I mileni a. C.

I mileni a. C.

Milenis:	II mileni a. C. • I mileni a. C. • I mileni
Sigles:	[[sigle X a. C.|X]] • [[sigle IX a. C.|IX]] • [[sigle VIII a. C.|VIII a. C.]] • [[sigle VII a. C.|VII]] • [[sigle VI a. C.|VI]] • [[sigle V a. C.|V]] • [[sigle IV a. C.|IV]] • [[sigle III a. C.|III]] • [[sigle II a. C.|II]] • [[sigle I a. C.|I]]

De dalt avall;el Partenón, un antic temple grec; Aristóteles, filòsof grec; Buda Gautama, fundador del Budisme; Guerres d'Alejandro Magne varen durar des de 336 a. C. fins al 323 a. C.; Lletres del Alfabet grec; persones treballant durant l'Edat del Ferro; el dictador romà, Juliol César és assessinat pel Senat Romà en el 44 a. C. (De fondo: un mural de l'Imperi Assiri)

El I mileni a. C. va començar el 1 de giner de 1000 a. C. i va terminar el 31 de decembre del 1 a. C.

Este periodo coincidix en la finalitat de l'Edat del Ferro en el Vell Món.

Acontenyiments rellevants

• 1085 a 715 a. C.: (dates aproximades) entre este temps va ser el Tercer periodo intermig en Egipte, dinasties XXI a XXIV.
• Israel: ascens i decadència del regne d'Israel. Regnats de David i Salomón.
• 1000 a 800 a. C.: (dates aproximades) en el Perú, la cultura Chavín de Huántar aplega al seu apogeu.
• 971 a 929 a. C.: el rei hebreu Salomón construïx el seu famós temple.
• 897 a. C.: Fundació del Estat Qin en China.
• 814 a. C.: en la zona de Tunis es funda Cartago.
• 800: els assiris: s'estenen cap al sur de l'Índia.
• 776 a. C.: Primers Jocs Olímpics de l'Antiguetat.
• 771 a. C.: Caiguda de l'orde feudal Zhou en China. Inicia el Periodo de Primaveres i Autumnes.
• 753 a. C.: en Itàlia, fundació de Roma.
• 722-705 a. C.: el rei assiri Sargón II derrota als medos.

• 721 a. C.: els assiris conquisten Samaria (Israel).
• 701 a C: Deyoces unifica als pobles medos en Iran.
• 700 a. C.: en Egipte s'ampra l'escritura hierática per als texts sagrats i la demótica per als comuns.
• Mediats del [[sigle VII a. C.|VII]]: Coleo de Samos creua l'estret de Gibraltar i aplega al regne de Tartessos.
• 700 a. C..: Aquémenes es convertix en el primer Sah d'Iran.
• 664 a. C. - 332 a. C. (dates aproximades): Imperi tardà en Egipte, dinasties XXV a XXXI.
• 640 a. C.: en Asiria, el rei Asurbanipal mana organisar la gran biblioteca de Nínive, en més de 22 000 tablillas d'argila.
• 654 a. C.: els cartagineses funden Ebyssos (Eivissa).
• 625-604 a. C.: Nabopolasar funda el nou Imperi babilònic.
• 614 a. C.: Babilonia destruïx les ciutats asirias d'Assur, Nínive (612 a. C.) i Jarrán (608 a. C.). Llavors Babilonia es va fer independent.
• 586 a. C.: Nabucodonosor II destruïx Jerusalem (Judá).
• 550 a. C.: Ciro el Gran establix el Primer Imperi Persa (Iran).
• 550 a. C.: en l'Índia sorgix el budisme.
• En Grècia, Dracón decreta lleis noves, la severitat de les quals ha donat lloc al terme draconiano.
• 570 a 490 a. C.: Vida del filòsof chinenc Lao-Tsé. Va fundar el taoisme, les doctrines del qual va expondre en el Tao Tê-King (o Llibre de la Via i de la Virtut).
• 563 a 486 a. C.: Vida de Siddharta Gautama, fundador del budisme i més vesprada conegut com Buda ("l'allumenat"). Durant 45 anys va recórrer l'Índia duent la seua doctrina.
• 551 a 479 a. C.: Vida del filòsof chinenc Confucio. Les seues ensenyances, compiladas en Analectas, incorporen els principis de la virtut, humanitat, respecte per l'ensenyança i reciprocitat.
• 549 a. C.: en Pèrsia (Iran) cau l'Imperi medo
• 540 a 475 a. C.: Vida del filòsof grec Heráclito. Considerava que el món es trobava en un estat constant de canvi. Va introduir la noció de "ser" i el concepte de "devindre".
• 539 a. C.: Ciro, rei dels perses, invadix Babilonia, derrota a Nabonido i permet que els judeus tornen a Jerusalem (Israel).
• 538-486 a. C.: Darío I dividix el seu Imperi en 23 circumscripcions, al front de cada una posa un sátrapa.
• 538-528 a. C.: en Atenes (Grècia), Pisístrato instaura la tirania.
• 535 a. C.: una coalició d'etruscs i cartagineses venç als grecs en Alalia (Còrsega).
• 525 a. C.: en Índia, el religiós Majavira crea el jainisme.

