Siri (1883)

El Siri era un transatlàntic italià que va naufragar front a les costes del veta de Pals (Cartagena, Regió de Múrcia, Espanya) en l'any 1906, donant lloc a una gran cantitat de víctimes mortals.

Història

El vapor va ser construït en Glasgow (Regne Unit), en les drassanes de Plantilla:Ill, per a la naviera Navigazione Generale Italiana, i va ser botat el 26 de març de 1883.^[1] Va eixir del port de Glasgow el 19 de juny de 1883 per a aplegar a Gènova el 27 de juny i realisar el primer dels seus 135 viages trasatlánticos el 15 de juliol del mateix any.^[2] El Siri cobria la ruta Gènova-Buenos Aires, en escala en Barcelona, Càdis, Canàries, Veta Verda, Riu de Janeiro, Sants i Montevideo. En els seus viages, va transportar a gran cantitat d'emigrants europeus cap a Amèrica.^[3]

Naufragi

El buc, capitaneado per Giuseppe Piccone, va salpar de Gènova el 2 d'agost de 1906 en destí a Brasil, Uruguay i Argentina, en escales previstes en Barcelona i Càdis.^[4]

El 4 d'agost, el barco va passar front a les costes de la veta de Pals. En este punt de la costa, el promontori de la veta se sumergix en l'aigua i continua linealment fins a resorgir en les illes Formigues. La profunditat de l'aigua en tota esta llínea pot aplegar a ser molt escassa, aplegant en algunes zones, denominades baixos, a uns tres o quatre metros. Totes les rutes marítimes de l'época vorejaven les illes per a evitar el perill d'estos baixos, a causa dels quals ya s'havien produït atres naufragis, com el del Nord-America (1883) i el del Minerva (1899).^[5]^[6]^[7] Per un atre costat, sobre la veta de Pals s'havia construït en 1864 un gran far que avisava del perill d'esta costa. Per això, en el seu moment, va ser inexplicable que el capità del barco prenguera la decisió de dirigir la ruta del barco entre la veta i les illes, encara que posteriorment es va descobrir que el capità embarcava passage de forma illegal,^[4] com era habitual en l'época.^[5] Despuix de tocar en Barcelona, el Siri va fondejar front a Alzira i tenia previst embarcar més emigrants en Àguiles, Almeria i Màlaga.^[4]

A les 16:00 hores el barco va sofrir un fort impacte en chocar en el "baix de fòra" i va quedar varat sobre el mateix, en la proa elevada i escorant-se a estribor. Com a conseqüència de la colisió, es varen afonar els compartimento de popa i es va produir l'explosió de les calderes. El capità del barco i els membres de la tripulació varen ser dels primers en embarcar-se en un pot salvavides, abandonant als passagers a la seua sòrt.^[5] Ningú va organisar l'evacuació del Siri, i es va desnugar el pànic i una lluita feroç per la supervivència entre els passagers.^[8]

Des del propenc port de Veta de Pals es varen organisar per part dels peixcadors locals les tasques de salvament. Especialment reconeguda va ser la llabor de Vicente Buigues, patró del barco Jove Miguel, que va salvar a unes 400 persones, encara que també varen participar varis barcos de peixca més, coneguts localment com «llaüt».^[9]

La ciutat de Cartagena va acollir als supervivents durant varis dies, fins que se'ls va poder reubicar en distints barcos, depenent del seu destí. El trasatlántico Itàlia va partir el 13 d'agost en 310 dels nàufrecs del Siri cap a Buenos Aires, mentres que el Ravena va dur a 50 passagers cap a Brasil. Els qui varen voler tornar a Gènova ho varen fer a bordo del Orione, i els nàufrecs catalans varen tornar a Barcelona en el vapor Diana. Els malalts, per la seua banda, varen quedar atesos en els centres de salut de la ciutat fins que millorara el seu estat de salut. Finalment, la tripulació va permanéixer a bordo del Adria, atracat en el port de Cartagena.^[10]

