulsos d'ambició o codicia alguna, sino per la glòria del nom de Deu i per l'afany de propagar la fe catòlica, sense deixar-vos aporegar de cap dificultat, de cap gest o treball ni de incomoditat o perills, els quals vàreu soportar firmísimament, fins que, en les ajudes materials i la bendició de la sèu apostólica, i en l'assistència de Deu dels eixèrcits la vàreu portar a terme feliçment, en menys de dèu anys (molt més ràpidament de lo que tots opinaven), en la major alegria nostra i la de tots els cristians.
I aixina, aquell regne, que en el cor de la vostra Espanya, en gran perill dels vostres i injúria del nom cristià havia rendit pleitesía a l'impietat Mahometana més de 700 anys, va ser restituït pel vostre valor a Jesucristo nostre Salvador; en a on ara, aventados els deliris Mahometanos, es publica la veritat evangèlica i es rendix cult al Deu Omnipotent en les degudes cerimònies de l'Iglésia. Victòria gloriosa a fe digna de ser celebrada en recort perenne, per la virtut del qual no només vàreu recrear a la cristiantat afligida en innumerables desgràcies que li varen carrejar els infels, sino que també vàreu advertir en el vostre eixemple als demés Príncips Cristians, que les forces i les armes, que el Senyor els va otorgar, deuen ser amprades, no per a ruïna i injúria o perjuí dels cristians, ni per a engrandir codiciosament el propi imperi, sino per a la salvació dels Cristians i per a defensa de la fe catòlica i de l'Iglésia.

Ara be; encara que és molt difícil dilucidar qué virtuts prevalen en Les vostres Majestades, si les de la guerra o les de la pau, no obstant, a la vostra religió i ànima catòlica els abona un incessant interés per custodiar en els vostres regnes la fe catòlica, ya que no cesseu de combatre als seus oberts adversaris ni de expurgar dits regnes d'enemics interns emboscats, que baixe el nom de cristians, mes havent renegat de Crist, havien inficionado al poble del Senyor en perfidia judaica i execrable superstició. Per a que aquella pesta no seguira nutrint-se ahí per més temps de raïl tan venenosa vàreu aüixar per complet a la flota de judeus que vivien en el vostre regne, deixant-los dur els seus biedes en increibles pèrdues per a vosatres i quebranto dels naturals, sacrificant-ho tot en benefici dels celestials guanys.

Puix de quanta veneració i devoció caramullen Les vostres Majestades a la Sèu Apostólica abundantment ho varen declarar els Napolitanos si abans sempre, sobretot en esta pròxima guerra, quan per defendre la nostra dignitat pontifícia i els drets de l'Iglésia Romana a la que legitimament pertanyia el regne de Sicília, que primerament havia segut perdut i després recuperat i defés, gràcies a les vostres forces terrestres i navals reunides i transportades allà en gran dispendio i prontitud ; sense perjuí de que entre tant Vostres Serenitat, perseverando entre tantes ocupacions en la seua pietat per a en la república cristiana maquinen dur la guerra als Africans, enemics del nom cristià; la qual, concebuda temps ha, i planejada en el vostre ànim, esperem que assossegades en breu les coses, l'emprendais de nou a eixemple dels vostres majors en igual ardor d'ànim i per la largueza divina l'arremateu en igual succés. Puix és peculiar dels Reis d'Espanya lluitar per la fe i va anar sempre destí dels Reis espanyols véncer als infels.
Pensant nosatres totes estes coses i repassant-les en grat recort, com vullga que nos semblava just i molt conforme, a l'obligació en que estem peculiarment vinculats a les vostres Majestades, i per ser propi del nostre ofici pastoral, el que nostra benevolència i la de la Sèu Apostólica cap a les vostres Majestades pels vostres mèrits tan insignes quedaren honrades davant tots, en alguna senyalada mostra de gratitut i lloc, que devíeu ser distinguits en un insigne guardó i categoria de honor jugem que devíem consultar abans al nostre Sacre Senat sobre este honor que desijàvem decretar.
En este Senat, en gran alabanza vostra, vistes totes les coses madurament, concorrent en el vostre honor els vots de tots els vostres venerables Germans Moradures de la Santa Iglésia Romana, per consell dels mateixos i en premi dels mèrits precitados i a les vostres egregias virtuts, de senyalat celosia de la fe catòlica i devoció de l'Iglésia Romana, i per a que els demés Príncips Cristians més s'estimulen en el vostre eixemple a meréixer be de la fe catòlica i de la Sèu Apostólica, i esperant que contra els Africans i uns atres infels Vostres Serenitat han de reportar a la república cristiana cada dia fruts més fecundos i que perseverando en esta devoció i obediència no heu de faltar jamai a la mateixa Iglésia, La vostra Mare piadosa, i a la Sèu Apostólica, i a Nosatres que en ella nos assentem, decretem cridar-vos en avant, per especial prerrogativa i privilegi Catòlics i senyalar i honrar en este títul peculiar en les nostres inscripcions a les vostres persones a les quals en us del nostre ofici apostólico per les presents senyalem, honrem i nomenem en este tan ilustre títul. Puix, ¿a quí quadra millor el títul de Rei Catòlic, que a vosatres, defensors de la fe catòlica, i de l'Iglésia Catòlica, a la qual s'esforcen contínuament Les vostres Majestades en defendre i propagar en les armes i en la sanc?

És notablel'absència de mencions de la llabor d'evangelizaació dels misionero en els nous territoris de la Corona; no obstant, la bula se centra en la Reconquista i les futures campanyes en Àfrica.