• 525 a 456 a. C.: Vida del dramaturc grec Esquilo. Va alternar el diàlec en la part lírica, va fixar el vestuari dels actors i va concedir gran importància al cor. Autor de la Orestíada, trilogia tràgica composta per Agamenón, Coéforas i Euménides.
• 521 a 486 a. C.: Regnat de Darío I en Pèrsia. Va reorganisar l'Imperi en la creació de satrapías i va implantar la capital en Susa. Anexionó Tracia i Macedònia.
• 515 a 440 a. C.: Vida del pensador grec Parménides, el primer en elaborar un método filosòfic. Només es conserven els fragments del poema didàctic Sobre la naturalea.
• 508 a. C.: es establix la Democràcia en Atenes.
• En el mar Mediterrànea, s'expandixen els fenicios i els grecs.
• 500 - 428 a. C.: Vida del pensador grec Anaxágoras. Va explicar l'orige del Univers de forma evolucionista i va aplegar a conclusions molt exactes de la llum i els eclipses de Sol i Lluna.
• 475 a. C.: en China inicia el Periodo de Regnes Combatents.
• 469 - 399 a. C.: Vida de Sócrates, creador de la mayéutica. El principi socrático "coneix-te a tu mateixa" va ser de gran influència en el història posterior del pensament. Precursor de Platón i Aristóteles.
• 460 - 377 a. C.: Vida del mege grec Hipócrates, considerat el pare de la medicina. El seu aporte principal és la consideració del cos com un tot, l'observació meticulosa i l'estudi de l'història clínica dels malalts.
• 448 - 380 a. C.: Vida d'Aristófanes, poeta satíric grec, representant de la comèdia antiga. De les seues obres destaquen Els cavallers, Els núvols, Lisístrata i Les granotes.
• 430 - 350 a. C.: Vida de Jenofonte, historiador, militar i filòsof grec, discípul de Sócrates. Comandant de l'eixèrcit mercenari al servici de Ciro el Jove de Pèrsia, despuix de la mort d'est va dirigir la "Retirada dels dèu mil", que narra en Anábasis.
• 428 - 347 a. C.: Vida del filòsof grec Platón, discípul de Sócrates. Funda (c. 387 a. C.) la seua escola en els jardins dedicats a el héroe Academo, d'a on va sorgir la denominació d'Acadèmia. Les seues tesis, que varen marcar les concepcions mentals d'Occident, les va expondre, fonamentalment, per mig del mit de la caverna en La República.
• 403 - 221 a. C.: La Dinastia Zhou (o Chou) entra en un periodo de decadència a causa de l'incapacitat dels seus governants per a llegitimar el seu poder. Este periodo es caracterisa per l'anarquia interestatal en tot el territori chinenc.
• 400 a. C.:
  • En Cartago, auge del Imperi Cartaginés.
  • En Grècia succeïx el Sigle d'Or de Pericles, i les Guerres del Peloponeso. Periodo clàssic dins del art grec.
  • Els celtes acaben en la dominació etrusca. Ocupen, saquegen i destruïxen Roma.

