Sifón (espeleología)
.svg){kind=link}
En espeleología un sifón és una massa d'aigua present en una depressió dins d'una galeria d'una cova, que deixa el passage completament o parcialment sumergit baix l'aigua, fent impossible el seu pas sense sumergir-se.[1]
Pot ser estàtic, sense fluix cap a dins o cap a fòra, o actiu, en fluix continu. Els estàtics també poden conectar-se baix l'aigua a un de corrent actiu. Quan és curt en llongitut, un sifón pot cridar-se sifonillo, no obstant açò també pot referir-se a una secció o passage en algun espai d'aire (mínim) sobre l'aigua.
Depenent de factors hidrològics específics d'una cova (com la marees, canvis en el cabal d'un riu subterràneu o la relació en el nivell freàtic local), els sifones poden fluctuar en el nivell de l'aigua i la profunditat (i a voltes en la llongitut, per la forma del passage adjacent). També poden funcionar com a emissari temporal d'una corrent d'aigua subterrànea despuix de pluges.[2]
Tipos
[editar | editar còdic]- Sifón sumergit – Per a emfatisar que està completament baixe l'aigua.
- Pas sifonante – Si el nivell de l'aigua pot variar, a voltes permetent el pas sense bucege.
- Sifón impracticable – Quan no es pot travessar sense equip especialisat.
- Sifón drenado – Si l'aigua ha baixat i deixa un passage obert.
- Pas sifonante curt – Si el nivell de l'aigua varia i a voltes és transitable sense bucege.
- Sifón somero – Si no és molt profunt i es pot creuar en una breu immersió.
- Sifón penjat – si es troba clarament per damunt de la zona freàtica.
- Sifón freàtic – Es forma cuando una galeria descendix completament per baix de la capa freàtica.
- Sifón ascendent – Si va «aigües dalt» i es necessita bucejar cap a una cota més alta, i sifón descendent, si va «aigües avall» i es buceja cap a una cota més baixa.
- Es pot distinguir entre sifones permanents, en els que l'aigua està present constantment, i sifones intermitents, que solament s'omplin quan el nivell de l'aigua és alt o se seca en certes époques de l'any.
Les parts de la cova que tenen relativament poc espai entre la superfície de l'aigua i el sostre de la cova a voltes es denominen semisifones.
Si el pas de la cova continua per baix de la superfície de l'aigua al final de l'àrea coneguda plena d'aire, també es denomina sifón final. Esta atribució pot quedar obsoleta frut de futures investigacions, tan pronte com (per eixemple) una desviació recent descoberta o una immersió revelen un àrea posterior d'espai ple d'aire sobre la superfície de l'aigua.
Els sifones en elevació sinusoidal es caracterisen per una acumulació de sediment gros en el tram descendent i de sediment fi en l'ascendent.
Exploració
[editar | editar còdic]
Un sifón és un obstàcul especialment perillós de creuar en espeleología, ya que no permet predir la presència d'aire a l'atre costat ni el temps necessari per a creuar-ho.
Per lo tant, és necessari prendre precaucions específiques; en particular: us de trages de bucege, fil d'Ariadna i allumenament impermeable.[3]
Bucege
[editar | editar còdic]
Els sifones curts es poden passar simplement contenint la respiració mentres s'alvança a través de la secció sumergida (per eixemple, el sifón n° 1 en la cova Swildon's Hole).[4] Açò es coneix com «bucege lliure» i solament es pot intentar si se sap que el sifón és curt i no és tècnicament difícil (per eixemple, estret o que requerix navegació). Els pous més llarcs i tècnicament més difícils solament es poden superar per mig d'espeleobuceo (com va ocórrer repetidament en l'exploració de la cova de Voronia).
Drenage
[editar | editar còdic]
Quan siga pràctic, també es poden drenar utilisant gavetes, bombes o sifones. Per a bombejar l'aigua es necessita que el fluix d'aigua que entra siga menor que la velocitat a la que la bomba ho buida, aixina com un lloc adequat per a arreplegar l'aigua buidada. Els sifones ascendents s'han buidat en èxit utilisant mànegues per a extraure l'aigua d'ells, com en el de la cova de Dersios durant l'exploració de 2005. L'aigua va ser enviada més profundament a la dolina, i els sifones buidats varen revelar un passage verge darrere d'ells. En 2002, durant un rescat realisat més allà d'un sifón descendent en la cova de Sarkhos, es va bombejar aigua ric dalt cap a una presa construïda uns metros per damunt del pas inundat.
Alguns manuals també mencionen l'us d'explosius o atres formes de força per a buidar-los, pero el dany ecològic causat al fràgil entorn de la cova generalment descarta l'us de tals métodos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (10 May 2019) Culver (ed.). Encyclopedia of Caves, Elsevier Science. ISBN 9780128141250.
- ↑ «sifón | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-03-17.
- ↑ «Sump Diving». www.ocda.org. Consultat el 2025-03-17.
- ↑ «Swildon’s Hole – Through Sump 1 & Beyond – Berkeley Square Barbarian» (en en-gb). Consultat el 2025-03-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sifón (espeleología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.