Veta de Pals
La veta de Pals és un veta d'Espanya en aigües del mar Mediterrànea i una localitat que es troba en el municipi de Cartagena, en la Regió de Múrcia en Espanya.
Orográficamente, la veta forma part de les últimes estribaciones de les cordilleres Bètiques del complex nevat-filábride format per micaesquistos paleozoicos.[1]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de veta de Pals prové del llatí. De la seua rodalia al mar Menor pren el nom de palus —‘estany’ o ‘marisma’, en llatí—.[2]
Història
[editar | editar còdic]
Segons Plinio el Vell i Avieno, sobre el promontori de la veta va haver en l'antiguetat un temple consagrat a Baal Hammon, identificat després pels romans com Saturn.
En 1554, per l'intensitat dels atacs dels pirates berberiscos sobre tota la costa mediterrànea espanyola, el Rei Carlos I ordena al Concejo de Cartagena la construcció sobre el promontori d'una torre vigía en el nom de Torre de Sant Antonio.
És en l'época de Felipe II quan es mamprén l'elaboració d'un sistema complet de defensa de les costes, els responsables de les quals més directes varen ser Vespasiano de Gonzaga i el prestigiós ingenier italià Juan Bautista Antonelli, els qui, durant l'estiu de 1570, varen recórrer cuidadosadament la costa de Cartagena i varen planificar un complet sistema defensiu de la costa espanyola. El pirata més conegut en les costes de Múrcia va ser Morato Arráez.[3][4]
Com a conseqüència d'este pla de defensa, en 1578 es va terminar la torre, que tenia forma hexagonal, i es va ordenar apostar guardes la missió de la qual consistia en avistar quant abans i donar avís de la presència de les fustas, galeras i saetas enemigues. En 1862, es va iniciar la construcció de l'actual far que s'alça fins als 80 metros d'altitut sobre el nivell de la mar i 50 sobre el terreny situat en la part oriental de la veta, sobre un chicotet tossal. Es va allumenar per primera volta el 29 de giner de 1865. A lo llarc de l'història s'han produït innumerables naufragis en les costes pròximes a Veta de Pals, be per accidents o be per actes de guerra. Entre els numerosos derelictes que s'han documentat destaquen:
El 4 d'agost de 1906, un transatlàntic italià que duya immigrants a Amèrica del Sur va naufragar front al far provocant una gran cantitat de víctimes mortals; este fet és conegut com el Naufragi del Siri. Durant la Primera Guerra Mundial, el 25 de juny de 1916, el vapor SS Standfield va ser torpedeado per un submarí alemà no identificat Els dies 13 i 14 d'octubre de 1917, el submarí alemà SM U-35, al mando del Capità Lothar von Arnauld de la Perière, torpedeó i va afonar per este orde els bucs: SS Alavi, Doris, Lilla (més conegut com «Carbonero») i el SS Despina, tots ells en les proximitats de les Illa Formiga i Veta de Pals.
En la nit del 5 al 6 de març de 1938, a unes 70 millas a l'est de la veta de Pals es va lliurar la major batalla naval de la guerra civil espanyola, la batalla de la veta de Pals.
En abril de 1946, es va afonar front a les seues costes el carguero Naranjito.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mapa geològic de la Regió de Múrcia [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «La toponímia murciana, testic viu de la seua història. Robert Pocklington.».
- ↑ «Morato Arráez, el pirata que més voltes va sitiar la costa murciana». descubriendomurcia.com.
- ↑ «a-visitar2/1013-morato-arraez-va ser-el-pirata-que-mes-assalt-la-costa-de-murcia "Morato Arráez va ser el pirata que més va assaltar la costa de Múrcia"». noticieromarmenor.com.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabo de Palos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.