Sigma aditividad
En matemàtiques, aditividad (específicament aditividad finita) i sigma aditividad (també cridada aditividad contable) d'una funció (a sovint una mida) definida en els subconjunts d'un conjunt dau, són abstracció de cóm se sumen propietats intuïtives de mida (llongitut, àrea, volum) d'un conjunt quàn es consideren objectes múltiples. Aditividad és una condició més dèbil que σ-aditividad, i σ-aditividad implica aditividad.
Funcions aditivas
[editar | editar còdic]Siga un àlgebra de conjunts i siga una funció (vore recta real estesa).
La funció es diu aditiva o aditiva finita si quan i són conjunts disjuntos en , es té:
Una conseqüència d'açò és que una funció aditiva no pot prendre els valors ni , puix l'expressió no està definida.
Es pot provar per inducció que per a qualsevol colecció finita de conjunts disjuntos , una funció aditiva satisfà:
.
Funcions σ-aditivas
[editar | editar còdic]Siga una σ-àlgebra de conjunts i siga una funció.
La funció es diu σ-aditiva o aditiva numerable si quan és una successió de conjunts disjuntos dos a dos, es té:
.
Qualsevol funció σ-aditiva és aditiva pero no viceversa.
Vore també
[editar | editar còdic]- mida firmada
- mida (matemàtiques)
- mapa aditiu
- funció subaditiva
- mida σ-finita
- Teorema de Hahn-Kolmogorov
- τ-aditividad
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sigma aditividad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.