Sidi Abdeselam del Behar

Sidi Abdeselam del Behar, jaciment arqueològic fenicio enclavado a poca distància de la desembocadura del Riu Martín, també cridat Guad-el-Jelú i riu Tetuán, corre de sur a nort entre dos cordilleres, pansa a l'oest de la ciutat de Tetuán i desemboca en el Mar Mediterrànea, prop del Veta Negra.

Els primers sondejos varen ser realisats en l'estiu de 1952, pel Servici Arqueològic del Protectorat Espanyol en Marroc en sèu en Tetuán. El criteri utilisat per a l'exploració, segons Miquel Tarradell, director del Servici Arqueològic des de 1948 fins a 1955, es va fer aplicant les experiències adquirides en atres territoris africans, que varen ser sistematisades per Pierre Cintes.

La disposició és la típica de les factories comercials fenicias. Tarradell situa l'emplaçament damunt d'un morabito musulmà dedicat a este santón que dona nom al jaciment, en una costa escarpada i peñascosa, d'uns 11 quilómetros d'ample, que en la seua part suroest s'eleva a 166 metros d'altura formant una atra escarpadura. Entre abdós elevació s'estén una plaja arenenca que dibuixa una llaugera curva, en la qual desemboquen dos rieres, un a l'est de Tabarca i un atre al centre de la mateixa plaja. La terra que està unida a la plaja s'alça per quebrades fins al Veta Negra, situat a 25 km al noroest de l'Illa de Tabarca.

Estratigrafia

Nivell I: Terra superficial moderna. Nivell II: nivell molt més dens, en final en destrucció violenta. Material: ceràmica tipo campaniense junt en restants de ánforas i vasijas grans, algunes monedes de reis mauritanos anepigráficas, molts moluscs i closques de múrex. Estructures: numeroses construccions de parets sòlides i ben llaurades. Cronologia: segons Tarradell, finals de el III o principis de el II a. C. en dates anteriors a l'época romana ya que no es troba cap material que signifique contacte en el món llatí. Nivell III: nivell antic, primer establiment, consistix en una capa depositada sobre l'arena de la plaja. Sense restants constructius. Material: ceràmica d'aspecte prehistòric, ceràmica fenicia (vasijas a torne, sense decoració), ceràmica en barniz roig, en menor número. Cronologia: segons Tarradell, sigles V a. C. a el III a. C., encara que en Marroc Púnico, diu que hi ha paralelismes en nivells antics de Lixus. Nivell IV: Arena estèril.

Bibliografia

• López Pardo, F. (1996) Els enclavaments fenicios en l'Àfrica nort-occidental: del model de les escales nàutiques al de colonisació en implicacions productives en Gerión 14. Madrit: Departament de Història Antiga d'Universitat Complutense.
• Tarradell, M. (1953) Tres notes sobre Arqueologia púnica del nort d'Àfrica en Archiu Espanyol d'Arqueologia. ORD semestre, pp. 161-168.
• Tarradell, M. (1960) Marroc Púnico. Història de Marroc. Tetuán.
• Enciclopèdia Universal Ilustrada Europeu-Americana. Fills de J. Espasa editors. Barcelona, 1926.