• 373 a 287 a. C.: Vida del filòsof grec Teofrasto. Les seues obres Història de les plantes i Etiologia de les plantes, varen constituir el primer tractat complet de botànica.
• 341 a 270 a. C.: Vida d'Epicuro. Conegut com el "filòsof del jardí", el seu pensament fa de les sensacions el criteri del coneiximent i de la moral.
• 336 a 323 a. C.: Govern d'Alejandro Magne. Conquistes d'Egipte (332 a. C.) i Pèrsia (330 a. C.).
• 323 a. C.: El 10 o 13 de juny fallix Alejandro Magne i inicia el Periodo helenístico.
• Hegemonia Grega en Occident.
• 305 a. C.: en Egipte s'establix la Dinastia Ptolemaica despuix de la desaparició de l'imperi d'Alejandro Magne.
• 323-185 a. C.: en Índia governa l'Imperi Mauria.
• 323-30 a. C.: Despuix de la mort d'Alejandro, la Dinastia Tolemaica o Lágida governa Egipte. És fundada per Tolomeo I Sóter; el seu últim representant és Cleopatra VII.
• 275 a. C.: Roma conquista la península itálica, ligures, etruscs, italiotas, grecs, fenicios, vénetos i gals.
• 264-241 a. C.: Roma inicia les Guerres púnicas.
• 250 a. C.: en Pérgamo els turcs inventen el pergamí com a substitut del papir (l'importació del qual havien prohibit els Tolomeos egipcíacs).
• 221 a. C.: Unificació de China baix la Dinastia Qin. Inicia la construcció de la Gran Muralla. Començ del Periodo Imperial, que durarà fins al 1912 d. C..
• 202 a. C.: en China s'establix la Dinastia Han.
• 146 a. C.: Roma finalisa l'última guerra púnica, destrucció de Cartago. Inicia l'expansió en el nort d'Àfrica i sur de Hispania.
• 140 al 87 a. C.: L'emperador de China Wudi inclou en l'administració imperial la participació dels legistas confucianos, d'a on va provindre la poderosa classe dels mandarines. Amplia els territoris imperials al anexionar Manchuria, Coreja i Mongòlia, i assegura la Ruta de la Seda, que unix la capital en el Mediterràneu oriental.
• 63 a. C.: Roma termina la conquista d'Àsia Menor.
• 58-51 a. C.: Juliol César conquista les Galias.
• 44 a. C.: El 15 de març és assessinat Juliol César, propiciant una nova Guerra civil en Roma. Es reconeix a Cayo Octavio com heredéro de César.
• 31 a. C.: Batalla de Accio entre Marco Antonio i Octavio César, en victòria d'este últim.
• 30 a. C.: suïcidi de Cleopatra VII i fi del milenari Regne d'Egipte.
• 27 a. C.: el 16 de giner, Octavio César és nomenat Augusto i es convertix en el primer Emperador de Roma.
• 26-19 a. C.: Roma termina la conquista de Hispania.

• 7 a. C.: Naiximent de Jesucristo segons càlculs moderns.
• Per a descriure la península ibèrica Estrabón, que no la va visitar, copia els treballs de Posidonio.
• En l'Índia conviuen l'Imperi Mauria, la cultura de la ceràmica grisa pintada i la cultura de la ceràmica polida negra nortenya.

Persones rellevants

• Hiram (968-935 a. C.), rei de Fenicia.
• Salomón (973-933 a. C.), últim rei d'Israel.
• Sheshonq I (945-924 a. C.), d'orige libio, es va fer en el poder en Bubastis.
• Medixques (750 a. C.), rei de Frigia (en els Balcans).
• Giges de Lidia (680-652 a. C.), rei de Brega.
• Argantonio (h. 670-550 a. C.) últim rei tartésico,
• Asurbanipal (668-626 a. C.): gran creador de l'Imperi assiri.
• Psamético I (663-609 a. C.): va expulsar als assiris d'Egipte i rehízo l'unitat del país.
• Solón (640-559 a. C.): va procedir a una reforma constitucional en Atenes (Grècia). Va ser el verdader fundador de l'estat ateniense (polis).
• Necao I (609-595 a. C.) d'Egipte ordena la construcció d'un canal entre el Nilo i el mar Rojo.
• Nabucodonosor II (604-561 a. C.): va conquistar Jerusalem, va sometre als rebels de Síria i Judá.
• Ciro el Gran (600-529 a. C.), rei d'els perses.
• Apries (589-570 a. C.), rei d'Egipte.
• Amosis II (570-526 a. C.), faraó d'Egipte.
• Lao Tse (570-490 a. C.), filòsof chinenc.
• Creso (563-546 a. C.), rei de Brega.
• Nabónido (555-538 a. C.): últim rei de Babilonia.
• Confucio (551-479 a. C.), filòsof chinenc.
• Buda (550 a. C.), religiós hindú.
• Sófocles (495-406 a. C.), escritor grec.
• Pericles (494-429 a. C.), rei d'Atenes.
• Jerjes I (485-465 a. C.), rei de Pèrsia; va ser assessinat en el seu palau.
• Sócrates (469-399 a. C.), filòsof grec.
• Artajerjes I (465-425 a. C.) restaura la teocràcia en Pèrsia.
• Mozi (479-372 a. C.), filòsof chinenc.
• Platón (c. 427 a. C./428 a. C. – 347 a. C.), Filòsof grec.
• Marco Furio Camilo (424-364 a. C.), militar que va derrotar als celtes.
• Epaminondas (418-362 a. C.), militar tebano que va derrotar als espartanos en la batalla de Leuctra (371 a. C.)
• Timoleón (410-337 a. C.), la constitució que ell va crear va provocar friccions en el llogaret de Siracusa (Sicília).
• Amirteo (404-399 a. C.), rei d'Egipte.
• Amintas III (393-370 a. C.), rei de Macedònia.
• Aristóteles (384-322 a. C.), filòsof grec que va educar al rei Alejandro Magne.
• Antígono (382-301 a. C.), rei de Pèrsia.
• Filipo II (382-336 a. C.), rei de Macedònia.
• Nectanebo I (371-361 a. C.), rei d'Egipte.
• Teos (361-359 a. C.), primer faraó egipcíac que va falcar moneda.
• Agatocles (361-289 a. C.), rei de Sicília.

