Sistema electrònic epidérmico
Un sistema electrònic epidérmico, pell electrònica[1] o pegat electrònic[2] és un dispositiu electrònic prim i inalàmbric que ha segut desenrollat com a alternativa als actuals sensorés en medicina que són poc pràctics per ser més voluminosos.[3] Ya que els sistemes electrònics epidérmicos poden monitorizar diverses característiques fisiològiques, tenen atres aplicacions potencials com el control de videojocs per veu o la comunicació durant operacions d'espionage.[3][2]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]En ser prim, inalàmbric, llauger, flexible i adherir-se a la pell com una película, un sistema electrònic epidérmico és fisiológicamente invisible per a la persona que ho usa. Ademés, depenent de la seua ubicació, pot captar senyals del cervell, el cor, l'activitat del teixit muscular, o la veu (esta última en una precisió superior al 90 %).[2]
Estos pegats electrònics tenen una gruixa de 50 micras i s'adherixen sense pegament a la pell per mig de forces de Van der Waals. Ademés, el seu consum energètic és tan baix que poden abastir-se usant celes solars o captant radiació electromagnètica de l'ambient.[2]
Components
[editar | editar còdic]Actualment s'han desenrollat sistemes que incorporen sensors electrofisiológicos, de temperatura i de tensió, aixina com transistorés, diodos emissors de llum, fotoceldas, inductorés de radiofrecuencia, condensadores, osciladorés i diodos rectificadores.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pell electrònica medix signes vitals». L'Universal. Consultat el 12 d'agost de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «a-esponaje Pegat electrònic podria usar-se en videojocs, medicina i fins a esponaje». La Jornada. Consultat el 12 d'agost de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2011).Science.333(6044)
- 838 a 843.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema electrónico epidérmico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.