Siq

Siq

El Siq (àrap السيق, transliterado al-Sīq, transcrito as-Sīq) és l'entrada principial a l'antiga ciutat de Petra, en el sur de Jordània. L'estret desfiladero (aplegant a un mínim de 3 metros en alguns punts) serpentea a lo llarc d'1,2 km per a desembocar en les ruïnes més elaborades de Petra, el mausoleu real conegut com Al Khazneh (el Tesor). La vall en el que s'emplaça Siq es coneix com Bab as-Sīq (Pas al Siq).

A diferència d'uns atres canons de recalat, com el canó de l'Antílop, formats directament per l'erosió de l'aigua, El Siq és una falla natural originada per forces tectónicas. Seria més tarde quan el canó es va erosionar per l'aigua. Les parets del Siq tenen una altura d'entre 91 i 182 m d'altura.

L'entrada al Siq conté una enorme presa, reconstruïda en 1963 i novament en 1991, dissenyada per a tancar la desembocadura del Siq i desviar les aigües del Wadi Musa. L'assut és una fidel reconstrucció de la que varen fer els nabateos per a controlar el Wadi Musa entre el I i el I. L'entrada encara conserva els restants d'un arc monumental, del com només els dos pilars i algunes pedres tallades de l'arc han sobrevixcut. L'arc es va derrocar en 1896 despuix d'un terremot, pero el seu aspecte és conegut gràcies a les litografia de Matthew Boulby i David Roberts.

L'arc, destruït per un terremot en 1896, dibuixat en 1839; ilustració de Terra Santa, Síria, Idumea, Aràbia, Egipte i Nubia.

El Siq era utilisat en l'antiguetat com l'entrada principal de les caravanes a Petra. A lo llarc de les dos parets de la fissura es poden trobar una série de casetes commemoratives que contenen betilos, lo que sugerix que El Siq era sagrat per al poble nabateo. En 1998, un grup d'estàtues varen ser descoberts durant l'excavació que es va portar a terme per a baixar el nivell de la carretera en més de dos metros. Encara que la part superior està molt erosionada, encara és possible reconéixer les figures de dos comerciants, cada u d'ells en dos camellos. Les figures tenen casi el doble del tamany natural.

A lo llarc del Siq hi ha també algunes cambres subterrànees, la funció de les quals no està aclarida. La possibilitat de que eren tombes s'ha descartat, pero als arqueòlecs els resulta difícil creure que foren vivendes. La teoria que conta en més consens és que en elles s'estajaven els guàrdies que defenien l'entrada principal de Petra.