Simetria CPT

La simetria CPT és un principi fonamental d'invariancia o simetria de les lleis físicas que establix que baixe transformacions simultànees que involucren l'inversió de la càrrega elèctrica, la paritat i el sentit del temps les equacions d'evolució temporal d'un procés físic i les d'un procés anàlec en que:

1. Conjugació de càrrega (C).Totes les partícules se substituïxen pels seus corresponents antipartículas.
2. Inversió de paritat (P). S'invertix la paritat espacial de procés (açò té que vore en l'intercanvi de dreta i esquerra, i en el canvi en el espin de les partícules).
3. Inversió temporal (T). S'invertix el sentit del temps.

són invariantes i vénen descrits per les mateixes equacions i tiren els mateixos resultats. Este últim resultat es coneix com a teorema CPT que afirma que tota teoria quàntica de camps local que present covariancia de Lorentz i venja definida per un Hamiltoniano hermítico, és invariante baix una transformació CPT.

Història

Les investigacions a fi dels anys 1950 varen revelar la violació de la simetria P per alguns fenomens que impliquen camps de la força nuclear dèbil, i hi ha violacions ben conegudes de la simetria C i T també. Per un temps curt, la simetria combinada CP es va creure preservada per tots els fenomens físics, pero es va trobar, més alvance, que també era violada. Hi ha una teorema que deriva la preservació de la simetria CPT per a tots els fenomens físics si s'assumix la correcció de les lleis de la mecànica quàntica. Més concretament, la teorema CPT establix que qualsevol teoria de camp quàntic local invariante de Lorentz en un hamiltoniano hermitiano deu tindre simetria CPT. Esta simetria es reconeix com una propietat fonamental de les lleis físiques.

Referències

• Asimov, Isaac (2005). L'electró és esquerrer i atres ensajos científics, Aliança. ISBN 8420677310.