Sincrociclotrón
_04.jpg){kind=link}
Un sincrociclotrón és una versió millorada del ciclotrón, per esta raó també es coneix baix el nom de "ciclotrón sincronisat". La raó d'este invent és que, per raons que atañer a Teoria de la Relativitat, l'energia d'un ion en un ciclotrón no pot alcançar valors majors als 12MeV (megaelectronvoltios). Entre atres coses es deu a que la massa d'un cos tendix a aumentar a mida que aumenta la seua velocitat (solament apreciable quan la velocitat és aproximadament un 10% menor que la velocitat de la llum). En accelerar una partícula en el ciclotrón, esta adquirix altes velocitats i la seua massa comença a aumentar. Com es pot deduir de l'expressió del periodo del moviment realisat dins del ciclotrón per una partícula: T = 2πm/Bq, en aumentar la massa de la mateixa, el periodo també aumenta. Esta variació en el periodo trenca el sincronisme en el qual la partícula es mou i per tant pot ser que ingresse en alguna de les cambra metàliques del ciclotrón en camp elèctric en sentit contrari al moviment, deixant aixina de transferir-se-li energia al ion accelerat.
Este "problema" es corrig en el sincrociclotrón per mig d'un sistema automàtic que varia el periodo del camp elèctric alternante amprat per a transferir energia a les partícules, de manera que siga sempre igual al periodo del moviment dels ions accelerats.
Antecedents
[editar | editar còdic]Ernest Lawrence, Edwin Mattison McMillan i atres membres del seu grup varen transformar el ciclotrón de Berkeley que havia segut posat en marcha pel mateix equip en 1931 en un sincrociclotrón en 1946. Este aparat va aplegar a accelerar protones fins a 740 MeV i ions d'Heli a 920 MeV.[1] El Phasotron, un sincrociclotrón per a electrons construït per Veksler en Dubná, Rússia, va alcançar els 10 GeV.
En Berkeley, en l'any 1948 es va instalar un sincrociclotrón que accelerava partícules α fins a un energia de 400 MeV (en certes modificacions es va poder conseguir valors de 730 MeV.). Este aparat medix casi 5 metros de diàmetro. César Lattes va conseguir en este sincrociclotrón produir la posada π (o pion, partícula elemental de la matèria) artificialment, en bombardejar diverses substàncies en partícules α.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1980) «Early history of particle accelerators», L. Marton i Claire Marton (ed.). Advances in Electronics and Electron Physics (en anglés), Academic Press. ISBN 0120146509, 9780120146505.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sincrociclotrón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.