• Nectanebo II (360-343 a. C.), va anar l'últim faraó indígena egipcíac, va tindre que refugiar-se en Pèrsia.
• Alejandro Magne (356-325 a. C.), conquistador macedonio.
• Seleuco I Nikátor (355-280 a. C.), rei de Pèrsia.
• Timeo de Tauromenio (352-256 a. C.), historiador grec.
• Darío III (336-330 a. C.) últim gran rei persa. Va ser assessinat per un sátrapa.
• Chandragupta (340-298 a. C.), rei d'Índia que capitaneó l'insurrecció contra Alejandro Magne.
• Pirro (319-272 a. C.), rei d'Epiro (Grècia).
• Tolomeo (305-285 a. C.), general egipcíac d'Alejandro Magne.
• Arquímedes (287-212 a. C.), inventor grec.
• Asoka (276-232 a. C.), rei de l'Índia, que va unificar el país. Va instalar la capital en Pataliputra.
• Marque Claudio Marcelo (270-208 a. C.) conquista Siracusa (Sicília).
• Plauto (254-184 a. C.), dramaturc romà. Va introduir la cançó i la dansa a la nova comèdia grega. Obres: Amfitrió, Casina, Els presoners, El soldat fanfarrón i La venda dels asno, entre unes atres.
• Qin Shi Huang, rei de l'estat chinenc de Qin del 247 a. C. fins al 221 a. C. i primer emperador d'una China unificada (221-210 a. C.)
• Aníbal (247-183 a. C.), rei de Cartago.
• Antíoco III (242-187 a. C.), monarca seléucida (Síria).
• Catón el Censor (234-149 a. C.), romà.
• Paulo Emilio (230-160 a. C. general i polític romà que va derrotar al rei Perseo de Macedònia en la batalla de Pidna (168 a. C.).
• Perseo (212-168 a. C.), últim rei de Macedònia.
• Ptolomeo V (205-181 a. C.), rei d'Egipte.
• Polibio (200-125 a. C.), grec.
• Publio Cornelio Escipión Emiliano (185-129 a. C.), romà.
• Tiberio Sempronio Graco (162-133 a. C.), romà, va fer una reforma agrària.
• Lucio Cornelio Sila (138-78 a. C.), dictador romà, representant de l'oligarquia senatorial.
• Mitrídates VI Eupator (132-63 a. C.), asiàtic enemic de Roma.
• Marco Licinio Craso (115-53 a. C.), romà component del Primer Triumvirat.
• Lucio Sergio Catilina (109-62 a. C.), orador romà que provoca un colp d'Estat.
• Marque Tuli Cicerón (106-43 a. C.).
• Cneo Pompeyo Magne (106-48 a. C.), component del Primer Triumvirat, que convertix a Síria en una província romana.
• Cayo Juliol César (100-44 a. C.), component del Primer Triumvirat.
• Marco Antonio (83-30 a. C.), component del Segon Triumvirat.
• Cleopatra VII (69-30 a. C.), última faraó d'Egipte.
• César Augusto (63 a. C. – 14 d. C), fundador de l'Imperi Romà.
• Estrabón (63 a. C. – 19 d. C.), escritor grec.