Conseqüències

No s'ha pogut establir en exactitut el número de persones supervivents ni fallides en el naufragi. Es creu que les estimacions d'al voltant de 580 tripulants salvats i uns 240 fallits es queden curtes, al no tindre en conte als emigrants illegals que transportava el barco.^[11] Algunes de les figures conegudes de l'época que varen morir en el naufragi eren la cantant Lola Millanes Borre i l'arquebisbe de São Paulo José de Camargo Fancs. Entre els supervivents es trobaven l'arquebisbe de Pará José Marcondes Homes de Mello, el tenor d'òpera José Maristany, el doctor brasiler Eduardo Franca i el cònsul austríac en Riu de Janeiro Leopoldo Politzer.^[12]

Els restants del Siri descansen repartits a poca profunditat: la popa es troba junt a les calderes a uns 40 metros de profunditat, mentres que la proa està a uns 55 metros. Des de la declaració de la reserva marina de Veta de Pals i Illes Formigues en 1995 el bucege en la zona està restringit, requerint-se permís de la Secretaria General de Peixca per a la seua visita.

El naufragi va inspirar la creació de numeroses cançons, com el trovo El Siri, correu italià, de José María Marín,^[13] i la cançó popular italiana Il tragico naufragi della nau Siri, interpretada per Giovanna Marini i Francesco de Gregori.^[2]

Vore també

Anex:Llista de naufragis en Espanya

Referències

↑ Pérez Adán, 2005, pp. 3-4.
↑ ^2,0 ^2,1 «Il tragico naufragi del vapore Siri» (en it). Canzoni contro la guerra. Consultat el 27 de setembre de 2020.
↑ Pérez Adán, 2005, p. 4.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 «ser-el-cruel-hundmiento-del-siri-LLLA_RAZON_338414/ L'avarícia trenca el caixco: aixina va ser el cruel afonament del Siri». La Raó. Consultat el 25 de setembre de 2020.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 «El SS Siri, el Titanic del Mediterràneu». National Geographic. Consultat el 25 de setembre de 2020.
↑ Pérez Adán, 2005, p. 7.
↑ «[1]», L'Opinió de Múrcia. Consultat el 27 de setembre de 2020.
↑ Pérez Adán, 2005, p. 9.
↑ Pérez Adán, 2005, pp. 13-17.
↑ Pérez Adán, 2005, pp. 17-21.
↑ Pérez Adán, 2005, pp. 13, 18.
↑ Pérez Adán, 2005, pp. 12-13.
↑ Pérez Adán, 2005, p. 20.

Bibliografia

(2005).Cartagena Històrica.Editorial Áglaya.Cartagena:(Extra 18)ISSN 1696-991X.
Revista National Geographic Espanya, número 20 aniversari. "L'últim viage", pàgines 24-43
(2021).Malbec Edicions.

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Sirio (1883)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FOOTNOTEPérez_Adán2005{{{c}}}3-4-1] Pérez Adán, 2005, pp. 3-4.

[antiwarsongs-2] 2,0 ^2,1 «Il tragico naufragi del vapore Siri» (en it). Canzoni contro la guerra. Consultat el 27 de setembre de 2020.

[FOOTNOTEPérez_Adán2005{{{c}}}4-3] Pérez Adán, 2005, p. 4.

[larazon-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 «ser-el-cruel-hundmiento-del-siri-LLLA_RAZON_338414/ L'avarícia trenca el caixco: aixina va ser el cruel afonament del Siri». La Raó. Consultat el 25 de setembre de 2020.

[ng-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 «El SS Siri, el Titanic del Mediterràneu». National Geographic. Consultat el 25 de setembre de 2020.

[FOOTNOTEPérez_Adán2005{{{c}}}7-6] Pérez Adán, 2005, p. 7.

[7] «[1]», L'Opinió de Múrcia. Consultat el 27 de setembre de 2020.

[FOOTNOTEPérez_Adán2005{{{c}}}9-8] Pérez Adán, 2005, p. 9.

[FOOTNOTEPérez_Adán2005{{{c}}}13-17-9] Pérez Adán, 2005, pp. 13-17.

[FOOTNOTEPérez_Adán2005{{{c}}}17-21-10] Pérez Adán, 2005, pp. 17-21.

[FOOTNOTEPérez_Adán2005{{{c}}}13,_18-11] Pérez Adán, 2005, pp. 13, 18.

[FOOTNOTEPérez_Adán2005{{{c}}}12-13-12] Pérez Adán, 2005, pp. 12-13.

[FOOTNOTEPérez_Adán2005{{{c}}}20-13] Pérez Adán, 2005, p. 20.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]