Sis (Cilicia)

'___protected_title_0___' (en idioma armeni: Սիս) va ser la capital del Regne armeni de Cilicia.^[1] El complex fortificado es troba al suroest de la ciutat turca moderna de Kozan, en la província de Adana.

Història

En el III mileni a. C. Sis va ser un dels assentaments hititas en la planura de Cilicia entre les montanyes i la costa mediterrànea.

Durant el I sembla haver segut una població no fortificada en la província romana de Cilicia Secunda. Els noms Sisan o Sisia es mencionen per primera volta en els sigles V i VI en fonts gregues i llatines. En el 703-704 els colon bizantins varen repelir un atac àrap, pero pronte es varen vore forçats a abandonar la ciutat, que es va convertir en un lloc fronteriç per al Califato abasí. El califa al-Mutawakkil va reconstruir els defenses bizantines cap a la mitat de el IX. L'emperador bizantí Nicéforo II reconquistó Sis en el 962, que despuix va passar a ser una possessió d'Armènia en 1113, quàn va ser ocupada i reparada per Rubenid Baró Bous I.^[1]

Des de finals de el XII fins a el XIII el castell va ser ampliat significativament durant els regnats dels reis Levon I i Het‛um I en un «palau», edificis residencials, iglésies, i jardins. Wilbrand von Oldenburg, un monge teutónico que va visitar Sis en 1212, va trobar una completa i ben establida capital. A Zapēl, l'esposa de Het'um , se li atribuïx la construcció d'un hospital en la ciutat l'any 1241. Un fragment d'una inscripció- dedicatòria encara in situ es troba dins del castell s'en el nom de «Het‛um».^[1]

En 1266 els mamelucos varen saquejar i varen cremar la ciutat. En 1275 de nou varen sofrir un atre atac pels mateixos assaltants que esta volta varen ser derrotats per les forces armènies. Un sigle més vesprada, en 1369 de nou els mamelucos varen conquistar la ciutat una atra volta, pero varen ser forçats a deixar-la. Finalment, en 1375 els mamelucos de nou varen prendre la ciutat, la varen saquejar, la varen cremar, i varen capturar al rei i molts nobles.^[2] En Sis caigut també es va reduir el Regne armeni de Cilica.

Segons Gregory de Akner:

Varen cremar la ciutat de Sis, que va ser la sèu dels reis armenis. Varen tirar llenya al fòc i una gran iglésia que estava en el centre de SIS la varen cremar. Varen demolir les tombes dels reis.^[3]

En el XX els armenis varen continuar habitant la ciutat a on es conserven vàries estructures residencials medievals.^[4]

El castell en Sis és un dels llocs fortificados més grans del Alce mediterràneu. Si es coloquen d'extrem a extrem, les parets del circuit medirien casi 3 quilómetros en llongitut.^[1] Els murs, torres, cisternes, i els edificis residencials estan cuidadosadament adaptats a l'elevat terreny de pedra calcàrea. La gran majoria d'estes construccions varen ser fetes en un bon tall de sellar, una mampostería pròpia de les fortificacions d'Armènia. Hi ha fragments de muralles bizantines aixina com un passadiç d'entrada en el surest que va estar construït durant l'ocupació dels mamelucos i té una inscripció en àrap. Per la seua ubicació estratègica, Sis té un caràcter indivisible en els castells en Andıl, Anazarba, i Tumlu.

Directament baixe el castell, al surest hi ha una gran pla de terreny que té els restants de vàries iglésies i capelles importants en el compost dels Patriarques incloent la basílica de Sta. Sofia construïda pel rei Het'um i en de el XVIII l'iglésia de Sant Gregorio el Iluminador. Una de les capelles, Kara Kilise, encara conserva l'àbsit i la volta apuntada sobre la nau.^[5]

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Edwards (1987). The Fortifications of Armenian Cilicia: Dumbarton Oaks Studies XXIII, Washington, D.C.: Dumbarton Oaks, Trustees for Harvard University, pp. 233-237, 285, pls.211a-221a. ISBN 0-88402-163-7.
↑ Sanjian, Avedis (1969). Colophons of Armenian Manuscripts, 1301-1408: A Source for Middle Eastern History, Cambridge, Mass.: Harvard U.P., pp. 92, 95, 99, 111, 294.
↑ (1976) Byzantine studies: Études byzantines: Volums 3-4 (en anglés), University Center for International Studies, University of Pittsburgh, p. 44.
↑ Robert W. Edwards, “Settlements and Toponymy in Armenian Cilicia,” Revue dones Études Arméniennes 24, 1993, pp.201-03.
↑ Robert W. Edwards, “Ecclesiastical Architecture in the Fortifications of Armenian Cilicia: Second Report,” Dumbarton Oaks Papers 37, 1983, pp.134-141, pls.47-67.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Sis (Cilicia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[edwards-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Edwards (1987). The Fortifications of Armenian Cilicia: Dumbarton Oaks Studies XXIII, Washington, D.C.: Dumbarton Oaks, Trustees for Harvard University, pp. 233-237, 285, pls.211a-221a. ISBN 0-88402-163-7.

[sanjian-2] Sanjian, Avedis (1969). Colophons of Armenian Manuscripts, 1301-1408: A Source for Middle Eastern History, Cambridge, Mass.: Harvard U.P., pp. 92, 95, 99, 111, 294.

[3] (1976) Byzantine studies: Études byzantines: Volums 3-4 (en anglés), University Center for International Studies, University of Pittsburgh, p. 44.

[4] Robert W. Edwards, “Settlements and Toponymy in Armenian Cilicia,” Revue dones Études Arméniennes 24, 1993, pp.201-03.

[5] Robert W. Edwards, “Ecclesiastical Architecture in the Fortifications of Armenian Cilicia: Second Report,” Dumbarton Oaks Papers 37, 1983, pp.134-141, pls.47-67.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]