Sinivalí
Sinivalí és una antiga deesa védica. Es menciona per primera volta en dos himnes del Rig-veda (el primer text de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.).[1][2]
Nom
[editar | editar còdic]- senseīvālī, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
- सिनिवाली, en escritura devanagari del sánscrito.
- Pronunciació: /sinivalí/.[1]
- Etimologia: d'orige dubtós.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]En el Rig-veda 2.32.7 li la descriu com d'amples caderes, braços graciosos, dits agradables, i es diu que presidix la fecunditat i el part fàcil.[1][3]
Li l'invoca junt en atres deeses: Sárasuati, Gungu, Raka, Indrani i Varunani.[4]
En el himne 10.184.2 del Rig-veda li l'invoca junt en Sárasuati per a que l'embrió s'adherixca a l'úter.[5]
Posteriorment, en el Átharva-veda (de principis del I mileni a. C.) li la crida «esposa de Visnú» (que en eixa época era a penes un deu secundari).[1][6]
En texts posteriors, és la deidad que presidix el dia en que la lluna nova s'alça en una vora visible (aixina com la deesa Raka és la que presidix el primer dia de lluna plena).[1]
En el Majábharata (sigle II a. C.) es nomena una Sinivalí que és filla del sabio Anguiras.[1]
En el Markandeia-purana es nomena un riu Sinivalí.[1]
I finalment en el Bhágavat-purana (sigle XI d. C. és l'esposa de Dhatri i mare de Darsha.[1]
Segons lexicógrafos ―tals com Amara Sinja, Jalaiuda, Jema Chandra―, Sinivalí és un nom de la deesa Durga.[1]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Vore l'entrada Senseīvālī́, que es troba en la mitat de la primera columna de la pág. 1217 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ David Kinsley: Hindu goddesses: visions of the divine faminine in the hindu religious tradition. [1987]. Nova Delhi: Motilal Banarsidass, 2005. ISBN 81-208-0394-9. Pág. 15.
- ↑ The hymns of the Ṛgveda. Traduït per Ralph Thomas Hotchkin Griffith, i Jagdish Lal Shastri
- ↑ P. K. Agrawala: Goddessess [sic] in Ancient Índia, capítul «Goddesses in the Later Vedic Evolution» (pág. 103). Nova Delhi: Abhinav Publications, 1984.
- ↑ Wendy Doniger O’Flaherty: The Rig Veda: an anthology. Nova Delhi: Penguin Books, 2000. ISBN 0-14-044402-5. Pág. 291.
- ↑ AncientVoice.wikidot.com (mencions a Sinivalí en el Átharva-veda.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinivalí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.