Sideroxylon canariense
Sideroxylon canariense, conegut en castellà com marmulano, és una espècie d'arbre perennifolio pertanyent a la família Sapotaceae. És originari de Macaronesia.[1][2][3]
Anteriorment era considerat com Sideroxylon mirmulano.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un endemisme de l'archipèlec macaronésico de Canàries ―Espanya―, estant present en totes les illes a excepció de Lanzarote i La Graciosa.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]S. canariense està catalogada com espècie en perill d'extinció en la Llista Roja de la UICN.
Es troba protegida en incloure's en el Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades, en l'Anex IV del Catàlec Canari d'Espècies Protegides com de «protecció especial» i en l'Anex II de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la comunitat autònoma de Canàries. També es troben inclosos en l'Anex IV de la Directiva Hàbitats i en l'Anex I del Conveni relatiu a la Conservació de la Vida Selvada i del Mig Natural d'Europa.[5][6][7][8][9]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix en les illes Canàries generalment com marmulano, encara que també presenta les variants marmolano, marmolán, marmulán i mirmulano.[10][11]
El iluestrado tinerfeny José de Vera i Clavijo va indicar en el seu Diccionari d'història natural de les illes Canàries que marmolán, mirmulano o murmurán era el nom que li donaven en Tenerife, mentres que en Gran Canària era conegut com coderno.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sideroxylon canariense T. Leyens, Lobin & A. Sants». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 28 de maig de 2022.
- ↑ «Sideroxylon canariense Leyens, Lobin & A.Sants». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 28 de maig de 2022.
- ↑ «Sideroxylon canariense Leyens, Lobin & A.Sants» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 28 de maig de 2022.
- ↑ (2005).«The genus Sideroxylon (Sapotaceae) on the Madeira, Canary Islands and Cape Vert archipelagoes».Vieraea: Folia Scientarum Biologicarum Canariensium.Cabildo Insular de Tenerife.Santa Creu de Tenerife:(33)
- 119-144.ISSN 0210-945X.Consultat el 28 de maig de 2022.
- ↑ «Real Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenroll del Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades». Bolletí Oficial de l'Estat. Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí. Consultat el 28 de maig de 2022.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 28 de maig de 2022.
- ↑ «Llei 4/2010, de 4 de juny, del Catàlec Canari d'Espècies Protegides». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 28 de maig de 2022.
- ↑ «Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora selvades». Bolletí Oficial de l'Estat. Ministeri de la Presidència, relacions en les Corts i Memòria Democràtica. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Conveni de Berna». Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Govern d'Espanya. Consultat el 28 de maig de 2022.
- ↑ (2002) «marmolán», , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 1136-1137. ISBN 84-95691-32-9.
- ↑ (2015) «marmulano», [1], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5. «marmulano, marmilán, marmolán, marmulán, mirmulán, mirmulano, murmurán. (Del port.). m. Arbre de la família de les Sapotáceas, semblat al llorer, de fins a dotze metros d'altura, tronc gros en la corfa grisa obscura, asprosa i badada, fulls lanceoladas, grans i amples, una miqueta coriáceas, vert obscures i alguna cosa lustrosas, flors blanquecinas, solitàries o agrupades cap als extrems de les branques, i fruts carnosos, negres en madurar (Sideroxilon marmulano).»
- ↑ Vera i Clavijo, José de (1866-1869). [2], Las Palmas de Gran Canària: Real Societat Econòmica d'Amics del País de Gran Canària, pp. 223.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2010) «Sideroxylon canariense Leyens, Lobin & A. Sants», Ángel Banyares (ed.). [3], Madrit: Direcció general de Conservació de la Naturalea, pp. 132-133.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sideroxylon canariense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.